'Occidente': val la pena imitar el Godard més radical?

'Occidente'

(2,5 estrelles)

Direcció i guió: Jorge Acebo Canedo. 99 min. Espanya (2019). Amb Francesc Garrido, Paula Bertolín i Gonzalo Cunill. Estrena als cinemes

Cal reconèixer a Jorge Acebo Canedo el compromís amb la radicalitat que suposa una opera prima com Occidente. El director vol entroncar amb el llegat de Jean-Luc Godard, Chris Marker, Andrei Tarkovski o Alain Resnais, noms clau d'una forma d'entendre i experimentar el cinema en vies de desaparició. El sentiment de pèrdua, de fet, travessa tota la pel·lícula, una pesarosa al·legoria de la fi de la civilització occidental i de la seva expressió estètica i humanista, que combina elements del cinema-assaig amb la ficció.

En la primera part, el director converteix el perfil de la petroquímica de Tarragona en l'escenari postindustrial perfecte per acollir un drama entre el neonoir i la ciència-ficció, mentre que a la segona part ens trasllada a un paisatge ja desolat, que sembla retornar als orígens i recorda l'Stalker de Tarkovski. Els protagonistes, H, un cineasta a qui encarna Francesc Garrido, i la seva exparella, Gloria (Paula Bertolín), recorren aquest itinerari a la recerca d'algun sentit. Acebo demostra la seva capacitat per generar imatges d'una gran potència visual. Però la seva proposta queda llastrada per un excés de solemnitat, una sobrecàrrega de referències culturals que no discorren tan bé com en un film de Godard i per uns diàlegs impossibles que, en la seva pretensió de parlar de TOT en majúscules i en abstracte (la Llibertat, la Memòria, la Dignitat, la Vida...) no ens acaben dient res.