Núria Espert regna un cop més al Regne Unit

LondresEl Regne Unit, el país que tantes i tantes vegades l'ha aplaudit com a actriu a Yerma, Las criadas, Divinas palabras, Doña Rosita o La Casa de Bernarda Alba, també com a directora de teatre i d'òpera i, alhora, com a inspiradora de noves generacions d'actors i actrius, la premia una vegada més. Ara com a honoris causa per la Royal Central School of Speech and Drama de la Universitat de Londres. Una distinció que li ha "despertat els records tan importants viscuts a Londres, un període molt i molt feliç", en paraules d'una molt emocionada Núria Espert.

En un acte sobri, que ha acollit l'ambaixada espanyola al Regne Unit aquest dilluns al vespre, i que ha tancat ella mateixa recitant el Romance sonámbulo de Federico García Lorca ("Verde que te quiero verde…"), la gran dama del teatre mundial, l'Espert, de 88 anys, ha rebut la distinció per "una carrera sense por, per l'exemple en la promoció de la igualtat i la democràcia en tot el que ha fet, i per demostrar-nos que l'anglès no és l'únic llenguatge global del teatre", tal com ha dit una de les glossadores, Josette Bushell-Mingo, rectora de la institució que l'ha reconeguda.

L'Espert, que va començar la seva carrera als 12 anys, majestuosa i d'una enorme i digna senzillesa alhora, ha escoltat els merescuts elogis, complaguda i somrient, conscient que tots els ulls la fitaven, i que hi veien "la gran actriu que és, sense por al gran gest", per fer servir les paraules que va emprar un dels més reputats crítics de l'escena britànica de les últimes dècades, Michael Billington, quan va reflectir per a The Guardian la seva memorable actuació al muntatge de Doña Rosita la soltera, presentat al Festival d'Edimburg del 1983.

Alguns dels grans noms de l'escena anglesa no s'han volgut perdre la cerimònia. I Julie Legrand, Angustias a The house of Bernarda Alba, el mític muntatge en anglès de l'obra de Lorca, en el debut com a directora al Regne Unit d'Espert, ha llegit el poema que, per a l'ocasió, li ha escrit i dedicat el director nord-americà Peter Sellars. "El teatre ha esdevingut / la demostració pública / que és possible / viure sense por", hi deia. Quan Legrand ha acabat la lectura, Núria Espert, potser per fer cas del guió de Billington, no ha deixat d'exclamar un "oh", inconfusible per la veu i el to.

Al costat de Julie Legrand també han sigut presents al lliurament de l'honoris causa Deborah Findlay, Suzanna Hamilton i Amanda Root, que van interpretar els papers de Martirio, Amelia i Adela en l'esmentat debut com a directora, que va tenir lloc al Lyric Theater de Hammersmith (oest de Londres), i que ara es considera una producció llegendària –Glenda Jackson va fer de Bernarda–. El dramaturg Arnold Wesker la va considerar la clau que va obrir l'obra del poeta de Granada al Regne Unit en un moment en què "les seves obres semblaven llunyanes i incòmodes".

Espert ha recordat la seva vinculació a la ciutat i a l'escena en el breu discurs d'agraïment, en què ha esmentat les seves molt modestes arrels familiars: "El meu pare era fuster i la meva mare teixidora en una fàbrica. No vaig acabar el batxillerat". "El regal que m'han fet avui a mi [rebre un títol universitari] ho és tot", ha dit. I que sigui la Universitat de Londres, pels records que li ha despertat, encara més. "La feina que vam fer per a Bernarda Alba, amb totes aquelles meravelloses dones, amb Joan Plowright, és un regal d'aquells que duren tota la vida. Estic molt contenta".