Oriol Pla dirigeix la seva família al Teatre Lliure

BarcelonaS’ho han passat molt bé junts, i això es percep en la manera com es miren. “Però també ens les hem tingudes, eh?”, afirma Quimet Pla amb un somriure. Per primera vegada, l’actor i cofundador de Comediants i la seva dona, l’actriu i cofundadora del Circ Cric, Núria Solina, s’han posat a les ordres del seu fill, Oriol Pla, en l’espectacle en què aquest darrer debuta com a dramaturg i director.

Fa dues temporades, el Teatre Lliure va donar carta blanca a Oriol Pla. Ell de seguida va pensar en la seva família per crear Travy, que s’estrena avui a l’Espai Lliure. “Era la història més honesta que podia explicar”, admet. Junt amb Pau Matas ha ideat un conte que captura l’univers teatral en el qual estan submergits diàriament tant ell com els seus pares i la seva germana Diana. “L’ambient a casa sempre ha sigut una sala d’assaig, una mena de caos on tot era possible i divertit. I, si calia, trencàvem plats”, recorda el director de Travy.

El món de referents que el va veure créixer pren forma a l’escenari amb la història d’una família de joglars que s’assembla molt a la seva però que està en crisi. “Els pares són uns clowns vells, que s’obliden dels gags i no n’acaben cap. També hi ha una filla que no vol fer teatre i un fill que, després de triomfar, torna per fer un espectacle amb la família però està preocupat per fer alguna cosa moderna, original, belga -explica Pla-. En realitat, tots necessiten el teatre per viure i quan no el tenen estan perduts”.

Atrapar el poder del teatre

Travy és alhora una història d’amor cap a la família i cap al teatre. “Recordo un dia, abans d’un espectacle de carrer, que estàvem tots pintats de pirates discutint com bèsties. I després va començar la funció i tot eren somriures. El teatre té aquest poder”, recorda Oriol Pla, i el seu pare afegeix que el secret és tenir un objectiu comú. “Quan tothom fa pinya, les qüestions individuals es desfan. Els col·lectius que viuen i treballen junts tenen un potencial enorme, potser per això aquest tipus de teatre independent està desapareixent”, diu Quimet Pla, que observa la família amb una mirada impregnada de nostàlgia i també d’orgull. El títol de l’obra és una picada d’ullet al passat: quan els fills eren petits, la família utilitzava aquest pseudònim artístic per referir-se a si mateixa com a companyia.

Travy es vehicula al voltant de l’humor més pallasso, però explora una sèrie de qüestions que els Pla Solina han viscut de primera mà. “L’espectacle parla de com saber trobar el teu lloc al nucli familiar i també al teatre”, diu Diana Pla. L’acció transcorre en un lloc i un temps indeterminats reforçats per l’escenografia, que transmet la idea d’homenatge al teatre més artesà. “Utilitzem una cortina, una taula i els colors d’una carpa de circ, que donen un toc surrealista i simbòlic a la peça”, explica el director. A l’escenari hi ha abocat algunes de les seves passions, com “el teatre fet des de la llibertat absoluta”, però també algunes de les seves preocupacions, entre les quals “la por que s’acabi la màgia que tenim entre nosaltres”. “Ens coneixem més pel que vivim junts en una sala d’assaig que no pas pel que compartim al voltant d’una taula”, afirma Diana Pla, i el seu germà rebla: “Sense el teatre, la vida no té sentit”.