Cillian Murphy, l'irlandès tranquil que ha conquerit Hollywood
El protagonista de 'Peaky Blinders' guanya l'Oscar per encarnar el pare de la bomba atòmica a 'Oppenheimer'
BarcelonaOppenheimer suposa la primera vegada que Christopher Nolan concedeix un paper protagonista a Cillian Murphy (Cork, 1976) després de cinc pel·lícules treballant plegats. El director britànic va conèixer l'actor irlandès en una audició de Batman begins (2005). Va quedar fascinat pel talent d'aquell jove intèrpret de profunds ulls blaus, però no es va veure amb cor d'encomanar-li el rol principal, per al qual necessitava una estrella. Tanmateix, el va fitxar perquè donés vida a l'Espantaocells, l'alter ego malèfic del doctor Jonathan Crane, un dels antagonistes del superheroi quiròpter a qui Murphy encarna amb pertorbador atractiu i que reapareix a les dues entregues següents, El cavaller fosc (2008) i El cavaller fosc: la llegenda reneix (2012). Murphy esdevé així un dels col·laboradors habituals en la filmografia de Nolan, que li reserva també aparicions remarcables però igualment secundàries a Origen (2010) i Dunkerque (2017).
Aquests títols van atorgar fama internacional a un actor format al teatre i amb una sòlida carrera en el cinema irlandès i britànic, culminada aquest dilluns amb l'Oscar al millor actor per Oppenheimer. La majoria el vam descobrir en la sorprenent 28 dies després (2002), la pel·lícula de Danny Boyle que va revitalitzar el gènere postapocalíptic. La seva qualitat com a intèrpret es va consolidar en altres papers protagonistes per a prestigiosos cineastes de les illes Britàniques com Neil Jordan a Esmorzar a Pluto (2005), on donava vida a una persona trans a la recerca de la mare que la va abandonar, i Ken Loach a El vent que agita l'ordi (2006), en què es posava en la pell d'un membre de l'IRA a la convulsa Irlanda de principis del segle XX. També va participar en films menys reeixits com la coproducció catalana Llums vermells (2012) de Rodrigo Cortés, al costat de Robert DeNiro i Sigourney Weaver. Però la popularitat sobretot entre les generacions més joves li arriba via televisió. Des del 2013 encapçala el repartiment de Peaky Blinders, la sèrie creada per Steven Knight al voltant d'un clan mafiós que ascendeix socialment a la Birmingham dels anys vint del segle XX gràcies als seus negocis fora de la llei. El Thomas Shelby de Murphy brilla com un exemple específicament britànic del carisma del gàngster que converteix l'estil en una marca de l'orgull de classe.
El rostre de Murphy a 'Oppenheimer'
Com a producció, Oppenheimer és una pel·lícula a la contra, un blockbuster dialogat en què la dimensió melodramàtica tan habitual i alhora tan menystinguda en la filmografia del director Christopher Nolan pren una dimensió preponderant. Fins al punt que l'equip tècnic va haver d'empescar-se unes lents especials per solucionar una paradoxa tecnicoestètica: que un film rodat en IMAX, un format adequat per a l'espectacle en gran pantalla, atorgui una importància clau als primers plans. El rostre de Murphy presideix així el film des de l'inici, en el pròleg en què el científic contempla les ones expansives que produeixen les gotes de pluja sobre el sòl en la seva etapa universitària i en la imatge següent amb què arrenca la pel·lícula, la d'un home turmentat després de l'explosió atòmica.
Els Oscars tenen debilitat pels biopics, però Cillian Murphy s'escapa dels tòpics interpretatius que arrossega aquest gènere. Aquestes dues escenes de l'inici concentren bona part del seu talent dúctil, el d'un actor que reflecteix a través de la profunditat oceànica dels seus ulls blaus tant l'abast intel·lectual d'una ment brillant capaç de copsar l'univers d'una manera inabastable per a la resta com el turment moral d'algú que assumeix la devastació humana que ha suposat el seu invent. Si l'expressió facial de Murphy manifesta tot el seu malestar interior, el seu posat desprèn la fermesa ètica pròpia de l'heroi de cinema nord-americà postclàssic en què es converteix l'Oppenheimer víctima d'un judici polític a la segona meitat del film. La presència elegant i carismàtica de l'actor també fa creïble que aquesta ment prodigiosa dirigís amb èxit l'equip de genis que elabora a contrarellotge una bomba atòmica mentre mantenia una vida sexual igualment tempestuosa.
Estrella sense vocació mediàtica, irlandès reservat respecte a la seva vida privada, en una edició dels Oscars especialment impermeable a les manifestacions per a l'alto el foc a Gaza que es produïen fora de l'auditori, Cillian Murphy ha convertit el seu discurs d'agraïment en una crida a la pau.