Una ovació impressionant per a les emotives i viscerals coreografies de la Sydney Dance Company

La Sydney Dance Company, dirigida per Rafael Bonachela, ha fet estada al Mercat de les Flors amb dos espectacles extraordinaris. El primer, Ascent, consta de tres coreògrafs molt diferents que demostren la versatilitat d’uns ballarins de tècnica superba alhora que és un retrat excel·lent de les diferents formes de la dansa actual. Mentre I am-ness, de Bonachela, és una peça íntima i emocional d’estil neoclàssic que destaca per la seva emotivitat, bellesa i elegància exquisida, The shell, a ghost, the host & the lyrebird, de la coreògrafa valenciana Marina Mascarell, és més teatral i a partir d’una escenografia de teles que mouen els ballarins penjant-se de llargues cordes per construir imatges evocadores mostra l'essència de la natura australiana.

Finalment, Forever & ever, d'Antony Hamilton i guanyadora del premi Helpmann, és la perla del programa, radicalment actual, atrevida, amb els setze ballarins dalt l’escenari en una explosió salvatge de dansa, tecno, moda i llum creant efectes extremament vívids i hipnòtics, d’una força plàstica impactant. La partitura de Julian Hamilton, del duo The Presets, és estimulant, repetitiva i de ritmes contundents, mentre que el joc de vestuari és divertit: primer tots en blanc i negre com monjos en processó per anar-se traient capes i passar a vestir dels xandalls cridaners d’estètica pop a la nuesa conceptual. Els ballarins se submergeixen en el hip-hop i el body popping en moviments seqüenciats trepidants que van fer esclatar el públic en aplaudiments. 

La setmana següent va ser el torn d’Impermanence, una peça de Bonachela que, més enllà de ser una reflexió sobre la volatilitat de les coses i les persones, és una autèntica exhibició d'habilitat dansística, estil i tècnica de la companyia. El conjunt demostra una energia poderosa, gairebé visceral, els cossos s’utilitzen els uns als altres per crear un moviment que no s’atura en l’hora i escaig que dura la peça i que se’ns fa curta. Sense abandonar el neoclassicisme, el llenguatge coreogràfic és complex. Bonachela extreu dels seus ballarins moviments nous i originals a una velocitat frenètica en un crescendo impossible. Solos, duos i escenes grupals dansen posseïts per la música de Bryce Dessner interpretada en directe pel Quartet Zaide. La intensitat visual és aclaparadora i el plaer de veure’ls ballar, infinit. Un plaer que va fer aixecar el públic en una ovació impressionant.