Obre Finestres, una llibreria amb butaques i sense cobertura

BarcelonaEls llibres d'assaig, en català, castellà, anglès, francès, gallec... donen la benvinguda a qui passa la porta de la nova llibreria Finestres, que aquest dijous obre portes al número 249 del carrer Diputació de Barcelona. La catalogació és sui generis: melancolia, dones amb poder, heretges, rebels i marginals, vida quotidiana.... Més al fons hi ha la ficció, còmodes butaques, làmpares antigues i una llar de foc. La llibreria, si les obres del costat ho permeten, vol ser sobretot un espai de silenci, un lloc per llegir però no per treballar: no hi ha cobertura. El silenci no és tan sols un suggeriment, s'ha d'acatar: hi ha tot de cartells que s'il·luminen si el to de veu és massa elevat.

L'espai té un aire difícil d'ubicar en la línia del temps: alguns elements decoratius poden recordar els anys 30, hi ha un petit despatx que podria formar part d'una novel·la de Nancy Mitfort. La llibreria, que posa en valor el fons però tampoc oblida les novetats, de moment té 42.000 llibres (35.000 referències) a les prestatgeries, amb una clara aposta per la diversitat lingüística. Cada llibre pot tenir múltiples versions una al costat de l'altra: anglès, castellà, basc, gallec, francès, català... A la tardor, just al davant, obrirà un altre espai que estarà dedicat a l'art, al còmic i a la il·lustració i que oferirà unes 15.000 referències. En total, els dos espais sumaran uns 800 metres quadrats.

"Vol ser una finestra d'evasió i de presa de consciència. Hi ha un ric fons bibliogràfic, allunyat de les pressions comercials", assegura l'empresari farmacèutic i mecenes Sergi Ferrer-Salat, que ha impulsat el projecte. Hi ha un gran espai dedicat a la poesia i una gran diversitat bibliogràfica. "Intentem portar molts llibres de l'estranger, llibres que ens despertin la curiositat, de petites editorials", diu la seva directora, Àurea Perelló. A l'hora de portar els llibres de les illes britàniques, el problema, assegura Perelló, no ha estat tant la pandèmia com el Brexit.

"No és només un espai físic, sinó un projecte cultural, amb una programació molt potent que convidarà al debat amb autors nacionals i internacionals", diu Perelló. En aquest punt, la llibreria tampoc vol seguir la línia més canònica. "Volem fugir de la presentació de llibres més habitual i ortodoxa, fer més performances, lectures en veu alta, com es fa en altres llocs d'Europa, i no cenyir-nos a l'actualitat; si hi ha un autor que fa deu anys que no publica però ens flipa també el portarem", avança l'escriptor Kiko Amat, que forma part de l'equip de Finestres amb l'escriptora Marina Espasa, les llibreteres Àurea Perelló i Mireya Valencia i l'agent literària Camila Enric. Els dissabtes hi haurà vermut literari amb propostes de spoken word, comèdia stand-up i poesia.

Una altra singularitat de la llibreria són els premis. Aquest dimecres, durant la presentació del nou espai a la premsa, s'han anunciat els guanyadors d'obra publicada, dotats cadascun amb 25.000 euros. En català, el premi, que vol donar una segona oportunitat als llibres, ha estat per a Albert Pijuan i la seva obra Tsunami (Angle), en què la natura es venja de l'expansió hotelera.

Al pati de la llibreria, que serà també cafeteria, Pijuan s'ha comparat amb el carboner d'un creuer de vapor, perquè constantment alimenta les llibreries amb carbó, és a dir, diners. És un comprador compulsiu de llibres. L'altra guanyadora ha estat l'escriptora argentina Camila Sola per Las malas (Tusquets), on explica la vida d'unes trans a la ciutat de Córdoba, entre les quals l'autora mateixa. Sosa, que per culpa de la pandèmia ha hagut d'agrair el premi des de l'Argentina a través de la pantalla, ha reivindicat amb molt sentit de l'humor la visibilitat del col·lectiu trans i ha destacat que també a través dels llibres es pot canviar la manera com s'hi adreça la societat. El mes vinent la llibreria anunciarà les beques d'assaig, que sumen un total de 40.000 euros. Espasa ha reivindicat al importància d'aquestes beques perquè l'assaig és un gènere al qual "en aquest país li falta múscul."