“Cada paisatge té el seu moment”

Palma“La fotografia de paisatge necessita una evolució molt llarga per fer treballs consistents”, assenyala Marcos Molina. El fotògraf acaba de publicar el llibre Llums de Tramuntana, un recull de fotografia de paisatge que pretén mostrar la faceta natural de Mallorca més allunyada dels tòpics de sol i platja. Molina, bon coneixedor de l’illa, proposa al lector una cuidada selecció de paisatges de muntanya i marines de la serra de Tramuntana, captades en els moments en què la naturalesa es mostra en tota l’esplendor i unides per un denominador comú: la singular llum mediterrània.

“Aquest és el resultat de mitja vida de feina”. Molina té 50 anys i fa fotografia de paisatge des que en tenia 14. “Des de ben petit he tingut passió per la naturalesa, i he descobert molts dels racons de la Serra. Són moltes hores d’estar sol, de dormir als cims i de fer passejades per obtenir el millor moment; les bones fotos es fan quan surt o quan es pon el sol”, diu l’autor.

Segons Molina, “amb aquest llibre no pretenc catalogar la Serra sinó captar-ne els llocs més màgics. Hi ha una gran varietat escènica de llums, que són molt diferents entre una fotografia i una altra. En els darrers 40 anys que fa que faig fotos a la serra de Tramuntana, però, ha canviat molt. La massificació l’ha fet canviar dràsticament i es fa més difícil fotografiar-la tranquil”.

“Fer fotografia de paisatge és un acte complex, requereix visió, talent i creativitat, no només de tècnica, i es va perfeccionant al llarg dels anys”. Molina, des del 2010, es dedica a la fotografia professional, “perquè ho sent com una vocació. A 35 anys em vaig quedar a l’atur i vaig decidir dedicar-me a allò que més m’agrada. Ara bé, és una feina molt precària perquè no es reconeixen aquests tipus d’activitats al nostre país”, es lamenta el fotògraf. Llums de Tramuntana consta de 52 fotografies a tot color en 124 pàgines a tapa dura. “Cada paisatge té el seu moment, depèn molt de l’època de l’any. La costa de Mallorca és molt màgica a l’estiu, quan es fa fosc o quan hi ha els bancs de boira de tardor a Formentor. No és una feina d’un any, és un treball que consisteix a analitzar i a familiaritzar-se amb el paisatge. De vegades pots estar dos mesos sense fer una sola fotografia i d’altres hi vas molts de dies seguits. Això depèn, ho has de conèixer”, conclou Molina.