'Omplir la vida', una història d'amor

Palma"No sé si tenir un fill és un acte d'amor o d'egoisme, però el que sí que sé és que adoptar és una història d'amor plena d'actes d'amor". Aquestes paraules les escriu Quim Juncosa (Barcelona, 1972), advocat i autor del llibre Omplir la vida. El viatge d'una adopció. Ara és un llibre, però en el seu moment va ser una carta: el regal d'aniversari que Juncosa va fer al seu fill Alexandre quan va complir 18 anys. Són 124 pàgines de records i de llum, d'amor i de tendresa, de viatges d'anada i de tornada, d'estius familiars a Mallorca, de presentacions, dubtes i moltes emocions. S’hi conta com és el procés d’adopció, com s’ensenya i s'aprèn una llengua, com es fan les amistats, quines assignatures pendents té el sistema escolar. És la història de la família que formen Quim, Agustí –els pares– i Alexandre. Aquest divendres, 4 de desembre, serà a Palma per presentar el llibre a les 19.30 h a la llibreria Quars.

"Quan va arribar Alexandre a casa mai vaig pensar a escriure tot allò que em passava pel cap. Va ser quan va fer 18 anys que vaig considerar la idea d'escriure-li una carta explicant-li la seva història de vida. De moltes coses de quan vaig anar a buscar-lo i quan ens vam conèixer, o dels primers mesos a Barcelona, se'n recorda, però no de totes. Era una manera de posar llum a aquells anys i omplir les llacunes de la memòria", diu Juncosa, que es dedica al dret civil i mercantil i fa anys que s'encarrega d'assessorar entitats en defensa dels drets LGTBI.

Però Omplir la vida és molt més que una història familiar: és també una finestra a una altra manera d'entendre el món i les relacions familiars. És una veu que diu a la societat que existeixen models de família més enllà del tradicional, que dos homes poden ser pares d'un nin –o de més– i que no hi ha una única manera d'educar els infants: "El llibre serveix per dir que socialment podem fer les coses millor", diu l'autor, que es despulla davant el lector (tot i que el llibre està dirigit a una segona persona, Alexandre) i mostra tots els seus dubtes, pors, inseguretats i preocupacions.

També parla de la culpa: "Sempre dubto del que hauria passat si t'hagués adoptat una altra parella, un matrimoni format per un home i una dona, fins i tot una dona sola". La importància que té cultural i socialment la figura de la mare provoca molts dubtes a parelles homosexuals d'homes que volen ser pares. "Per a mi era un pensament corrent pensar que li havia pres la figura de la mare. Soc molt responsable en la manera de fer les coses, però, socialment, el paper de la mare és molt present en la nostra quotidianitat. A vegades pensava que podria ser que ell volgués una mare, que nosaltres havíem decidit no donar-li sense saber ell què volia", confessa Juncosa. "Ara com ara, aquesta culpa la tinc superada, veig que tot el que hem fet ha estat en benefici d'ell".

El 29 de juliol, Alexandre va rebre la carta. No va ser fins al novembre que en va parlar amb els seus pares: "No ha de ser fàcil enfrontar-te al teu passat, entenc que tingués por. Quan vam parlar de publicar-ho ell hi va estar d'acord de seguida, perquè pensava que aquesta història podria ajudar moltes persones". Així ha estat, almenys, segons els missatges que Juncosa rep dels seus lectors: magnífic, imprescindible, necessari, valent. Amb aquestes paraules descriuen el llibre Omplir la vida: "La reacció de la gent està essent fantàstica. No és un llibre per a nens adoptats, ni per a famílies que es plantegen fer-ho: serveix per entendre moltes coses de la societat, qüestionar els rols de pares o mares. Hi ha gent que m'ha dit que no s'havia preguntat ni la meitat de coses que jo quan va decidir tenir fills".