Allau de premis Max per al teatre català

BarcelonaEls Premis Max, els premis de teatre que atorga la SGAE, han començat forts per al teatre català amb tres premis a la millor autoria consecutius. Millor autoria revelació per a Daniel J. Meyer per 'A.K.A.' (que també li ha valgut el premi a millor actor protagonista al jove Albert Salazar), millor adaptació o versió per a Jordi Prat i Coll per 'Els Jocs Florals de Canprosa' i millor autoria teatral per a Josep Maria Miró per 'Temps salvatge' (que també li ha valgut el premi a millor direcció escènica a Xavier Albertí). Aquestes dues últimes, obres vistes i produïdes pel TNC i les principals nominades als premis de teatre de l'estat amb 4 i 5 candidatures. Al final, el TNC s'ha endut 3 premis, però no el premi gros. El millor espectacle ha estat per a 'La ternura', d'Alfredo Sanzol, en la producció de Teatro de la Ciudad feta al Teatro de la Abadía, que després ha tingut versió catalana amb T de Teatre.

Els discursos dels tres autors premiats han anat d'acord amb el tema de la gala, celebrada al Teatro Calderón de Valladolid i emesa en directe per La 2, que era "la festa de la llibertat". Prat i Coll, amb una samarreta dels seus alumnes que deia "What the fuck", ha celebrat la feina del TNC "per recuperar els clàssics" i "una figura imprescindible com la de Santiago Rusiñol". Ha defensat "la llibertat de poder tractar des de l'humor qualsevol tema". "És molt trist un país que intenta portar als tribunals gent que fa humor; em sembla que és un país que no està consolidat. Em ve sempre al cap una frase de Rusiñol que dèiem a l'espectacle respecte a aquests temes de la llibertat d'expressió i la llibertat que ha de tenir un artista: «Si els jutges després del judici fossin jutjats, alguns entrarien a la presó»".

El director del TNC i de 'Temps salvatge', Xavier Albertí, ha sortit a l'escenari en nom de Miró, que és a Viena fent un curs, per llegir un missatge de l'autor en defensa del teatre "que intenta reflexionar sobre el seu temps i els seus conflictes". Miró recordava la frase que resumia el seu muntatge –"Aquest és un lloc bonic per viure?"– per plantejar si aquest és un territori bonic per viure-hi "quan moren milers de persones creuant mars, continua el degoteig de víctimes per la violència masclista, hi ha ciutadans de primera i de segona, es prefereix salvar els bancs abans que les persones, no hi ha separació de poders, hi ha gent privada de llibertat per defensar certes idees, no hi ha llibertat d'expressió i creació. Aquest és un lloc bonic per viure?", es preguntava l'autor. El públic hi responia amb un aplaudiment de tràmit. Però és que després encara ha tornat sortit Xavier Albertí, com a millor director de l'obra, per recordar també el final de 'Temps salvatge' i recordar-los als "nostres estimats polítics que els veritables patriotes, els veritables gestors de la llibertat, del veritable compromís, amb el respecte a tots, heterogenis, som els artistes".

Daniel J. Meyer, que amb el seu 'A.K.A.' ja va guanyar els Butaca i ha omplert tots els teatres, tampoc ha fet un discurs menys intens. "Primer van venir a buscar els de les idees polítiques diferents i jo no vaig dir res perquè la revolució era massa per a mi; després van venir a buscar les dones i tampoc vaig dir res de forma alta i clara perquè ni vaig néixer ni em sento dona; ara venen a buscar els immigrants, els jueus, els gais, i tantes coses més que sí que soc, i el meu egoisme m'obliga a dir alguna cosa. Demà vindran a buscar els rapers, tuiters, actors, presentadors de televisió, fotògrafs, sindicalistes, manifestants i segurament algun de vosaltres, però no quedarà ningú per lluitar per mi ni per vosaltres. Si la cultura no és un luxe, expressar-se lliurament com a ciutadà, menys. Lluitem per defensar la llibertat d'expressió", ha dit.

I encara hi ha hagut dos premis més per a una coproducció del Grec, 'Grito pelao', de Rocío Molina: el Max a millor espectacle de dansa per a Molina i el Max a millor composició musical per a Sílvia Pérez Cruz, que cantava a l'obra (va posar veu a l''in memoriam'). "Ha costat, aquesta música; he posat música als peus de la seva mare, al desig de la Rocío, a l'homosexualitat, a la fecundació 'in vitro', a coses que no havia cantat", ha dit la cantant, que ha recordat tots els seus músics i col·laboradors i ha dedicat l'obra a la gent que "fa la feina amb amor", en referència als 'covers' que ahir assajaven la gala.

Més premis amb accent català: 'Flotados', de Cía. David Moreno & Cristina Calleja, ha guanyat el premi al millor espectacle de carrer. "Jo soc un català molt català i ella una castellana molt castellana: qui va dir alguna vegada que no ens podíem entendre?", ha dit ell. Això sí que ha generat aplaudiments sonors. "La força de l'amor pot transformar el món i pot fer canviar la societat", ha dit ella, de Valladolid.

Uns premis molt repartits

El premi a millor actriu protagonista ha estat per a María Hervás per 'Iphigenia en Vallecas', també Max a l'espectacle revelació, que ha posat fi a les possibilitats de Laia Manzanares i Rosa Boladeras. En dansa, el millor intèrpret masculí ha sigut Daniel Doña per 'Psique'; la femenina ha sigut Eva Yerbabuena per 'Cuentos de azúcar', i la millor coreografia per a Sharon Fridman per 'Erritu', l'obra dels Kukai Dantza vista a Olot i Manresa. El premi a millor espectacle musical ha sigut per a 'The opera locos' de Klemark Espectáculos, Rami Eldar i Producciones Yllana. El millor espectacle infantil o familiar ha estat per a 'Dados' de Ventrículo Veloz. Els premis de teatre aficionat han sigut per als valencians Taules Teatre i per a La Garnacha Teatro. Les categories tècniques no hi ha hagut tanta sort per als creadors de Barcelona i se n'han anat a 'Lehman Trilogy' i 'Comedia Aquilana'.

El premi Max d'Honor ha anat a parar a mans de Concha Velasco, que ha aixecat la poma amb antifaç de Brossa ben amunt. "Que m'agafarà alguna cosa –deia–. No puc dir que no me l'esperés –va dir, amb humor–. M'ha costat anys, que me'l donéssiu. No sé per què, segurament perquè no me'l mereixia". L'actriu no ha fet un gran discurs assajat sinó més aviat espontani, i ha recorregut a Santa Teresa de Jesús: "Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda. La paciencia todo lo alcanza. Quien a Dios tiene, nada le falta: sólo Dios basta".

Una nova SGAE

Pilar Jurado, presidenta de la SGAE des de fa dos mesos (després de la intervenció de l'entitat), va defensar que "la situació ha canviat" i s'han "fet els deures" per tenir una SGAE "neta, transparent i que pugui anar amb el cap ben alt". Ha parlat "d'una nova SGAE" que està "solucionant els seus problemes" i que ha emprès "un camí cap al futur" perquè els autors se'n sentin orgullosos. Des de la Fundació SGAE també s'ha recordat que "la crisi ha deixat el sector malferit, en algunes capes defenestrat". I 11 anys després les xifres encara són un 30% inferiors als censos del passat. Per això s'ha "exigit una política cultural d'estat per a la consolidació de les arts escèniques", que impliqui ajudes, lluita contra la precarietat, a favor dels drets autor, la internacionalització i que incideixi en l'educació. "Per això volem que el teatre i la dansa s'implantin com a assignatures curriculars", ha defensat Ana Graciani, presidenta de la Fundació, que també ha defensat la necessitat de mimar la dansa i treballar per "la igualtat real" dins del sector. Només el 18% de les obres són d'autoria femenina i el 22% estan dirigides per dones, segons l'últim estudi. Per això han anunciat que convoquen el nou premi Ana Diosdado a l'autoria femenina.