"La Ouineta em permet treure coses de mi que amb la Marta no poden sortir”

BarcelonaDes de ben petita Marta Ros (la Roca del Vallès, 1996) va haver de conviure amb la síndrome de la bona nena. Anys més tard, i farta d’interpretar aquest paper, va néixer Ouineta, una diva popstar irreverent i festiva disposada a capgirar-ho tot. “No seré més el que se m'ha imposat ser”, va ser la reacció de Marta Ros. Coneguda per posar la sintonia al programa de 3Cat La Turra i per senzills com Bikini Kill i DMs, l’univers musical de la cantant és un viatge a l’adolescència inspirat en les icones pop de finals dels 2000 i la cultura urbana. Ouineta farà aquest any una gira que començarà el 19 d’abril al Festival Ítaca (l’Escala). Posteriorment, actuarà al Festival Embassa't de Sabadell (17 de maig), al Sónar (12 de juny), al Magnífic Fest de Lleida (13 de juny), al Festival Itaca de l’Estartit (23 de juny) i al Vida Festival de Vilanova i la Geltrú (3 de juliol).

A Ouineta li agrada definir-se com “la fada de la veritat” perquè sent que les seves cançons sempre surten “d’un lloc molt sincer”. Les seves lletres parlen del desig, l'amor i la identitat i li permeten expressar-se amb llibertat. “La Ouineta em permet treure coses de mi que amb la Marta no poden sortir”, confessa. Va debutar amb l'EP de pop suau i electrònic Ouineta23, però va ser amb el senzill Bikini Kill, d'una sonoritat més club i gamberra, que es va viralitzar a les xarxes i es va popularitzar entre els joves. “Wild va ser el primer senzill amb què vaig trencar la sonoritat després de l'EP i la resta l'han seguit —apunta l'artista—. Volia referenciar el moment en què popstars com Miley Cyrus o Britney Spears deixen de fer el que s'esperava d'elles i abandonen la imatge de nenes Disney”. Juntament amb Juan Feduchi, amic i productor musical, explora sempre noves maneres d'experimentar amb el pop.

Artista de 'performance'

“Faig música i canto, però no em sento cantant”, apunta Ros. L’artista defineix els seus espectacles com una “performance” en què cantar és una petita part d’una “posada en escena global” en la qual intervenen elements musicals, teatrals, físics i visuals. De fet, Ros ve del món de la dansa i va ser la coreògrafa de Rigoberta Bandini en el seu pas per Eurovisió 2022 i la posterior gira. “Ser coreògrafa m’ha permès saber com muntar un espectacle”, constata l’artista. Es va guanyar el cor del públic amb un directe purament físic i explosiu al BAM 2024 de les Festes de la Mercè i aquest juny actuarà per primer cop al Sónar 2025. “Em sento molt preparada. El projecte ha arribat quan podia assumir-lo i tinc ganes d'assumir reptes com aquests”, expressa Ros.

Recentment, l'artista va actuar a Madrid, on es va sorprendre gratament amb la rebuda del públic. “És boig que passi això cantant en català—diu Ros—. Vaig notar un públic receptiu, encara que és cert que era un concert a les 3 de la matinada en una discoteca. Però rebo comentaris de persones no catalanes que els agrada la meva música”. Cantar en català és el més normal per a la cantant, que considera que la veu és un instrument expressiu tan “vulnerable” com el cos. “Em surt natural cantar en català perquè és la meva llengua”. Tanmateix, es troba en un moment en què li interessa “jugar amb altres idiomes o sons”. Ouineta pensa que la música pop en català viu un bon moment i admira les artistes amb qui comparteix l'escena catalana. “Hi ha projectes molt interessants, com el de Fades, Maria Jaume, Maria Hein, Mushkaa, Julieta i Svetlana, amb qui he col·laborat en un parell d'ocasions”, diu.

Després de l'etapa salvatge de Ouineta, l'artista baixa de revolucions amb els senzills DMs i Fatal, fatal. En aquest últim, es rebel·la contra les expectatives de l'amor romàntic i les convencions de fer-se gran. “És habitual que els joves es frustrin davant la idea de fer-se grans, perquè et topes amb uns estereotips que no corresponen amb la realitat i t'adones que no és tan fàcil com t'ho imaginaves”, reflexiona Ros. Amb tot, Ouineta troba en la diversió una “vàlvula d'escapament” que l'ajuda a enfrontar la por. “Quan la Ouineta apareix, em transporta a un altre món”, diu emocionada. Potser el futur és incert, però la cantant confia en la seva intuïció i en avançar des de la llibertat que dona el joc. “A mi m’agrada molt que la Ouineta em porti a llocs —explica l'artista—. He intentat no abandonar mai la idea del joc de quan era petita, i això m'ha donat llibertat”. Ara Ros està treballant en el seu primer àlbum i espera “treure molta música, que arribi a més gent i fer molts concerts”.