“Palma s’ha convertit en una botiga”

Soma partí de Mallorca just fa un any, però això no ha significat, ni prop fer-hi, que l’artista urbà hagi perdut el contacte amb l’illa. Marc Peris (València, 1977) torna sovint per deixar noves empremtes del seu art als carrers de Palma. En aquesta darrera visita, les protagonistes foren les obres en petit format que presentà dijous i divendres al Pop Up Store de Taca Studio. “He realitzat aquestes peces perquè molta gent m’ha dit que voldria tenir obra meva a casa seva. Tenia ganes de fer coses que tothom pogués tenir i mostrar el que faig en paper”, explica.

Malgrat no viure a Ciutat, Soma se’n sent part i pateix uns canvis que afecten en gran manera el seu antic barri, Canamunt. “Palma s’ha convertit en una botiga. Tot sembla una boutique en general. Les coses estan canviant molt de pressa i al final no quedarà cap dels veïns de sempre”, comenta amb el desànim de qui encara va conèixer les restes del barri xinès de tota la vida. En sentir la paraula turismofòbia, Soma s’hi mostra en desacord. “És una etiqueta que s’han inventat per combatre el descontentament de la gent. Quan et veus expulsat de casa teva, és lògic que t’enfadis. Ningú no està en contra de les persones, sinó dels efectes que la massificació provoca, que és una cosa diferent”.

Fou l’any 2005 quan Soma va arribar a Palma per ensenyar plàstica a l’IES Francesc de Borja Moll. Des de llavors va seleccionar els racons de Ciutat on deixar mostres del seu art. “Venc d’una formació acadèmica clàssica i vaig començar fent interiors”, apunta. A poc a poc, i gràcies a amics que pintaven al carrer, Soma es va interessar per l’art urbà. Els carrers són una porta que “la gent pugui reflexionar”. “La meva inspiració són els problemes que m’envolten, la realitat. No es tracta només de fer un acte estètic, sinó de generar una resposta”.

El canvi de color polític a Palma “s’hauria d’haver notat més”. “La dinàmica social derivada del turisme ha fet que viure-hi sigui més difícil. Si no hi ha una política ferma per contrarestar-la, és igual qui estigui en el poder”. El que sí que percep Soma als carrers és un augment dels “atacs d’espontanis d’extrema dreta”. “Veig que tenen impunitat per fer el que volen. Si ataques les persones de signe contrari, automàticament arriba la repressió. Aquest va ser el cas de Valtonyc. Però això no passa amb l’extrema dreta. Ells actuen des de la impunitat i els seus actes no tenen conseqüències”.

Tot i les condemnes que han rebut altres artistes, Soma no ha sentit que minvàs la seva llibertat d’expressió. “És cert que cada vegada hi ha més temes intocables i la situació de Valtonyc n’és un bon exemple. Però jo faig el de sempre. La meva obra juga a dir les coses d’una manera que necessita que l’espectador la completi una mica. Sempre està subjecta a la interpretació”.

L’art, obert a la societat

Com qualsevol altra expressió artística, l’art urbà no és aliè a les reclamacions de la societat, com ara el feminisme. “No basta només de tractar determinades temàtiques, sinó que s’han de reivindicar les artistes”, comenta. “Fa poc vaig veure que hi havia una convocatòria per fer un mural sobre les Kellys, i finalment no m’hi vaig presentar perquè vaig trobar que era millor que ho fes una artista. És important que tinguin espais de creació”.

Si fa uns anys es parlava de l’auge de l’art urbà, avui dia “l’espai públic està sobresaturat, sobretot pel grafit, que moltes vegades no té en compte el patrimoni”, explica. “El que faig és cercar espais degradats, però molta gent pateix una manca d’identificació amb l’espai compartit. Les ciutats són cada vegada menys de la gent, i part de les persones que pinten la troben aliena”.

Producte d’Instagram

També hi ha la dinàmica contrària a la degradació. “Les ciutats agafen l’art urbà com a producte de reclam. Les obres serveixen perquè els turistes facin més fotos i les pugin a Instagram. Cada pic hi ha més llocs emblemàtics i els espais compartits es converteixen en un producte més quan hi ha molts llocs oblidats. S’ha de cercar una dimensió més humana. Les obres han de dir alguna cosa”. Malgrat tot, Soma utilitza Instagram per mostrar el seu treball. “El problema és que tot es maquilla i sembla perfecte i meravellós. Es manipula la realitat”, una realitat que sovint té un enorme protagonisme a les pantalles dels mòbils. “Tots en tenim i són una màquina de menjar temps i de posar barreres entre les relacions humanes. Però també són una eina de feina. Al final es barreja tot, el treball i la vida personal”.

Els nous projectes de Soma continuaran ocupant els carrers: de València, de Palma o d’on calgui. I també s’obren a nous horitzons, com la il·lustració. “Estic treballant en un llibre per a infants, on podran intervenir i donar color. Està basat en la idea dels murs i el missatge que vull transmetre és que cal rebel·lar-se contra les barreres”.