Literatura

Orhan Pamuk: "Si no hi ha trampes, Erdogan caurà en les pròximes eleccions"

El premi Nobel de literatura publica 'Nits de pesta'

Orhan Pamuk, escriptor turc, fotografiat al CCCB, al 2018
3 min

BarcelonaOrhan Pamuk (Istanbul, 1952) va començar a escriure Nits de pesta (Més Llibres/Random House, amb traducció de Xavier Gaillard) fa cinc anys, abans que esclatés la pandèmia. "Tots els meus amics em deien que ningú llegiria un llibre sobre la pesta i després em van dir que havia tingut sort i em vaig sentir una mica culpable", diu des de casa seva, a Istanbul, telemàticament. A una banda hi té una prestatgeria plena de llibretes plenes de notes per a pròxims llibres, a l'altra una gran finestra amb vistes impressionants al Bòsfor. Pamuk situa el seu llibre l'any 1901, en una petita illa imaginària, Minguer, entre Rodes i Creta, on esclata la mortal epidèmia de pesta. Allà, el soldà otomà Abdul Hamid II envia un expert per convèncer la població de prendre les mesures necessàries per evitar que la malaltia es propagui i causi una gran mortaldat. Tot plegat succeeix en ple declivi de l'Imperi Otomà i enmig de maquinacions polítiques, xocs de cultures i religions i enfrontaments nacionalistes. Com es comporten els individus a l'illa, fa més de cent anys, no difereix molt de l'actualitat: "En totes les pandèmies la humanitat es comporta igual", afirma l'escriptor turc.

La narradora és la besneta del soldà, Mina Mingerli, que s'inspira en les cartes de la neboda del mateix soldà, Pakize Sultan. "Com més gran em faig, més m'imposo una decisió ètica: veure el món a través dels ulls d'una dona. El meu ideal seria que el lector pensés que el llibre l'ha escrit una dona", diu mentre insisteix que vol treure's de sobre els perjudicis propis d'un home de la seva edat i la seva cultura. En el personatge de Mingerli hi ha també un punt d'ironia. Com a acadèmica defuig el nacionalisme però no pot evitar fer comentaris nacionalistes. 

Sense llibertat d'expressió no hi ha democràcia

És molt arriscat fer literatura a la Turquia d'Erdogan. El premi Nobel de literatura està sent investigat per la justícia turca i afronta una petició de pena de tres anys de presó. "M'acusen d'insultar Ataturk [fundador de la Turquia moderna] i no és cert. El llibre és una al·legoria sobre el naixement de les nacions després de la desintegració dels grans imperis. No hi ha cap al·lusió directa a Ataturk. L'acusació em va convidar al seu despatx i li vaig demanar que m'assenyalés en quina pàgina l'insultava, i òbviament no en va trobar cap. El meu advocat diu que tot plegat s'esvairà perquè no hi ha evidències, és una acusació kafkiana". Pamuk està força convençut que no anirà a la presó. "No tinc por perquè estic en una situació privilegiada, però Erdogan ha acabat amb la llibertat d'expressió; els qui pateixen a Turquia són els periodistes valents que van a la presó però quan surten tornen a escriure. Sense llibertat d'expressió no hi pot haver democràcia". La bona notícia, segons el premi Nobel, és que el president turc té els dies comptats: "La seva popularitat està caient perquè l'economia s'enfonsa. Si les pròximes eleccions són justes i clares, sense trampes, Erdogan caurà". 

Un escriptor feliç

Malgrat tot, Pamuk es confessa un escriptor "feliç". Al llibre passen coses terribles però també hi ha moments que fan somriure. "A Minguer tot s'enfonsa però hi ha humor i ironia, i la bellesa de l'illa, i és la meva obligació com a autor mostrar tot el que té de bonic la vida. M'encanta viure, i aquest entusiasme sorgeix sobretot del fet de ser escriptor". Pamuk explica que la seva obligació com a escriptor és intentar entendre tothom, siguin terroristes o antivacunes. "Intentar entendre les persones que no són com un mateix és molt atractiu; en part soc escriptor per poder endinsar-me en situacions, vides i cultures molt diferents", diu. Guanyar el Nobel no va aturar les seves ganes de crear: "El vaig rebre quan tenia 56 anys, era relativament jove, i tenia molts plans com aquesta novel·la, en la qual he estat pensant 40 anys [ara n'escriu una altra en la qual ha pensat 30 anys], guanyar-lo em va fer treballar més i més durament. Abans em traduïen a 46 idiomes i ara a 60, i em compren els llibres abans d'acabar-los", diu amb un somriure l'escriptor, que visitarà Barcelona el 21 d'abril per participar en els Diàlegs de Sant Jordi.

stats