Oliver Stone: “Putin és un bon fill de Rússia que treballa en l'interès del seu poble”

BarcelonaQuan Oliver Stone va presentar la seva autobiografia el 2020, va reconèixer que si no dirigia cap pel·lícula convencional des del 2012 era perquè “no estava inspirat” i no sentia dins seu “el foc necessari”. Potser per això el seu últim documental és un retorn al tema que ja va tocar fa tres dècades a JFK. Cas obert:l'assassinat de John Kennedy. JFK: Caso revisado, que Stone ha presentat aquest dilluns al BCN Film Fest, reprèn la investigació a partir de l'anàlisi de documents oficials desclassificats en els últims anys i desmunta un altre cop l'informe de la Comissió Warren. És un recull més minuciós que la pel·lícula del 1991, fins i tot massa, i amb poques novetats d'interès sobre el cas més enllà de documentar que van existir dues conspiracions més per assassinar el president setmanes abans del magnicidi. Les conclusions, esclar, són les mateixes: la teoria de la bala màgica és ridícula, l'FBI i la CIA van conspirar per cobrir l'assassinat i la història dels Estats Units hauria sigut molt millor si no haguessin eliminat Kennedy.

“JFK va ser l'últim president veritablement popular, estic segur que hauria guanyat les eleccions del 1964 –defensa Stone–. Des de la seva mort, ningú ha tingut habilitat per canviar les coses ni el valor de desafiar la CIA, que controla la política exterior”. Per al director de Platoon, Kennedy era “un guerrer de la pau” que va alertar sobre el perill de tenir “una pax americana imposada per la força de les armes, que és justament el que tenim ara”. L'objectiu de Kennedy, assegura Stone, era no fomentar l'imperialisme nord-americà: “Era irlandès i la seva família havia lluitat contra els anglesos, coneixia la història d'Irlanda de dalt a baix. Tenia bones relacions amb l'Egipte de Nasser i l'Orient Mitjà i volia invertir en Sud-amèrica, no en l'exèrcit. Kennedy havia sigut militar i per això sabia com havia crescut la influència i el pressupost militar i el perill que això comportava”. El cineasta, de fet, posa l'OTAN com a exemple d'organització “completament supèrflua”. I afegeix: “Si penseu que formar part de l'OTAN proporciona seguretat a Espanya, esteu bojos”.

Un home “raonable i racional”

Stone insisteix a dir que el seu principal interès no és la política (“Jo faig pel·lícules, soc director, el que passa és que la política és bon material per al drama”, diu), però només cal repassar la llista de polítics que ha retratat des de la ficció o el documental al llarg de la seva carrera: Nixon, Castro, George W. Bush, Hugo Chávez... L'últim va ser Vladímir Putin, a qui va entrevistar el 2017 en una sèrie documental que ofereix un perfil amable i positiu del president rus. Fa tres anys que no hi parla, però diu que no creu que hagi canviat “ni que hagi perdut el cap”. “És un home raonable i racional que pensa abans de parlar, com un jugador d'escacs. Putin és un bon fill de Rússia que treballa en l'interès del seu poble. Ve de la classe baixa i va créixer com un patriota, no és un agent del KGB. Va ser-ho, sí, però perquè era una manera de fer diners i avançar en la seva societat”.

El director tampoc es talla a l'hora d'opinar sobre Marine Le Pen l'endemà dels millors resultats de l'extrema dreta en unes eleccions franceses. “Els encanta dir que és d'extrema dreta, però no sé si ho és –diu–. Algunes de les coses que diu són de sentit comú, com qüestionar el paper de l'OTAN a la Unió Europea. Abans, la vella Europa no es posava ferma i marxava sempre a les ordres dels Estats Units”. Per a Stone, Le Pen només “està sacsejant les coses” i a ell no li sembla malament. “Fer això és d'extrema dreta, diuen. Però jo soc d'esquerres i estic a favor dels immigrants. Així que aquestes etiquetes ja no funcionen”.

“Als Estats Units no els importa Ucraïna”

En la línia del seu suport a Putin, Oliver Stone va produir el 2019 el documental Ucraïna en flames, que analitza la història del país des d'una mirada coincident amb el relat prorús i atribuint la revolució del 2014 a la ingerència dels Estats Units. La invasió d'Ucraïna per part de Rússia, diu, no li ha fet canviar d'opinió sobre el conflicte entre els dos països. “A Ucraïna existeix una llarga història de sentiment antirús i de discriminació de la població d'ètnia russa –diu–. Aquesta és la base de la política del país des que el cop d'estat del 2014 va treure per la força el president Ianukóvitx amb el suport dels Estats Units, que s'han gastat molts diners a Ucraïna per desestabilitzar Rússia. Als Estats Units no els importa Ucraïna ni la mort dels ucraïnesos, només aconseguir un canvi de règim a Rússia”.

Stone, de fet, s'encén en esmentar les acusacions de crims de guerra contra les accions de Rússia a Ucraïna. “És la típica propaganda occidental –assegura–. Quin sentit té parlar de crims de guerra? És una guerra, això passa en les guerres. Però dir que és la política de Rússia és la cosa més estúpida que he sentit mai”. El director recorda les acusacions contra Saddam Hussein (“el vam convertir en un monstre comparable amb Hitler”) i assenyala la Xina com el següent objectiu dels Estats Units. “Durant un temps estàvem bé amb ells, però ara són els nostres enemics i els acusem de genocidi, com a Rússia, però les coses no són tan simples. La nostra estratègia és assenyalar els altres i cridar fort «Crims de guerra!», però així pervertim el propòsit dels judicis de Nuremberg”. Curiosament, l'única pregunta que Stone s'ha negat a contestar durant la trobada amb la premsa ha sigut sobre la bufetada de Will Smith a Chris Rock als Oscars. “Sempre tinc problemes si dic coses sense rumiar-les bé”, s'ha justificat.