Oriol Pla: "Vivim en la societat del banquet, ens omplim per sostenir la buidor"

BarcelonaGola comença a gestar-se el 2018, quan els artistes Oriol Pla Solina i Pau Matas Nogué van aixecar junts Travy, però en realitat la primera llavor es va sembrar fa molts més anys. El nou espectacle d'aquest duet creatiu té les arrels en els dies que van viure tocant la guitarra en terrasses de la Costa Brava i passant el barret, quan tot just eren majors d'edat. Pla i Matas es van conèixer a l'IES Montserrat de Barcelona i junts han treballat en muntatges com La calavera de Connemara (2017) i Ragazzo (2017). Ara tenien ganes d'explorar l'univers que comparteixen i que trepitja un bon grapat de disciplines, des de la música i la dansa fins al teatre i el clown. De l'experimentació i del seu caràcter juganer n'ha sortit Gola, que s'estrena el 15 de novembre al Canal de Salt dins el festival Temporada Alta. L'espectacle farà estada al Teatre Nacional de Catalunya del 28 de novembre al 22 de desembre.

Resulta complicat explicar el muntatge perquè els mateixos autors reconeixen que, fins ahir, encara estaven acotant la peça i perquè esperen que tot sigui una sorpresa per al públic. Ni la premsa ni els coproductors de la peça (Carme Portaceli del TNC i Salvador Sunyer del Temporada Alta) saben què es trobaran a escena. "No volem robar a l’espectador la possibilitat de trobar-se amb nosaltres per primera vegada", diu Pla per justificar la poca concreció, i Matas afegeix: "Estem generant el màxim d'expectatives sense ensenyar res". Gola parteix del pecat capital i també de "veure com ens costava crear des del buit i com aquest se'ns estava encallant al coll", diu Matas.

El procés de creació ha estat llarg i ha girat al voltant de la idea de l'acumulació. "No volíem renunciar a res de tot el que l'Oriol pot fer a escena", explica Matas, i Pla afegeix: "Renunciar a coses ho porto malament, però si vols fer-ho tot el cos et frena i renuncies a tu mateix". És una sensació que, des del seu punt de vista, penetra en tots nosaltres. "Vivim en la societat del banquet, ens omplim per sostenir la buidor. Voler sortir d'aquesta buidor vol dir passar superficialment per les coses. Si hi aprofundíssim, hauríem de passar per llocs incòmodes i que no són fàcils". Gola parla precisament d'això, del "consum compulsiu, especialment en l'àmbit cultural", i de com "no ens sentim mai satisfets".

Un escenari buit

Davant de tanta buidor existencial, els creadors s'han decantat també per la buidor escènica. "Som fans de Peter Brook, ens agrada que no hi hagi res a l'escenari", afirma Pla. Ell interpreta el personatge protagonista, "algú que no para i que ho vol tot", mentre que Matas l'acompanya mitjançant la música, que té un pes determinant en la producció. "No he fet una banda sonora amb grans efectes, sinó que he optat per la senzillesa. Hem improvisat a l'estil del flamenc, buscant un diàleg amb la veu i intentant interpretar en tot moment què necessita l'altre", explica Matas.

Per a aquesta aventura escènica, els artistes s'han deixat aconsellar i ajudar per altres creadors. Jordi Oriol hi ha col·laborat en la dramatúrgia, mentre que Carolin Obin els ha assessorat en tota la part de clown i Marc Sastre en la música.