Izaskun Arretxe: “El país necessita més lectors, que llegeixin més i en català”

Izaskun Arretxe Irigoien (Barcelona, 1969) ha voltat tant pel món com pels diferents àmbits de les lletres catalanes. Ja com a filòloga, va viure quatre anys a Austràlia mentre aprofundia en La teoria de l’amor a l’obra poètica d’Ausiàs March. De retorn a casa, aparca la literatura medieval, passa per Quaderns Crema, Anagrama i esdevé editora d’Ara Llibres. Ja com a responsable de literatura de l’Institut Ramon Llull, fa que els autors catalans viatgin de bracet de les seves traduccions a altres llengües. I, de cop, un altre salt endavant. Fa un any, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la va nomenar directora de la Institució de les Lletres Catalanes i li va fer un encàrrec: el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Si algú té l’ambició, l’empenta i el coneixement de causa per liderar aquest repte, és la nostra entrevistada.

En quin moment està la nostra literatura? 

— Està en un molt bon moment. A nivell de creació i de publicació no ens podem queixar en absolut. Hi ha oferta, diversitat de gèneres i molts autors que escriuen, de totes les generacions, però també tenim uns reptes importants al davant. No podem dir que tot va perfecte i que la literatura catalana no té perills. 

Un bon moment, comparat amb quina època? 

— L’Àlex Broch deia l’altre dia que fa 40 anys es van publicar 700 llibres en català i enguany en paper se n'han publicat 7.000. ¿Això vol dir automàticament que està en un millor moment? No necessàriament. Ara, aquestes xifres t’indiquen que estem millor que fa 40 anys.

En Joan Francesc Mira diu que el català ha sobreviscut perquè té una literatura de primera magnitud. La literatura ha salvat la llengua? 

— Ha contribuït decisivament a salvar la llengua i sabem també que és una literatura de primera magnitud. Ho sabem perquè la llegim i, com a lectors crítics, sabem que tenim molt bona poesia i narrativa i una literatura infantil i juvenil excel·lent. Ho sabem perquè quan anem pel món no hem d’explicar en quina llengua ho fem. Simplement els llibres es defensen sols. Aquesta és la prova del cotó fluix. 

Anar a vendre la nostra literatura al món, això ho fa l’Institut Ramon Llull. Però quin és l’objectiu de la Institució de les Lletres Catalanes? 

— Tenim dos objectius. Garantir, ajudar i posar eines per assegurar la creació de la literatura catalana. I l’altre és promocionar-la perquè arribi a la gent. 

¿Però fer créixer el nombre de lectors no depèn que hi hagi bones històries que les vulguin llegir? 

— Ui, depèn de moltes coses més. El més important són les obres i els autors, és la mare dels ous. Però això no garanteix lectors immediatament. Fer créixer els lectors vol dir moltes coses: que el sistema educatiu fomenti la lectura, que al llarg de la vida no deixis de llegir, que la lectura tingui un prestigi, que sigui un element que els ciutadans entenguin que ens vertebra, que els mitjans de comunicació us en feu ressò. Vol dir que els autors es puguin professionalitzar i puguin viure millor de la literatura. És molt complicat, però és un dels reptes que tenim. 

Isabel-Clara Simó l’any 94 publica La salvatge i ven més de 100.000 exemplars. Avui els autors més venuts a Catalunya a tot estirar arriben a vendre’n 50.000. ¿Aquelles xifres de fa 30 anys no tornaran mai més? 

— Difícilment, per diferents motius. Perquè ara hi ha 7.000 novetats cada any. Hi ha molta més oferta, per tant, és difícil que un sol llibre concentri tantíssimes vendes. Quan se’n produïen 700, que tampoc no tots eren de literatura, era més fàcil que un o dos llibres tinguessin aquesta quantitat de lectors. Si ens fixem en les tirades mitjanes dels llibres, a poc a poc han anat baixant. 

És un problema tenir molta més oferta? 

— No. Una llengua normal ha de tenir tota l’oferta possible. El fonamental és créixer en lectors, perquè això no es vagi fent més i més petit fins a resultar impossible per a un editor i per a un escriptor.

¿Un dels motius perquè no es torni a aquelles xifres és Netflix, la competència de les plataformes?

— Segurament hi ha moltes raons, i una és Netflix. 

L’oci se n’ha anat a una altra banda...

— Però l’índex de lectura durant la pandèmia va ser el més alt que hem tingut en els últims deu anys. 

¿Ja havíem vist totes les sèries, ja havíem conversat de tot amb la família i ja només ens quedaven els llibres?

— Sí, però quan s’ha acabat la pandèmia la gent també ha redescobert el plaer de la lectura. El problema que no hi hagi 600.000 compradors d’un llibre té a veure amb l’oferta, amb la quantitat de lectors i amb l’oci. Però Netflix ha vingut per quedar-se i hem d’apostar per l’augment de lectors.  

¿Tens enveja quan els programes de ràdio parlen tanta estona de sèries i tan poca de llibres? 

— Sí que tinc enveja, esclar. Hem de parlar de llibres, molt. En programes específics de llibres i també en la nostra vida natural. Trobo a faltar que se’n parli en altres espais que no siguin estrictament les dues o tres pàgines sobre llibres que pot tenir un diari. 

Tot això ho arreglarà el Pla Nacional del Llibre i la Lectura? 

— El Pla Nacional té una virtut i és que ens estem dient que el país necessita això: que volem més lectors, que volem que llegeixin més i que volem que ho facin en català. Aquests són tres objectius del pla. La cultura d’aquest país necessita que el sector del llibre, dels creadors, dels llibreters, sigui fort; per tant, solucionarem tots aquests problemes? Jo crec que després d’un procés complex, llarg i participatiu, n’ha de sortir un consens gran de quines són les prioritats que hem d’atacar. I després dotar-les de pressupost i de mecanismes de seguiment, perquè les coses no es fan soles. 

Tornem a la qualitat de la literatura. Com definiries el fenomen de veus femenines que ha irromput amb tanta força? Irene Solà, Eva Baltasar, Carlota Gurt, Marta Orriols, Marta Rojals... 

— Em sembla de justícia i una notícia excel·lent. És una tendència mundial. Hi ha noves generacions d’autores que se senten amb prou legitimitat i prou coneixement per escriure sobre el món que veuen, per interpretar-lo i sortir al carrer a defensar-ho. I hauríem de parlar també de la poesia catalana. La generació d’autores d'entre 20 i 40 anys és extraordinària. Dit això...

Sempre hi ha un però...

— Em preocupa el fenomen que en aquest país ens agraden molt les novetats, la primera novel·la que triomfa, una nova veu que diu coses. I per tenir un sistema saludable hem de tenir molta gent que escriu la seva primera i segona novel·la, però hem de tenir molta gent que escriu la seva tercera i quarta i que té 40, 50, 60 i 70 anys. La riquesa és això. No és només dir “Ostres, com arriben”. És una meravella, però, ei, què passa amb allò que també té valor i que no li estem fent tant cas? 

En canvi, l’any que ve farà 20 anys que el premi Sant Jordi de novel·la el va guanyar l’última dona. Va ser Carme Riera el 2003. Com t’ho expliques? 

— N’estem parlant amb Òmnium Cultural perquè estan preocupats. Per què les dones reben molts menys premis que els homes? Una de les coses que ens deien a Òmnium és que el jurat no sap si les novel·les són d’homes o de dones. 

El jurat jutja a cegues, sí. Llegeix les novel·les sense saber qui ha escrit cada obra.  

— Els que treballem en aquest tema hem arribat a la conclusió que les dones s’hi presenten menys, per raons sociològiques. A les dones no ens agrada que ens examinin, potser tenim síndrome d’impostura, per... S’hi presenten menys i això és ciència. Òbviament, si t’hi presentes menys, tens menys possibilitats. 

La literatura catalana actua com si fos una literatura amb una llengua d’estat? 

— Moltes vegades actua així i això és bo. La literatura catalana ara mateix no és resistencialista i això és positiu. Ara bé, viu en un context que està lluny d’aquesta normalitat. De cada 10 llibres que es venen a Catalunya, només 3 són en català.  

Però fa cinc anys era un de cada 4. On és la trampa? 

— La resposta no la tinc. Encara estem en franca minoria i, per tant, això no és de col·lectiu normalitzat. 

A Catalunya la gent compra els llibres bàsicament a les llibreries, a Madrid la gent els compra a les cadenes comercials. Això què indica? 

— Això és molt positiu. Tenim una xarxa de llibreries en ciutats mitjanes i petites que garanteixen la pluralitat, la diversitat d’editorials, d’autors i de mirades. I tenen aquest valor prescriptor i de centre cultural, de lloc on passen coses al voltant del llibre. Això és una meravella perquè, a més, la diferència percentual entre la xarxa de llibreries de Catalunya i la xarxa de llibreries de Madrid és abismal. 

Les lletres catalanes són les que s’escriuen únicament en català? 

— La literatura catalana és la que s’escriu únicament en català.

Entén que els autors catalans que escriuen en castellà es puguin sentir ofesos? 

— Jo crec que són autors catalans, només faltaria, però no s’haurien de sentir ofesos. Pertanyen a una altra literatura, que és la que s’expressa en castellà. 

¿Li ha fet mal a la Institució de les Lletres Catalanes l’acusació a Laura Borràs per la seva gestió? 

— Que es parli de la Institució per motius que no són estrictament literaris no li fa bé. Una altra cosa és el paper que la Laura Borràs va tenir a la Institució. 

Quin és el llegat de Laura Borràs, doncs? 

— Per a mi les institucions són bèsties vives, que han d’anar evolucionant amb el temps i necessiten dues coses: que hi hagi projecte i que aquest projecte es conegui. Jo crec que ella va fer una feina molt important en aquesta visibilitat i també en la modernització de la ILC, que en aquell moment ho demanava. 

Dona’ns tres arguments per llegir.

— Primer, per plaer. No és entreteniment, és per gaudi personal. Després perquè llegir t’ajuda a viure en el món i amb el món. És un diàleg amb els autors d’ara, d’abans i amb els diferents llocs del món. I el tercer, ja més personal: per viure amb tu mateix. Per a mi la lectura és una gran eina per lluitar contra els dolors del món, els dolors personals.

QÜESTIONARI HALSMAN

Les xarxes socials són el nou boca-orella. 

Per què llegeixen molt més les dones que els homes?

Tindrem algun premi Nobel de literatura català?

Quants llibres has deixat a mitges?