Palma d'Or explosiva per a 'Titane' a Canes

CanesMarcada pel signe del covid, l'edició 2021 del Festival de Canes també passarà a la història per un palmarès tan repartit com encertat que corona una de les pel·lícules més agosarades de la selecció, Titane, de Julia Ducournau, també una de les que millor connecta amb el sentir del nostre temps en la seva abolició del concepte de normalitat. "Gràcies per deixar entrar els monstres", declarava la directora al recollir el guardó pel seu segon llargmetratge. Tot just és el segon cop, per cert, que una dona aconsegueix la Palma d'Or en un festival amb més de setanta anys d'història, després que Jane Campion se l'emportés per El piano el 1993, ex aequo amb Adeu a la meva concubina, de Chen Kaige.

El jurat presidit per Spike Lee, a qui per cert se li ha escapat el nom de la guanyadora abans d'hora, ha sabut reconèixer els títols més trencadors i memorables d'una programació de 24 films que, en línies generals, aquest any s'han caracteritzat per una estètica més accessible i un to més amable del que és habitual al certamen. El gran premi del jurat s'ha concedit ex aequo a l'odissea de l'home corrent atrapat per un sistema repressiu de la iraniana A hero, d'Asghar Farhadi, i a Compartment nº 6, de Juho Kuosmanen, una road movie amb aires de comèdia romàntica atípica per la Rússia postsoviètica que va escalfar els cors dels espectadors com cap altre film de la programació.

El nord-americà Caleb Landry Jones ha recollit un més que merescut premi a la millor interpretació masculina per haver encarnat la turmentada figura de Martin Bryant, autor de l'assassinat de 35 persones a Tasmània l'any 1996, a Nitram, la millor pel·lícula per ara de Justin Kurzel, cineasta australià que està convertint la seva filmografia, amb títols com Els assassins de Snowtown (2011) i L'autèntica història de la banda Kelly (2019), en una radiografia de la violència al seu país. Aquí ressegueix amb solidesa narrativa i sensibilitat mesurada el seguit de circumstàncies psicològiques, socials i familiars que van portar Bryant a dur a terme una massacre que no arriba a visualitzar-se al film. El premi a la millor interpretació femenina ha recaigut en la noruega Renate Reinsve, pel seu paper a The worst person in the world, de Joachim Trier, una comèdia sobre el desconcert emocional de la generació que ara ronda els trenta a través de la Julie, una jove de vocació professional oscil·lant i vida amorosa repartida entre la parella estable i un amor a primera vista.

El premi al millor director ha reconegut el geni artístic a contracorrent d'un dels directors més singulars del cinema francès i contemporani, Leos Carax, per a Annette, l'extraordinari musical que qüestiona cert ideal romàntic i confirma amb els Sparks. La txekhoviana Drive my car de Ryusuke Hamaguchi, favorita de bona part de la crítica, s'ha endut el premi al millor guió per l'adaptació de la història curta homònima de Haruki Murakami firmada pel mateix director i Takamasa Oe.

El premi del jurat l'han compartit l'enfurismada pel·lícula israeliana Ahed's knee de Navad Lapid i l'extraordinària Memoria, potser el film més depurat del ja posseïdor d'una Palma d'Or per L'oncle Boonmee, que recorda les seves vides passades Apichatpong Weerasethakul, que per primer cop ha rodat fora de Tailàndia. En poques pel·lícules el so cobra tal centralitat com a vehicle que ens transporta a una altra dimensió de l'univers a través d'una Tilda Swinton de viatge a la selva colombiana a la recerca de l'origen d'un soroll que la turmenta.

El palmarès s'ha completat amb la Càmera d'Or al millor primer film de totes les seccions per a la croata Murina, d'Antoneta Alamat Kusijanović, vista a la Quinzena de Realitzadors, i la Palma d'Or al millor curtmetratge per a All the crows in the world, de Yi Tang, amb una menció especial a Céu de agosto de Jasmin Tenucci, a més de l'entrega d'una merescuda Palma d'Or d'honor al director italià Marco Bellocchio.