Operació Terradellas al Liceu

BarcelonaDomènec Terradellas (Barcelona, 1713 - Roma, 1751) va ser "el compositor català més celebrat del seu temps", diu sense embuts Víctor Garcia de Gomar, el director artístic del Liceu. El teatre de la Rambla ha engegat una operació Terradellas impulsant la recuperació de l'òpera La Merope, que aquest dijous a les 19.30 h interpretarà, en versió concert, l’Akademie für Alte Musik de Berlín sota la direcció de Francesco Corti. "Comptem amb un dels Ferraris de la música antiga", diu Garcia de Gomar, assegut al costat de Corti a la sala Tenor Viñas del Liceu. Cal destacar-ne també els solistes que hi participaran: Emőke Baráth, Valerio Contaldo, Francesca Pia Vitale, Sunhae Im, Paul-Antoine Bénos-Djian, Thomas Hobbs i Margherita Maria Sala. "La Merope és una sèrie d'àries impressionants, i hi ha pocs éssers humans que puguin cantar aquestes notes. Són papers molt específics, sobretot els de Mèrope i Èpit [escrits el 1743 per a castrati]", recorda Corti. Hi podien haver participat cantants catalans avesats al repertori antic com Núria Rial i Xavier Sabata, però, segon Garcia de Gomar, "les agendes" respectives ho han impedit.

"És el festival dels castrati", diu el tenor suís Valerio Contaldo, que afegeix que en l'òpera de Terradellas "els personatges nobles i els herois tenen una escriptura molt virtuosa" però que en el seu cas, que interpreta "el dolent", l'escriptura és "molt trivial i gairebé baritonal, molt simple, gairebé sil·làbica". "El teu personatge té un 120% de maldat", precisa Corti sobre Polifontes, efectivament el dolent del llibret d'Apostolo Zeno, que revisa un episodi de la mitologia grega: Polifontes, després de massacrar la família del rei Cresfontes, vol casar-se amb la reina viuda, Mèrope, que s'hi resisteix esperant el retorn d'Èpit, el fill que va ser salvat i criat en secret. "Una història bastant complicada de tensions familiars i polítiques", alerta Corti.

La llegenda de la mort al Tíber

Format al cor de la catedral de Barcelona, després representant destacat de l'escola napolitana ("A vegades sembla Pergolesi o Hasse", diu Corti) i autor d'una música "molt virtuosa", Terradellas va tenir una vida digna de ser novel·lada, amb estades a Nàpols, Roma, Londres, Brussel·les i París. Arran de la seva mort als 38 anys van escampar-se llegendes (fake news, en dirien avui) segons les quals va ser assassinat i el seu cos llançat al riu Tíber; fins i tot va córrer la brama que l'havia matat el compositor Niccolò Jommelli, envejós del seu èxit. Tanmateix, després del segle XVIII ha estat poc present en sales de concerts i teatres d'òpera; encara no ha estat prou estudiat entre els reivindicadors de la música antiga, i tampoc ha tingut recorregut com a personatge en la cultura popular.

"La recuperació de la música antiga al segle XX no ha sigut sistemàtica. No va començar amb la música escènica, sinó amb la sacra, sobretot amb Bach. Més tard es van recuperar les òperes de Monteverdi i Vivaldi, però moltes coses que hi ha entre els grans noms del Barroc i els del classicisme, com el mateix Terradellas, costa recuperar-les. Passa el mateix amb el repertori ibèric, com ara la sarsuela", explica Corti, que encara hi aporta un altre matís: compositors adscrits a dos països com Terradelles, "català però de formació napolitana, necessiten grans institucions darrere". Ara és el Liceu qui lidera el rescat de La Merope amb Akademie für Alte Musik de Berlín, que també passarà per Madrid, Viena i Berlín. El 2023 va ser el Festival de Torrella qui va estrenar la recuperació de l'oratori Giuseppe riconosciuto, a càrrec de Vespres d'Arnadí i Dani Espasa, que també es va fer al Palau de la Música i a l'Auditori Nacional de Madrid, i del qual hi ha un enregistrament. Abans, el 2010, L'Auditori n'havia programat en versió concert Sesostri, re d'Egitto (1751), l'última òpera del "Händel català", que es va representar el 1754 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. 

De La Merope, òpera en tres actes, no consta que se n'hagi fet cap representació des del segle XVIII, i tampoc hi ha cap enregistrament de l'òpera completa. Existeix, això sí, una edició crítica que va escriure Robert Gerhard el 1951, però Corti n'ha treballat la recuperació a partir de dos manuscrits i ha aprimat alguns fragments de l'òpera (sobretot a les parts recitades) per adaptar-la a la versió concert de tres hores i deu minuts (amb una pausa de mitja hora inclosa). En aquest procés ha tingut la complicitat dels músics de la formació berlinesa a l'hora de prendre decisions sobre l'ús dels instruments històrics. "En aquest drama tan intens, Terradellas fa servir molts instruments de vent, incloent-hi la flauta travessera, un fet bastant excepcional a l'època", diu Corti.

"La Merope és una música molt exuberant d'un compositor que volia triomfar a Roma", explica Contaldo. Certament, va triomfar. Abans ja havia estrenat Astarto (1739), i la seva producció operística posterior, "àgil i eficient", segons Corti, va ser molt prolífica sobretot a Itàlia (però també a Londres), amb títols com Artaserse (1744), Mitridate (1746), Bellerofonte (1747) i Sesostri, re d'Egitto (1751). "Quan escoltes La Merope sencera entens que tingués tant d'èxit en el seu moment", assegura Corti.