L'OCB dedica el calendari 2019 a Baltasar Samper, "un gran mallorquí oblidat"

PalmaEl president de l'Obra Cultural Balear, Josep de Luis, acompanyat de la directiva de l'entitat Aina Vidal i del musicòleg Amadeu Corbera, ha presentat aquest dissabte el calendari 2019, dedicat a la figura del músic i compositor Baltasar Samper. El calendari de l'OCB s'edita des de fa 52 anys, tenint en compte que la primera edició es va fer el 1967.

El d'enguany inclou un recull de textos de Samper i una selecció de fotografies relacionades amb aquest músic i compositor, nascut a Palma i que va haver d'exiliar-se l'any 1938, quan els franquistes entraren a Barcelona, ciutat on residia.

L'edició ha estat coordinada per Amadeu Corbera i Aina Vidal.

Baltasar Samper

Baltasar Samper i Marquès és encara, en paraules de l’historiador Josep Massot, “un gran mallorquí oblidat”. Nascut a Palma el 1888, fill de músics, la seva família volia que estudiàs Dret, però abans d’acabar la carrera, decidí anar-se’n a Barcelona a estudiar piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell. Instal·lat a la capital catalana, Samper esdevingué de mica en mica una de les figures de referència dins el món musical català: pianista, compositor, crític musical, director d’orquestra, conferenciant i musicòleg, destacà en cada una d’aquestes facetes.

Baltasar Samper formà part d’una generació de músics i artistes que, deixant enrere les ensenyances del modernisme, volgueren renovar el llenguatge artístic català, sense abandonar del tot la tradició, però atents a les avantguardes continentals, amb la intenció de posar la música catalana al nivell de l’Europa del seu temps. Per Samper, aquesta música catalana, aquest sentit de país, també incloïa Mallorca, una terra catalana més.

Segons el comunicat de l'OCB, és aquest mateix sentit de país el que va dur bona part d’aquesta generació a donar suport a la causa republicana. Samper militava a Acció Catalana Republicana –el partit de Lluís Nicolau d’Owler i Pere Bosch Gimpera– i formà part de la Junta de Música del Consell Català de Cultura, sota la presidència de Pau Casals, amb qui l’uní sempre una gran amistat.

En esclatar la Guerra Civil, Samper continuà amb la seva activitat musical, com a director de l’Orquestra de Cambra de Barcelona i secretari de la Casa de Cultura, fins a l’any 1938. El 26 de gener, el mateix dia que les tropes franquistes entraven a la ciutat, Samper fugí cap a França. S’instal·là finalment a Tolosa amb qui seria la seva segona dona, la seva alumna, també mallorquina, Dolors Porta i Bauzà. Ambdós embarcaren definitivament cap a Mèxic a bord del vaixell 'Nyassa' l’abril de 1942 des del port de Marsella, d’on ja no tornarien mai més.

Sobretot els primers anys, Samper fou allà també una de les personalitats més rellevants de l’exili català, bé fos dirigint l’Orfeó Català de Mèxic o presidint la Comunitat Catalana i participant dels debats polítics dels refugiats republicans. Amb el temps, però, s’acabà centrant quasi exclusivament en la seva tasca musicològica a l’Instituto Nacional de Bellas Artes, on treballà durant prop de 24 anys, fins pràcticament el dia de la seva mort.

Baltasar Samper morí a la Ciutat de Mèxic el 18 de febrer de 1966. No va tornar mai més a Mallorca.