“Oscar Wilde és el Jesucrist del moviment gai”
Rupert Everett dirigeix i protagonitza un ‘biopic’ que recrea els anys més foscos de l’escriptor
BarcelonaHavia de ser un dels convidats estrella del BCN Film Fest, però al final Rupert Everett va cancel·lar el seu viatge a Barcelona per presentar la seva primera pel·lícula com a director, La importancia de llamarse Oscar Wilde, biopic sobre l’etapa més crepuscular del famós escriptor -també interpretat per Everett- que demà arribarà a la cartellera. Feia més de 20 anys que l’actor anglès perseguia el projecte, més o menys des que va protagonitzar Un marit ideal, que adaptava una obra de l’escriptor. “El que em va atreure d’Oscar Wilde és que és el Jesucrist del moviment gai -explica per telèfon en un descans del rodatge de la sèrie Adult material -. Wilde és meitat déu i meitat home; en altres paraules, un gran geni que alhora és increïblement humà, amb les mateixes debilitats i defectes que tothom. A Wilde no el va destruir ningú, sinó la seva pròpia vanitat i ego. I això em sembla commovedor”.
Everett no cobreix tota la vida de Wilde, sinó els últims anys, quan després d’abandonar la presó de Reading marxa d’Anglaterra buscant refugi a França, on torna a reunir-se amb el seu jove i fluctuant amant, el Bosie, causant de la seva desgràcia. Wilde acaba sol, malalt i arruïnat, una despulla humana amarada d’absenta i desesperació. “La seva vida a França és com la passió de Crist, com les estacions del Via Crucis -diu-. Per a mi, com a home homosexual, Wilde és una figura molt important, el principi del camí cap a l’alliberament. I com a persona pública que ha vist com la seva sexualitat era tema de conversa, sento molt interès per la seva història”.
Als 90, Everett es va obrir camí en la indústria del cinema sense amagar la seva homosexualitat, tot i que sovint ha comentat que això va limitar el tipus de papers que Hollywood li oferia. “La pel·lícula sorgeix de la meva frustració amb els personatges que m’arribaven -diu-. Vaig escriure el guió com a vehicle per a mi com a actor, però el director Roger Mitchell va renunciar-hi i després d’oferir el guió a vuit o nou directors em vaig dir: «A la merda, ja ho faré jo»”.
Comprendre’l com a persona
La pel·lícula no ha suposat la revelació d’Everett com a director -encara està verd-, però sí de la seva habilitat amb el llenguatge i la bona oïda per als diàlegs. I no és fàcil imaginar la conversa d’un escriptor tan enginyós i brillant com Wilde. “Vaig tenir sort, perquè hi ha molta documentació: cartes, llibres... Però el més important per escriure’l va ser conèixer el personatge, comprendre’l com a persona”, apunta.
A Everett no se li escapa que si ell hagués viscut en l’època d’Oscar Wilde també podria haver acabat a la presó per sodomita. “I no cal viatjar al passat, només pel món -diu-. Avui dia, ser homosexual continua sent una qüestió de vida o mort; potser no a Espanya o al Regne Unit, però sí en tres quartes parts del planeta. La història de Wilde està passant avui dia en algun lloc del món, no en tinc cap dubte”.