L'OCB reclama més cultura i més ajudes al sector en la gala dels premis 31 de Desembre

PalmaLa XXXIV edició dels premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear ha tingut la crisi sanitària, econòmica i social com a gran protagonista amb la reivindicació cultural com a element central de la gala. Davant la situació epidemiològica actual, l'OCB s'ha vist obligada a suspendre la típica gala anual per entregar els premis, i en el seu lloc l'ha emesa per IB3 i es repetirà el pròxim 7 de gener pel Canal 33.

La Nit de la Cultura ha començat amb l'agraïment a la labor que estan duent a terme tots els sanitaris de les Illes Balears durant la crisi del coronavirus. "Enguany més que mai han demostrat que són un servei essencial que cobreix molt més enllà d'un compromís laboral", ha remarcat l'OCB a l'inici de la XXXIV edició dels premis 31 de Desembre.

El president de l'Obra Cultural Balear, Josep de Luis, ha repassat l'any de l'organització i ha destacat que, tot i la crisi sanitària, l'OCB "ha mantingut, lluent i vigorosa, la flama encesa pels fundadors de l'entitat enguany fa 58 anys". Durant el seu discurs, De Luis ha remarcat projectes com la reactivació de la Xarxa territorial per la Llengua, la Cultura i el País, la campanya 'Comença amb un bon dia', la Setmana dels drets lingüístics i la Bústia dels drets lingüístics, entre d'altres.

El president de l'OCB ha valorat també el paper dels sanitaris i ha reconegut que l'edició dels premis 31 de Desembre d'aquest 2020 "ha fet una menció especial al sector sanitari". "Ells, juntament amb el sector cultural, varen ser el temps del confinament, i ho continuen sent en aquests moments, decisius pel benestar de la societat. Compromesos amb la cultura, hi serem. Com sempre hem fet, si convé davant per estirar i, quan toqui, darrere per empènyer", ha sentenciat.

A més, De Luis ha marcat el camí i ha explicat els projectes i objectius de l'Obra Cultural Balear per al 2021. Segons ha detallat el president en el discurs, des de l'OCB exigiran als poders polítics de l'Arxipèlag un missatge "nítid i diàfan dirigit a la ciutadania convidant-la a aprendre i usar amb tota normalitat la llengua catalana", reclamaran un suport institucional i polític al món cultural illenc i una defensa ferma del finançament de les Illes Balears.

Els guardonats per l'Obra Cultural Balear d'aquesta XXXIV edició dels premis 31 de Desembre han estat Lluís Llach, la Fundació Guillem Cifre de Colonya, l'obra Pasqual Calbó i Caldés, l'Associació d'Amics del Poble Sahrahuí, el llibre L'espanyolització de Mallorca de Pere Salas, els grups musicals Rels d'Eivissa i Salvatge Cor de Mallorca, el glosador Vicent Jeroni i la sèrie animada d'IB3 sobre Ramon Llull

El premi Francesc de Borja Moll va enguany destinat a la Fundació Guillem Cifre de Colonya "pel seu suport a projectes culturals de les Balears" i "pel manteniment, des del 1981, del premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya".

El premi Josep Maria Llompart és per a Lluís Llach "pel seu compromís cívic i cultural" i per "mantenir-se tossudament alçat a favor de la nostra llengua, la cultura i el nostre país". El premi Bartomeu Oliver és per a l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí "pel seu suport constant a un poble oprimit", per la seva "solidaritat internacionalista" i per "reclamar el dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

L'Obra ha decidit atorgar el premi Emili Darder a l'obra Pasqual Calbó i Caldés. Obra científica. Vol I tractats de matemàtiques pures, dirigit per Antoni Roca Rosell, Josefina Salord, Joan-Lluís Torres, i amb el suport de la filòloga Maria Toldrà. Pasqual Calbó va ser pintor i professor de dibuix i pintura i matemàtiques a la Menorca britànica del segle XVIII i en els primers temps de l'ocupació espanyola. El primer volum de la seva obra científica és un text tècnic antic que és també una mostra del català usat en aquella època en obres tècniques.

El premi Miquel dels Sants Oliver el guanya l'obra L'espanyolització de Mallorca, de Pere Salas, del qual l'entitat ha remarcat "l'estudi rigorós dels mecanismes emprats pel nacionalisme espanyol i el seu estat per espanyolitzar els mallorquins". També ha destacat l'anàlisi que fa l'autor de com els mallorquins adaptaren "uns codis de conducta que avantposaven la identitat espanyola a la catalanomallorquina".

El glosador de Formentera Vicent Jeroni s'endú el premi Aina Moll i Marquès "per la seva impressionant trajectòria com a glosador al servei de la cultura popular". L'Obra també ha destacat la publicació del llibre 100 gloses de Vicent Jeroni. El premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que guardona una persona o col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp cultural, el comparteixen els grups Rels d'Eivissa i Salvatge Cor de Mallorca.

Per acabar, el premi Gabriel Alomar l'ha rebut la sèrie animada sobre Ramon Llull coproduïda per la Unitat d'Animació de la UIB, que dirigeix el professor Juan Montes de Oca, i IB3 Televisió. L'entitat ha valorat que aquest audiovisual "acosta la vida i obra de Ramon Llull al públic infantil amb un llenguatge i un format actual i amè".

Durant la gala de l'OCB s'ha homenetjat Vicent Serra Ferrer, Blai, qui fou el primer president de l'Obra de Formentera, l'artista Pere Martínez Pavia i l'escriptor Rafel Crespí, que han mort aquest 2020. A més, nombroses personalitats del món de la cultura i la política de les Illes Balears i de Catalunya han participat en aquesta gala televisada per destacar i remarcar el paper i la importància de la cultura en el món actual.

Un dels protagonistes de la gala ha estat Jordi Cuixart. En l'homenatge Federació Llull, pel seu 30è aniversari, el president de la federació ha remarcat "que la nostra -fent referència també a l'OCB- és una història de lluita per la llengua, la cultura i les llibertats nacionals que compartim els ciutadans dels Països catalans". Cuixart també ha fet referència a la situació sanitària actual i ha recordat que "la pandèmia ens obliga a persistir, no només en la lluita sanitària, sinó també en l'emergència social, i amb el bé essencial de la cultura per bandera".

"La repressió dels poders de l'Estat i la seva por de la diversitat no han pogut acabar amb una societat civil insubornable, valenta, que mai no renunciarà a exercir els seus drets civils i polítics, a deixar-se la pell per una societat millor i més prospera", ha sentenciat Cuixart.