Qui vulgui festa, que la faci
Sant Sebastià de Palma: s’ha de canviar de data? Ha de continuar essent una gran revetla múltiple?
PalmaLes plogudes que hi ha hagut durant les festes de Sant Sebastià, l’ajornament de molts dels actes i l’absència de canvi de model per part de Cort han creat un debat sobre com hauria de ser la festa major dels ciutadans. S’ha de canviar de data? Ha de continuar essent una gran revetla múltiple? La consolidació de la Confraria de Sant Sebastià i l’aparició d’altres grups, com el del Galàctic o el col·lectiu Orgull Llonguet, tenyeixen Palma de groc, verd i blau i fan replantejar el model de festes
EVA FRADE
REGIDORA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CORT
La regidora de Participació Ciutadana creu que s’ha de canviar el model de festes de Sant Sebastià que hi ha hagut fins ara, sobretot el dia de la revetla perquè “crec que és un moment de festa molt enfocat en la part de l’entreteniment i que ha deixat de banda el teixit social i la ciutadania”. La regidora ha viscut dues vegades Sant Sebastià al capdavant de l’àrea que s’encarrega de la major part de l’organització de les festes, juntament amb Cultura. El model d’aquests anys és molt semblant al dels anys anteriors amb algunes novetats, com la votació, no vinculant, dels grups que han de formar el cartell de les festes, en què enguany han participat 2.348 persones.
Frade considera que s’han d’estendre els foguerons a tots els barris i també el correfoc. “Descentralitzar la festa crec que ha de ser una de les prioritats del Consistori i fer-ne partícips associacions juvenils, veïns, entitats locals, consells de barri, etc. També integrar-hi el folklore i les tradicions, com passa a la part forana, on està molt arrelada la tradició, per exemple, de Sant Antoni”, indica.
Els canvis, però, no són fàcils. “S’hi ha de tenir en compte el pla de seguretat i posar l’èmfasi en el teixit social”, assenyala Frade.
2 festes majors i els concerts per la patrona
Altres ciutats d’Espanya “tenen un patró i una patrona. Per què Palma no? Podríem fer festa d’hivern i d’estiu”, creu Frade, i que “la revetla amb les actuacions musicals sigui per la patrona -la mare de Déu de la Salut, dia 8 de setembre- i per Sant Sebastià facem una festa de foguerons i torrada emfatitzant les tradicions més nostres”.
Frade proposa, doncs, un bimodel en el qual “seria molt més convenient que la part musical fos a l’estiu, perquè hi ha menys probabilitat de cancel·lacions i això costa doblers a l’Ajuntament de Palma i també perquè els grups més destacats no fan gira a l’hivern i ens és complicat trobar artistes que vulguin actuar dia 19 de gener”.
Això sí, “les dates no es toquen i Sant Sebastià no ha de canviar, totes les activitats tenen el seu públic i la seva funció”, conclou.
JOAN MOYÀ
ANTROPÒLEG I DE LA CONFRARIA DE SANT SEBASTIÀ
“Palma, a diferència de la resta de poblacions de Mallorca, no té festes populars”, assenyala Joan Moyà, antropòleg social i membre fundador de la Confraria de Sant Sebastià, que des de l’any 2003 fa festa “tot el dia” des del matí fins al vespre introduint-hi elements folklòrics i religiosos d’una manera ludicofestiva.
La confraria creu que “no hi ha models de festa bons o dolents, sinó que aposten per convertir els carrers de Ciutat en l’escenari d’aquesta gran bauxa”. Moyà pensa que els ha estat molt fàcil transmetre a la gent l’esperit de la seva celebració, sobretot el dia de la revetla. I és que cada vegada la confraria verda té més devots i més persones se sumen a la festa de Can Vinagre, omplint el carrer dels Oms tot el capvespre amb ball i música enllaunada. “Creim que la complicació burocràtica i dels permisos que comporta pot fer que la festa perdi espontaneïtat” i aquesta és una de les premisses de la colla confraressa. Moyà, a títol personal, està convençut que “canviaria la setmana de festa grossa de Palma a una altra data i sobretot llevaria els concerts. Està vist que la probabilitat que plogui per Sant Sebastià és molt alta i que se suspenguin les activitats és un risc que els ciutadans no tenim per què pagar”. A més, considera que, “si la festa es fes amb calor, triplicaria el nombre de ciutadans i de totes les edats que podrien fruir amb el seu patró”.
Contingut emocional
Moyà és partidari que les festes tinguin un fort contingut emocional i cultural, cosa que Sant Sebastià, tal com el configura l’Ajuntament, “no té ni ho permet”. Com es podria dur a terme? “És el poble qui té les idees, i molt bones, per cert. Xerrant amb la gent és quan surten les iniciatives populars. Consider que falten col·lectius que muntin coses, com, per exemple, el de l’Orgull Llonguet, que és un grup fantàstic, i la confraria, que funcionam més com una colla que anima la festa, com uns quintos que queden, dinen, fan activitats i passen el dia plegats, així com subcontractar esdeveniments culturals de qualitat, potents i populars”, manifesta Moyà.
JAUME VICH
DISSENYADOR I FUNDADOR D’ORGULL LLONGUET
Jaume Vich és il·lustrador i membre fundador d’Orgull Llonguet, un col·lectiu que té per objectiu organitzar les festes alternatives i populars de Ciutat, augmentar l’autoestima dels llonguets i fomentar el consum de llonguets. És per això que des de fa uns anys se suma a incentivar activitats per al poble durant les festes de Sant Sebastià.
Autogestió
Segons Vich, “amb el pressupost que hi ha per organitzar les festes de l’Ajuntament de Palma, s’hauria de començar a fomentar més la participació facilitant serveis a la població i entitats de veïns, bars i altres col·lectius que vulguin muntar coses”. Les llonguetades organitzades el dia abans de la revetla varen ser “un molt bon exemple de participació”, diferents bars i associacions muntaren les seves particulars llonguetades contractant grups o bé fent bauxa amb el panet palmesà com a excusa i varen aplegar un bon nombre de persones. “Als concerts, hi va molta de gent i estam en desacord que n’hi hagi, volem que es fomenti més la participació i no la festa espectacle”. Respecte al canvi de data, Vich assenyala que des de l’Orgull no tenen encara un posicionament clar. “Nosaltres per Sant Sebastià sortirem sempre, plogui, nevi o faci fred. Ja hem establert una sèrie de costums en els quals la gent participa. No debades la trobada davant del celler Bellver amb música de xaranga i el pregó sota el lema ‘La festa popular`, la fa el poble’ el dia de la revetla agrupa molta gent”, que juntament amb els caparrots i el drac d’Orgull Llonguet segueix la seva creació festiva. Els d’aquest col·lectiu també són els encarregats de dinamitzar la festa de Canamunt i Canavall amb motiu de la patrona, la Mare de Déu de la Salut. “Trobam que hi ha d’haver una festa d’hivern i una d’estiu. Des d’Orgull treballam la simbologia i hem introduït nous costums, el que volem és que es fomenti l’autoorganització sense entrebancs institucionals i sobretot facilitar les coses perquè la festa pugui arribar a més gent i a més veïns”. Aposten per la descentralització, que creuen que és no “fer un nou escenari a Jacint Verdaguer”, diu Vich.