Pallassos i un dimoni coix en l'espectacle més màgic de l'estiu

El Teatre Condal acull 'El diablo cojuelo', un muntatge de Rhum&Cia i la CNTC amb text de Juan Mayorga

Una escena d''El diablo cojuelo'
2 min

BarcelonaDe tots els tàndems que surten del món escènic, el de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) amb Rhum&Cia és dels més inesperats. Què pot portar una companyia de clowns catalana a sumar esforços amb la CNTC? Un dels principals responsables d'aquesta fusió és el dramaturg Juan Mayorga, que va buscar els pallassos per portar a escena un text clàssic. L'equip encapçalat per Jordi Martínez i Joan Arqué –codirector també de l'espectacle Canto jo i la muntanya balla, que va triomfar als Premis Max i torna a arrasar a la Biblioteca de Catalunya– volia fer un pas endavant amb el seu cinquè espectacle, i endinsar-se en una obra de teatre del segle XVII els semblava una bona manera. A ells els convencia més El coloquio de los perros de Cervantes, però Mayorga encara els ho va posar més difícil i va decantar-se per El diablo cojuelo de Luis Vélez de Guevara. El muntatge "ha superat les expectatives a tots els llocs on s'ha representat", diu Martínez. El van estrenar a València, han estat vuit setmanes a Madrid i ara arriba al Teatre Condal, on es podrà veure fins al 7 d'agost, en una iniciativa que forma part del Festival Grec.

Rhum&Cia, que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona el 2018 amb Rhumans, té un univers molt característic que fa viatjar els espectadors a un indret de genialitats, màgia i surrealisme. "No sabíem si seríem capaços de fer aquest text amb el nostre llenguatge i de fer entendre els dos mons, el clown i el teatre clàssic", assenyala Martínez. El diablo cojuelo està dirigit per Ester Nadal, que el defineix com "un espectacle de trobades, entre la literatura i el clown, amb una petjada masculina i una mirada femenina" perquè tots els intèrprets són homes i tot l'equip artístic són dones. Mayorga, afegeix Nadal, ha fet "una versió a mida" del text de Vélez de Guevara, que malgrat tenir més de quatre segles encara ressona a avui.

Què s'amaga dins les cases

"És un clàssic que transgredeix el pas del temps amb un aspecte que ens ajuda molt: la metateatralitat", diu Arqué. A l'escenari, una companyia de pallassos es planteja si portar a escena o no El diablo cojuelo i així s'entra a la història d'aquest dimoni, que és el primer de caure del cel a l'infern i de la patacada queda bonyegut i coix. L'obra original explica com un estudiant se'l troba empresonat dins d'una ampolla i junts se'n van de festa per Madrid. La màgia del dimoni li permet aixecar teulades i espiar què s'amaga a dins de les cases per "retratar així la doble moral de les ciutats, tal com encara passa ara", afirma Arqué.

Els pallassos han portat l'espectacle cap al seu terreny per convertir el text de Mayorga en "una proposta molt clàssica i molt contemporània alhora", diu Nadal. L'espectacle juga amb les bromes entre el públic –"ells són el 50% de l'espectacle", diu la directora–, els moments de clown clàssic i, fins i tot, fan una picada d'ullet al Circ Cric com a petit homenatge entre pallassos que s'estimen l'ofici.

stats