Omara Portuondo: "Ningú em guanya en experiència, però encara som molt jove"

PalmaL'any passat no va poder ser, però enguany, sí. Omara Portuondo, figura imprescindible de la música cubana, no va poder fer el seu concert a Palma l'any passat a causa del coronavirus. El 2021, la cosa ha anat millor. El proper dissabte, dia 24 de juliol, la diva del Buena Vista Social Club serà al teatre Principal de Maó, en el marc del festival Splèndid. Diumenge, dia 25, farà un concert al Principal de Palma, una actuació que forma part de la programació del festival Fila U. La cubana fa la gira del seu 90è aniversari. Acumula 70 anys de carrera, una trajectòria que va començar sense esperar-ho: "Dedicar-me a la música no va ser res que hagués pensat mai. Qui m'hauria dit, quan era una nina tímida, que va entrar al Tropicana [un reconegut local de l'Havana on es feien actuacions en directe] substituint una ballarina, que acabaria fent la volta al món damunt els escenaris i compartint-ho amb tantes persones?", es demana, després de tota una vida dedicada a la música, Portuondo.

Ha dedicat tota la seva vida als escenaris. Què sent, encara ara, quan hi puja?

— Sempre em pos una mica nerviosa abans de sortir a l'escenari. Encalentesc la veu i faig alguns estiraments. Malgrat que hagin passat alguns anys, sempre hi ha nervis i molt de respecte pel públic.

'Esto sí que sabe a Cuba' és la cançó que obre el seu darrer disc, Mariposas. De què fa gust, Cuba?

— Cuba fa gust de música, de cultura, d'art.

Va néixer a Cayo Hueso, un barri de L'Havana. Quins són els primers records musicals que té?

— Record el pati de casa meva. Els meus pares sempre hi posaven música i cantàvem tots junts, en família.

En quin moment va decidir que la seva vida seria recórrer els escenaris del món?

— No va ser res que hagués pensat des del principi. Qui li hagués dit a aquella noia tímida que va entrar al Tropicana substituint una ballarina que acabaria fent la volta al món i compartint escenari amb tantes persones.

—

Què li ha donat la música?

— Quasi tot, molta alegria, moltes vivències, m'ha ensenyat molt. He après que s'ha de fer feina de valent, que sovint has d'estar lluny de la teva família. El somriure del públic, l'afecte i la tendresa que he rebut tots aquests anys, no sé com agrair-ho. Sé que és el resultat de molta feina, de moltes hores i molt esforç, però estic segura que el públic sent que ho faig amb tot el meu cor. Sóc una persona molt afortunada per tot l'afecte que rep.

Sempre diu que Cuba és un gran bressol musical... De quins noms hem d'estar pendents en l'actualitat?

— Idò n'hi ha molts, des de tota la nova generació amb Roberto Fonseca, Rolando Luna, David Blanco, Cimafunk i la Orquesta Failde, amb qui he col·laborat molt aquests últims anys, Alain Perez, Alexander Abreu. S'han de tenir les orelles ben obertes perquè a Cuba hi ha molt d'art.

Serà al teatre Principal de Palma amb una formació que aglutina alguns dels millors talents i figures internacionals de la nova generació de músics del jazz cubà. Li agrada rodejar-se de gent jove? Què aprèn d'ells?

— Aprenc molt, la veritat. Robertico (Roberto Fonseca) és un ésser bellísim, que m'entén perfectament. La nostra unió és molt honesta i ja ve de fa molts anys, als escenaris i també fora. Vindran els seus músics habituals, Yandy Martinez i Ruly Herrera, i el percussionista de Buena Vista Social Club Coayo; també la meva bella neta Rossio Jimenez, que està als cors. És una meravella estar envoltada per tota la seva energia, vitalitat i bona vibra.

Què creu que poden aprendre de vostè?

— Experiència, aquí ningú em guanya, ni en anys ni sobre l'escenari (riu). Encara que jo continuu essent molt jove!

Enyora l'època amb el Buena Vista Social Club? Què fou el millor d'aquells anys?

— Guard molt bon record d'aquest projecte, ja que vaig ser l'única dona de la formació. Era un grup format per amics als quals admirava i seguesc admirant, malgrat que alguns ja no estan entre nosaltres. Crec que ningú s'imaginava el que acabaria significant el projecte, va ser una sorpresa per tots i vam poder viure coses precioses. El millor? Els amics i el públic, veure generacions, famílies, gaudir amb la nostra música.

Quina música escolta Omara Portuondo quan no està cantant?

— Escolt molt la ràdio.

Què pensa quan mira enrere?

— "Profundamente agradecida por la vida que me ha dado tanto", com diu la cançó (taral·leja).

Ha cantat centenars de cançons. Com ho fa per, amb tantes notes entonades, decidit quines interpretarà als concerts?

— Habitualment faig feina amb Robertico (Roberto Fonseca) i en els assajos parlam de les cançons. Gairebé sempre em demanen si en tinc alguna de preferida, i la veritat és que cada una és molt especial per jo.

N'hi ha cap, però, que la rompi per dins cada pic que la canta?

— Totes em provoquen un sentiment especial, però Veinte Años, indubtablement, és un tema al qual li tenc moltíssim d'afecte.

I quina la fa més feliç?

— Totes i cada una d'elles, li sóc honesta. Cantar és la meva vida, és el motor que em manté feliç i tenir la sort de fer el que un més estima és sentir cada vers de la cançó.

Sobre l'escenari se sent una nena?

— En l'escenari i fora, jo encara sóc molt jove!

Sempre diu que no se sent una diva, tot i que així és com l'anomenen. Potser aquest sigui el secret per ser-ho.

— No sé si és el secret o no, però seguesc essent la mateixa dona de sempre a la mateixa casa, al mateix barri.

Li queda algun somni per complir?

— Em consider una persona molt afortunada perquè seguesc podent fer el que més estim, que és cantar.

Què li diria a la nina que va pujar a l'escenari a L'Havana fa tants anys?

— Que no tot serà fàcil, que haurà de treballar de valent, però que valdrà la pena. I que ho gaudeixi molt, perquè només es viu una vegada.