Quan els pagesos van plantar cara al franquisme

BarcelonaAquest any el govern espanyol celebra els "50 anys d'Espanya en llibertat". És a dir, el mig segle de la mort del dictador Francisco Franco. El dictador va morir al llit, però malgrat la repressió ferotge sempre hi va haver qui li va plantar cara. Els últims anys de la dictadura hi va haver violència, hi va haver por i, sobretot a Catalunya, hi va haver milers de ciutadans que van sortir al carrer defensant les llibertats, l'Estatut i justícia social. L’ARA vol recordar tots aquells que van pertànyer al moviment antifranquista, i ho fa començant per la pagesia.

"El novembre del 1976 es va celebrar a l’Espluga de Francolí el primer congrés de la Unió de Pagesos, després de dos anys de la seva fundació clandestina, amb el lema Volem viure de la terra!. Les autoritats franquistes van deixar que es fes perquè no tenien por de la pagesia. Creien que havien domesticat el camp completament", explica l’historiador Guillem Puig, que comissaria l’exposició temporal Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia, produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat, que es pot veure fins al 23 de febrer al Museu de la Terra d’Espluga de Francolí. S’equivocaven.

A principis del 1977, abans de les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco, es va organitzar una de les mobilitzacions pageses més importants de la història. La prohibició per celebrar l’assemblea de la Unió d'Agricultors Ramaders de La Rioja va fer saltar la guspira d’un malestar que feia temps que durava. El 19 de febrer els tractors van sortir a les carreteres riojanes i les protestes es van anar estenent. Al final eren al voltant de 10.000 pagesos mobilitzats a Catalunya i 80.000 a l’Estat. La imatge era impactant: més de 18.000 tractors tallant les carreteres catalanes. Una de les conseqüències va ser l’augment d’afiliació. El 16 d’abril del 1977, dos mesos abans de les eleccions, es va legalitzar la Unió de Pagesos.

La lluita dels pagesos contra Franco ha estat poc visibilitzada. "Se’ls ha deixat de banda, perquè són pocs si es compara amb altres moviments. A partir dels anys 40 les zones rurals van anar perdent població de manera esglaonada i contundent. No eren tants com els que formaven part del moviment obrer ni tampoc estaven prop dels centres de poder", assenyala Puig. Era més complicat organitzar la lluita clandestina en l’àmbit rural. "Estaven més desconnectats. Els obrers tenien llocs comuns com la fàbrica i els intel·lectuals tenien els centres culturals... En el cas dels pagesos, sobretot en segons quins territoris, després de la jornada de treball, els desplaçaments podien ser complexos. La logística era complicada", destaca Puig.

Conservadors però molt empipats

"Hi havia por i els pagesos eren força conservadors. No hi havia gaire cultura democràtica. Els més joves vam ser els que primer ens vam mobilitzar i els més grans ens van seguir perquè estaven molt cremats", explica Josep Maria Gasol Vallvé, de la Pobla de Mafumet. Membre de la Unió de Pagesos, Gasol va ser un dels coordinadors de la tractorada del 1977 al Tarragonès. "La cultura democràtica la vam aprendre a les assemblees, anàvem a reunions a Barcelona per decidir què faríem l’endemà. Apreníem cada dia, ningú ens en va ensenyar", diu Gasol. En aquella època als pobles del Camp de Tarragona els pagesos es trobaven als cafès del poble. "Treballaven tot el dia, i nosaltres anàvem al cafè a explicar-los què era un sindicat, què volia dir democràcia... Tot plegat va ser força espontani, perquè tothom estava emprenyat i cansat de tantes penúries econòmiques, i la cosa va explotar", afegeix Gasol.

Els que estaven polititzats eren minoria. "Al camp, la guerra i la postguerra va ser duríssima i hi havia una amnèsia col·lectiva. De política se'n parlava molt poc. Jo estudiava enginyeria agrònoma i a l'Escola Industrial de Barcelona vaig descobrir tot un món i m'hi vaig apuntar de seguida", explica Josep Maria de Magrinyà, que també va ser membre fundador de la Unió de Pagesos. Magrinyà feia de correu entre la universitat i el Camp de Tarragona. "Ens reuníem als soterranis de l'església de Sant Pere de Reus i a casa d'un mossèn a Tarragona, i vam anar contactant amb persones de cada poble. Convèncer la gent va ser molt fàcil", afegeix. A Tarragona hi havia tota la tradició de les cooperatives agrícoles i molts dels que havien viscut la Segona República s'hi van unir entusiasmats. "Havien enyorat la Segona República durant 40 anys i tot allò se'ls va aparèixer al davant i s'hi van aferrar completament. Molts avis van començar a explicar coses de les quals no havien pogut parlar durant dècades", diu Magrinyà.

Tenien motius per mobilitzar-se. El franquisme va optar per no fer cap reforma agrària. "Es parla molt de les migracions del sud peninsular, però des dels anys 40 hi va haver grans onades migratòries des del camp català fins a les zones urbanes", detalla Puig. En moltes campanyes dels anys 70 es repetia que els fills no podrien ser pagesos. Era un sector que patia les inclemències de les grans transformacions capitalistes dels anys seixanta, la concentració de terres i la desaparició de les petites explotacions, que van deixar de ser rendibles. Als anys setanta es va formar una xarxa oligopolista d’empreses que pressionaven a la baixa els preus de la collita. Els petits propietaris havien de pagar els mateixos impostos que els grans terratinents i se'ls va desproveir de drets bàsics. A més, l’augment dels preus de l’energia, des del 1973, ho feia tot més complicat. No hi havia polítiques públiques efectives ni una legislació que limités els monopolis.

"Érem valents i força inconscients, jo vaig anar a veure el governador civil i li vaig dir que faríem la tractorada", afirma Magrinyà. Per la seva banda, Gasol, quan els tractors eren a la carretera nacional, a la Torre dels Escipions, va parlar amb un guàrdia civil. "Em va dir que què volíem, i li vaig dir que vigilessin els tractors perquè ningú no els fes cap bretolada, que posés un guàrdia civil al principi i un altre al final. I em va fer cas, a mi, a un noi amb grenyes. L'únic que volia era que no talléssim la carretera", recorda Gasol. Al final molts pagesos es van unir a aquella tractorada amb l'esperança que les coses canviessin. "Fins i tot hi van participar alcaldes franquistes", destaca Magrinyà.