Orliński, un contratenor desenfadat a Torroella

Jakub Józef Orliński

Festival de Torroella de Montgrí. 15 d'agost del 2021

Jakub Józef Orliński és un xouman. Amb tot just trenta anys, se serveix d'habilitats que li són pròpies per edat per promocionar-se. Practica skateboard, guanya premis en concursos de breakdance i fa de model publicitari. Algunes de les seves actuacions a YouTube superen els set milions de visualitzacions i té més de 100.000 seguidors a Instagram. Amb aquestes credencials, Orliński s’ha convertit en un ídol de masses entre els joves i ha popularitzat un estil de música considerat minoritari fins ara, el propi del repertori d'un contratenor. Els seus concerts omplen auditoris i el públic l’aplaudeix incondicionalment.

Diumenge va fer un doble concert al Festival de Torroella de Montgrí per presentar el disc Facce d’amore, de compositors barrocs italians més o menys coneguts. Va sortir a l’escenari corrent i derrapant amb les sabates de xarol i un somriure d’orella a orella, i va ficar així els espectadors a la butxaca. Al costat de la formació Il Pomo d’Oro, Orliński es va presentar a ell mateix dient: “És el primer cop que vinc a Torroella però no el primer concert que hi faig, perquè acabo de fer-ne un fa una estona”. Després d’haver fet el primer concert, pensàvem que tindria la veu escalfada, però va sorprendre en l’abrupte del final a l’ària d’Endimione Erme e solinghe cime… Lucidissima face de l’òpera La Calisto, de Cavalli, que es va confirmar amb falta d’aire per allargar les frases a l’ària d’Eliogabalo Chi scherza con amor de Boretti i una projecció més que discreta a la mitja veu durant tot el recital. Amb tot, Orliński sembla ambiciós i intel·ligent i sap fer ús d’una veu molt bella, sense vibrato, i d’un magnetisme que atrapa l’oient. A mig recital, amb l’ària d’Aminta Infelice mia costanza, de Bononcini, va mostrar una línia de cant elegant, amb els ornaments justos i bon sentit del legato, i a Finche salvo è l’amor suo, de Predieri, dinàmiques de gran bellesa quan passava dels pianíssims als forte. 

Il Pomo d’Oro va fer dues intervencions instrumentals de gran virtuosisme, i Orliński va tancar el recital amb foc d’encenalls, convertint les coloratures de l’ària de Nerone Che m’ami ti prega de l’òpera Nerone d’Orlandini i Mattheson en un joc escènic desvergonyit i histriònic. Després de mostrar-se “feliç i satisfet”, va fer un bis i va marxar entre els aplaudiments del públic. Vam sortir amb un regust agredolç, pensant com evolucionarà musicalment Orliński, si cap a una línia desenfadada però rigorosa o si optarà pels aplaudiments fàcils i generosos.