Rosa Planas: “Palma està sobresaturada d’invasions”

Palma“La ciutat és com la segona pell que cobreix les nostres venes, els nostres nervis i permet que corri la sang de la imaginació”, assegura Rosa Planas al seu darrer llibre, Palma. Entre la calma i el vent, recentment publicat per J. J. de Olañeta. Poc després, però, hi afirma que “el descobriment turístic de la ciutat és un fenomen relativament modern, però devastador. Han bastat uns pocs anys per canviar la fesomia de la ciutat fins a tal punt que avui en alguns paratges resulta irrecognoscible”. I és que en aquestes memòries d’una ciutat que signa l’escriptora, filòloga i investigadora, s’hi reconeixen tant els records com els anhels, tant les virtuts com els perills amb què conviu la ciutat on va néixer i que tan bé coneix l’autora. 

No és una Palma qualsevol, la que retratau en aquest llibre: és la vostra, que retratau des de perspectives molt diferents: hi ha un punt de vista històric però també un de personal, una mirada al passat i també una intuïció de futur, no és així? 

— És un llibre molt personal, sí, però és que l’havia de fer d’aquesta manera. Jo no volia fer un llibre més sobre Palma, ja n’hi ha hagut molts, així que el repte era fer un llibre que només pogués escriure això. Per això em vaig concentrar tant en la Palma que jo havia viscut com en la que pronostic, tant la ciutat que ja ha estat com la que pot ser que sigui. Això també em va permetre agafar certa distància perquè no es convertís en un llibre sentimental: és personal i experimental, en el sentit d’experiència, però no sentimental. 

Tanmateix tots aquests llibres que ja s’han escrit sobre Palma hi són presents, al vostre. S’hi parla d’Albert Camus o de Rubén Darío, per exemple. És inevitable tenir-los com a referència?

— Hi ha hagut coses que he revisitat, clar. La manera com Rubén Darío s’acosta a la ciutat de Palma, i també a Mallorca, ens fa pensar en aquell moment en què el gran autor modernista arriba a l’illa i hi té una visió… Quina Mallorca va veure ell que li va provocar aquest èxtasi poètic? La seva percepció de l’illa va ser única i singular, i s’han de reivindicar els poemes que va dedicar a Mallorca. 

El que deu haver estat també un repte és triar i resumir les cites i la història de Mallorca en poc més de cent pàgines, i sintetitzar-ne els moments i llocs essencials.

— Ho dic al començament, que és una ciutat antiga, que té pràcticament 2000 anys. Va ser fundada pels romans, però a partir del seu descobriment ha estat sempre potenciada, reconstruïda i revisitada, sempre ha estat viva i en moviment. I ha sobreviscut fins a l’època moderna, quan es produeix un fet que interpret com a profètic i simbòlic, que és la destrucció de les muralles. En aquest moment cau el cinturó que protegia la ciutat de molts perills i comença a ser colonitzada de manera salvatge, fins ara, que és una obvietat que Palma està ja sobresaturada d’invasions. 

I d’això també en parlau, de manera recurrent, al llarg del llibre: dels canvis que ha viscut la fesomia de la ciutat en qüestió de dècades. De fet, dedicau un capítol als col·legis, per exemple, que històricament es trobaven al centre de Palma. Què ha suposat el fet que progressivament s'hagin anat traslladant als afores?

— Sents dir que el centre de Palma es mor i, clar, si n’han tret els col·legis i la universitat, com no ha de morir? Les ciutats amb una mica de categoria els hi tenen, els col·legis i centres universitaris al centre, però Palma ha patit un desplaçament que ha empobrit, i molt, el teixit social. I després passa que aquests edificis acaben convertits en cafès, hotels i restaurants, només a utilitats orientades a l’interès turístic, i això també és una pèrdua important. Tot s’ha despersonalitzat i desvirtuat. 

I és aquest caràcter tan singular de la ciutat el que heu volgut preservar en aquest llibre. El percebeu, encara ara, al vostre voltant?

— Palma ha viscut un creixement demogràfic fora del que és natural. No es tracta tampoc de pensar que hauria de ser una ciutat immòbil i que s’hauria de conservar com era al segle XIX, però amb un creixement antinatural com el que hem viscut és evident que ens hem de preocupar. No estàvem preparats per a aquest canvi tan brutal i tan ràpid, no hi estàvem en l'àmbit de les infraestructures, però tampoc pel que fa a la consciència de poble. Som un poble diferenciat dels altres, amb una llengua i cultura pròpies, i tot això que vivim fa témer que tot el que som a Palma, i a Mallorca, estam en perill. Hauríem de parar atenció, per exemple, a si val la pena canviar els rosaris i panellets per les llepolies de Halloween, per dir-ne un cas. Hem de ser tolerants i comprensius amb el que ve de fora, però no ens podem permetre ser substituïts. 

No hi ha gaire optimisme a les vostres paraules, ni tampoc a les pàgines del llibre…

És que quan sentis que et diuen que has de quedar a casa teva i no molestar, que no has de treure el cotxe per molt que n’hi hagi cinquanta mil de lloguer, perquè el teu sí que molesta… És difícil ser optimista davant això. Però la veritat és que una mica sí que ho soc perquè veig que hi ha cert moviment. El dia de la presentació del llibre va venir moltíssima de gent, gent que està cansada de veure com canvien i venen la nostra ciutat, perquè ja tot està en venda. Crec que hi comença a haver, entre els ciutadans, la idea que ho estam perdent tot i si no feim alguna cosa, ho haurem perdut ja definitivament. Veig les noves generacions més conscients del que passa, més compromeses amb la defensa de la ciutat i de la cultura, i això sí que ho trob esperançador.