Paco Roca: “Em dedic al còmic per selecció natural”

PalmaPaco Roca compleix enguany cinquanta anys i ho celebra a Mallorca amb l’exposició 50 tacos, que acull la Misericòrdia i recull una bona part del seu treball: des dels primers dibuixos infantils fins als darrers treballs. El dibuixant valencià, Premi Nacional de Còmic per Arrugas, serà a Palma per participar en dos esdeveniments: el Còmic Nostrum i Les trobades amb... del CaixaForum.

Què ens trobarem a Paco Roca, 50 tacos

L’exposició traça un recorregut dels meus còmics, des dels primers dibuixos infantils que feia a la llibreta quan tenia deu anys fins als treballs més recents. Hi ha també la nota del meu professor de dibuix, que m’animava a continuar, tot i que dubtava si em podria dedicar al dibuix.

Mirant cap enrere, us sentiu satisfet?

És complicat, perquè normalment un sempre pensa en els projectes futurs, en allò que vindrà. I només quan es fan aquest tipus d’exposicions és quan mires cap al que ja has fet, i a mi no m’agrada fer-ho perquè sempre crec que tot es podria millorar. Però al mateix temps és bonic veure la il·lusió que tenia quan començava a dibuixar. Jo he tingut molta sort, primerament perquè vaig tenir molt clar des de petit a què em volia dedicar i, després, per poder viure del que m’agrada.

Què queda d’aquell Paco de deu anys que feia els seus primers dibuixos?

Moltes coses. Com et deia: tenc la mateixa il·lusió ara que quan vaig fer la meva primera historieta. Em continua apassionant la meva feina. És molt fàcil caure en la rutina d’una feina amb què només has de guanyar-te la vida, i jo vull lluitar contra això. Si el que faig és dibuixar còmics és perquè tinc alguna cosa a dir i m’agrada fer-ho.

Us imaginau fent una altra cosa?

La veritat és que no. Em costa molt. Em dedic al còmic per selecció natural, perquè és el que sé fer. En el fons, el que m’interessa a mi és contar històries, així que si no em pogués dedicar al còmic, segurament cercaria una altra manera de narrar-les.

Algunes de les vostres obres tenen tirades excepcionalment grans pel món del còmic. Pensau en el públic quan creau?

Intent no pensar-hi gaire perquè em fa vertigen. Fins i tot ara, quan em diuen que “farem una tirada de 20.000 exemplars”, tenc inseguretat. Els dic: “Segur que es vendrà?”. Supòs que hi influeix també el fet que no entenc per què els meus còmics es venen i altres que llegesc d’autors espanyols i em semblen molt bons no es venen tant. Jo he adquirit un estatus que fa que les meves obres estiguin ben posicionades a les llibreries, que surtin als mitjans de comunicació sovint, etc. I al final és una roda. Però no és així per al 90% de les persones que es dediquen al còmic a Espanya.

Compliu 50 anys i sou un autor reconegut. Ha estat difícil arribar fins aquí?

És que jo he tingut moltíssima sort. Com que soc una persona una mica covarda, m’he dedicat molts d’anys a la il·lustració i a la publicitat. Fins a Arrugas, que m’obrí una gran porta i, a partir d’aquell moment, em puc dedicar exclusivament als còmics. Però estam parlant de fa només 12 anys. Durant una bona part de la meva vida m’he hagut de dedicar a una altra cosa.

Què us aporta crear còmics?

Jo faig còmics per reflexionar. Perquè soc bastant insegur i el còmic és l’única manera que tenc de reflexionar sobre mi mateix i el meu l’entorn. Totes les meves històries parlen de la memòria i la identitat. Intent entendre com soc com a ciutadà d’un país que té un passat molt particular, en obres com Los zurcos del azar. També la meva identitat com a dibuixant, per això cerc saber més coses sobre l’editorial Bruguera, que feia còmics a Barcelona tot i la dictadura, per saber des d’on dibuix i d’on venc.