L'ONU considera que les polítiques de memòria democràtica de les Balears són "un exemple a seguir"

PalmaEl relator especial de l'ONU per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Fabián Salvioli, ha qualificat d'"exemple a seguir" les polítiques de memòria democràtica que es duen a terme a les Balears. Salvioli ha vingut a les Illes per conèixer de primera mà què s'està fent en matèria de memòria i s'ha reunit aquest dijous amb el Govern. "Segueix de prop el procés de tot Espanya, però particularment de les Balears, perquè les polítiques que s'hi duen a terme poden ser un exemple a seguir en altres territoris", ha dit. "Les meves impressions són de molta satisfacció perquè s'està fent el que toca", ha afegit, i ha remarcat que "s'ofereix acompanyament psicosocial a les famílies, s'ajuda a tancar cercles amb l'entrega de restes i es permet avançar cap al futur implantant currículums de memòria democràtica a les escoles". Salvioli també ha recordat que les polítiques de memòria "no tenen a veure amb qüestions d'ideologia política, sinó amb qüestions d'humanitat bàsiques i elementals".

Salvioli s'ocupa de les situacions de transició després d'un conflicte o règim autoritari durant el qual s'hagin violat de manera manifesta els drets humans i el dret internacional humanitari. Amb els seus informes, analitza les mesures que les institucions aproven per afrontar aquest procés. Segons el relator, a les Illes s'ha intentat posar solució a "allò que no s'ha fet en 40 anys", quan la qualitat democràtica d'un govern es mesura precisament per com resol les qüestions que afecten els drets humans. "És quasi impossible poder plasmar en paraules què és rebre les restes d'un familiar, és un fet de gran valor i representa allò que un govern ha de fer, allò que és exigible en termes d'humanitat i com a obligació jurídica de qualsevol política pública a qualsevol lloc del món", ha continuat Salvioli, a més de remarcar que els crims franquistes són imprescriptibles. "No basta amb la veritat i la reparació, també cal justícia", ha dit. "És absurd dir que els crims contra la humanitat o les desaparicions forçades prescriuren, perquè són imprescriptibles per definició, i això no és res que el poder judicial no entengui, és que no ho vol fer. Les famílies de les víctimes continuen esperant justícia", ha afegit.

Per part seva, la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha reivindicat el paper de les lleis de fosses i de memòria democràtica i ha destacat que ja s'han recuperat les restes de 241 persones assassinades durant la Guerra Civil i el franquisme, de les quals se n'han identificat 53 i se n'han tornat a les famílies 44.

Salvioli serà a Mallorca fins diumenge i es reunirà amb entitats memorialistes. A més, aquest dissabte participarà en l'acte d'homenatge i lliurament de les restes de quatre víctimes als seus familiars, que es durà a terme en el Mur de la Memòria del cementeri de Palma.