Els artistes acomiaden Núria Feliu: "És impossible d'oblidar, és irrepetible"

Barcelona"Pionera". "Gran dama". "Estimada". La mort de Núria Feliu aquest divendres ha suscitat una onada de dol popular i reaccions d'admiració en el món de la música, la cultura i la política, que destaquen tant la seva trajectòria, poc reconeguda, com la seva qualitat personal.  "Suposo que en alguns moments no se l'ha valorada prou, però crec que el que hem de fer és valorar-la ara, en aquest moment", ha reclamat Joan Manuel Serrat. Núria Feliu va ser la primer cantant que va interpretar els seus temes al començament de la seva trajectòria: "Era una dona extraordinàriament curiosa i capaç de tocar moltes tecles", ha dit Serrat en declaracions al canal 324, i també que va fer unes "unes versions realment magnífiques" en el camp del jazz.

Dos dels últims homenatges que va rebre Núria Feliu van tenir lloc dins el festival Barnasants els anys 2017 i l'any passat: "Deixa una herença des des del punt de vista artístic i popular importantíssima i sobretot una actitud davant la nostra llengua i la nostra cultura que a vegades trobo molt a faltar", diu el director del festival, Pere Camps. "Ara que sembla que el més cosmopolita és cantar en anglès, fa seixanta anys ella va fer una cosa fonamental per a la nostra llengua: cantar traduïts al català innombrables estàndards de jazz, i això va fer-los accessibles a la gent. Això va ser fruit de la seva voluntat i la de tota una generació que vivia durant la dictadura de la nostra llengua i la nostra cultura", subratlla.

Guillermina Motta: "L'estimava molt, vam riure molt moltes vegades i mereixia més reconeixement del que ha tingut. Aquest és un país que no té memòria".

Mireia Feliu, neboda de Núria Feliu i també cantant, ha destacat de la seva tieta que "la música i el seu saber fer eren com un servei a la comunitat". Ha explicat que Núria Feliu va deixar escrit com volia que fos el seu comiat: "Envoltada de música". La neboda ha dit que els últims mesos van ser difícils però que rebia escalf: "Tothom li reconeixia la feina que va fer, a molts nivells: cultural, per la llengua i musical. Crec que és un referent de la cultura catalana", ha dit a TV3.

La participació de Núria Feliu en un capítol de la mítica sèrie Teresina S.A. va ser una de les fites de la col·laboració de l'artista amb la companyia La Cubana. Abans, l'havien convençut perquè baixés per una escala difícil en un actuació per a una gala televisiva d'una nit de Cap d'Any a TV3 el 1990. "Era una actriuassa, una teatrera de dalt a baix, una artistassa", ha dit el director de la companyia, Jordi Milán. "Per a nosaltres és una persona molt especial", subratlla. També "l'entusiasme i la il·lusió".

Òscar Dalmau: Òscar Dalmau va estudiar el batxillerat amb una neboda de Núria Feliu, Eulàlia Feliu, que va ser clau perquè la conegués i li comencés a professar una "admiració espontània". Tot va començar amb un disc amb uns estàndards de jazz en català que fins aleshores havia sentit en la veu de grans dives com Ella Fitzgerald i Billie Holiday. També perquè Núria Feliu li va regalar una part dels seus vinils de jazz quan va deixar de tenir tocadiscos. "Em va dir que hi anés amb una bossa i vaig marxar de casa seva amb una maleta plena de discos, així era la seva generositat". Als antípodes de l'etiqueta de dona xarona que sovint se li va voler penjar, Dalmau la recorda com una dona "supermoderna" que va engegar la seva pròpia discogràfica per poder desenvolupar els seus propis projectes amb independència i donar a conèixer altres artistes. "Va abraçar el pop, en l'aspecte ampli del que és popular", diu Dalmau.

Marina Rossell: "Núria Feliu és impossible d'oblidar, és irrepetible", diu Marina Rossell per començar una conversa durant la qual recorda l'estima personal i l'admiració professional que té per Feliu. I del seu llegat destaca "la divulgació d'un gènere en català [el jazz] que fins aleshores no s'havia explorat, el seu fraseig, la seva manera de cantar". També recorda que es va retirar fa deu anys estant "a dalt de tot" amb un gran concert al Liceu. "Va ser una lluitadora fins al final", subratlla Rossell, que recorda també la seva "bonhomia. "Es feia estimar i tractava tothom per igual. Si anava a un restaurant, saludava la dona que li havia fet una sopa especial que havia demanat, era molt agraïda".

"Núria Feliu ens va ensenyar a tots que es podia cantar en català sense complexes", ha advertit el cantant, músic i guitarrista Pep Sala. "Es podia fer jazz, fer cuplets, les sardanes, cançó d’autor”, ha subratllat. També ha posat de relleu que va obrir el camí als músics posteriors i que Feliu va ser dels últims membres d'una generació, juntament amb artistes com Albert Mallofré, Tete Montoliu i el mestre Borrull que van ser "pioners de fer música en aquest país”.

La primera a parlar-ne en l'àmbit polític ha sigut l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha aturat el ple municipal per assenyalar que "la ciutat de Barcelona no oblidarà mai Núria Feliu". L'ha definit com una "santsenca convençuda", i una "cantant, actriu, dona polifacètica i popular". Des d'Òmnium Cultural han qualificat la cantant de "catalana universal", i des del Govern d'"icona indiscutible". Des del departament de Cultura, Natàlia Garriga ha recordat el caràcter polifacètic i compromès de l'artista, “una icona de la cultura catalana, que va normalitzar el català en la cançó en un moment en què no era normal". "Núria Feliu ens deixa un llegat de compromís amb la societat i el conjunt del país", ha apuntat el president, Pere Aragonès. "La seva música ens acompanyarà per sempre", ha dit el ministre de Cultura, Miquel Iceta. I des del Gran Teatre del Liceu han recordat la seva versatilitat i que van acollir el concert amb el qual Núria Feliu va celebrar els cinquant anys de trajectòria el 2011.