Òmnium exigeix a Sánchez convertir la comissaria de la Via Laietana en un espai de memòria

BarcelonaEl vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha exigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que converteixi la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona en un "espai de memòria, dignitat i record", amb motiu de l'aniversari del 20-N. L'entitat assegura que la "presència" del franquisme a l'Estat és una "anomalia democràtica internacional notòria i evident". Aquest cop ho fa a través d'un documental que s'emet aquest divendres a les sis de la tarda en què Mauri, portaveus d'entitats memorialístiques i testimonis de la tortura parlen sobre aquesta realitat i la comparen amb les d'altres països que també han viscut règims feixistes.

"Un dels dèficits principals de la Transició va ser no depurar la policia franquista", assegura Antoni Batista, periodista i doctor en ciències de la comunicació, que recorda que "van ser els mateixos agents, els mateixos despatxos i el mateix edifici de la Via Laietana" els que van continuar durant la Transició i la democràcia.

L'espai televisiu ha comptat amb la col·laboració de Montse Torras i Carles Vallejo, represaliats i membres de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme; Pilar Rebaque, de la Comissió per la Dignitat; el periodista Antoni Batista; Pep Martínez, el primer denunciant de tortures a l'estat espanyol; la directora executiva del Museo Sitio de Memoria ESMA de Buenos Aires, Alejandra Naftal; la directora del Museu do Aljube de Lisboa, Rita Rato, i el Museu de l'Stasi de Berlín.

Una vella reivindicació i una proposició no de llei que ningú compleix

És una demanda de fa molts anys d'entitats i associacions. Una de les que més han batallat per recuperar aquest edifici és l’Ateneu Memòria Popular, que reivindica poder explicar les tortures i la impunitat. Però aconseguir que la ciutadania es passegi per aquest edifici de finals del segle XIX per conèixer la seva història no és fàcil. És propietat del ministeri de l’Interior i, segons fonts de la mateixa comissaria, està dedicat exclusivament a tasques administratives: als antics calabossos hi ha els arxius del personal i als altres pisos hi ha els despatxos dels alts comandaments, les seves secretàries o secretaris i els serveis de premsa.

Hi ha una proposició no de llei aprovada pel Congrés de Diputats l’1 de juny del 2017, amb els vots de tots els grups exceptuant el PP, per convertir la comissaria en "un museu - centre memorial, documental, arxivístic de la repressió franquista". Però de moment no ha canviat res i continua sent una comissaria. La memòria és un terreny sensible. Per a l’Ajuntament de Barcelona no va ser fàcil col·locar el 26 de març de l'any passat el faristol en què s’explica la història de l’edifici, des del 1929 fins al final de la dictadura. El faristol ha sigut objecte de diferents actes vandàlics.