La pandèmia evidencia la necessitat de digitalitzar el patrimoni

PalmaMuseus a casa, ‘La peça destacada’, recursos d’arxius d’imatge i so a les xarxes... Aquests dies, les institucions que custodien el fons artístic i històric de les Illes Balears han fet néixer moltes iniciatives per fer arribar aquesta riquesa a cada casa. La pandèmia i el confinament han fet evident la necessitat de digitalitzar el patrimoni de l’Arxipèlag, en un món que cavalca cap al món virtual cada cop més aviat. Aquesta tasca no només significa una democratització del coneixement, sinó que també contribueix a la feina dels investigadors.

Tot i que s’han fet passes endavant, la major part del fons que custodien arxius i museus de les Illes encara està per digitalitzar, una urgència que recull el Pla estratègic del patrimoni cultural, publicat el 2018, el qual diu que s’han de posar en marxa “instruments, programes i projectes” per modernitzar “webs i continguts digitals, per tal de fer possible, per una banda, l’accés al patrimoni i el seu gaudi per part de tots els ciutadans; i el foment de la recerca i la conservació, per l’altra”. El Pla remarca el que regula la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears del 1998.

Passa sovint que, d’una banda, es digitalitza de manera interna però no es bolca a internet; i de l’altra, el que hi ha a la xarxa està molt dispers. L’infrafinançament dels centres museístics i documentals no ajuda a posar fi a aquest retard: sovint manquen els recursos econòmics i les mans per poder fer aquesta feina. Conscients d’això, el Consell de Mallorca ha tret enguany per primera vegada uns ajuts per a la digitalització amb MuseumPlus, una eina que ha de permetre consultar des d’una mateixa plataforma i des de qualsevol lloc els fons dels museus de l’illa.

Recursos dispersos

Un dels museus que ha demanat aquesta subvenció és el d’història de Manacor, per així poder començar a digitalitzar el seu fons. La directora, Magdalena Salas, apunta, però, que el pressupost és just: “La migració de dades no va directa sempre i donen un màxim de 5.000 euros per museu. Ja ens costa uns 3.600 migrar-ho tot i, a més, hauríem de tenir una persona fent-ho i no és poca feina: tenim moltes peces”, assenyala. El que tenen per ara és un arxiu a la seva web que alimenten des de 2006 amb una peça mensual: les característiques, el context històric, documents d’investigació i vídeos.

Un dels pocs centres que té una bona part de la seva col·lecció digitalitzada és el Museu de Menorca i és fàcil de trobar a la pàgina web, que ofereix diverses opcions: col·lecció en línia, la peça del mes, darreres incorporacions i peces destacades. No ocorre el mateix amb el Museu de Mallorca. La pàgina web -que no funciona bé des del mòbil- redirigeix al CERES, el programa del Ministeri de Cultura en què n’hi ha unes 2.000 de penjades. També n’hi ha 140 al portal mundial d’arxius i col·leccions de museus, Europeana. La intenció és anar ampliant aquests catàlegs, asseguren. Per un altre cantó, ni el Museu Monogràfic de Pol·lèntia ni el Museu Etnològic de Muro, ambdós dependents del mateix Museu de Mallorca, no tenen web pròpia. El primer el trobam dins el site de l’Ajuntament d’Alcúdia, amb dos paràgrafs d’explicació i tres obres amb foto sense cap informació. La secció etnològica de Muro té un apartat dins la web del Museu de Mallorca, però només hi ha les indicacions de com arribar-hi.

Un altre exemple és el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), que sí que té web amb un espai dedicat a les col·leccions, però no hi ha catàleg d’obres ni d’autors del fons. Per part seva, la Fundació Miró Mallorca té penjades a la web un centenar d’obres de les 7.000 que custodia. Guarda també unes 20.000 fotografies, unes 800 cartes i uns 11.000 articles que, segons apunten a la pàgina web, són gestionats per l’arxiu i la biblioteca de la Fundació per a la consulta en sala. El museu Es Baluard sí que té una bona part del seu fons accessible a la xarxa.

A les Pitiüses, el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) ha estrenat recentment pàgina web i ha començat a digitalitzar amb diversos projectes. D’una banda, han digitalitzat algunes de les peces més significatives amb fotogrametria 3D i les han penjades a Sketchap, una xarxa social de patrimoni a escala mundial. També varen encarregar fer una fotogrametria 3D dels hipogeus de la Mula i han dissenyat, en col·laboració amb un fotògraf de Google Maps, tours virtuals per les sales del Museu Monogràfic Puig des Molins i els hipogeus de la Mula mitjançant un escàner 3D -que té molta més resolució que una fotogrametria. Per acabar, participen en el projecte euroregional InterMèdit, centrat en els intercanvis en l’antiguitat, pel qual han digitalitzat 8 peces també amb escàner 3D, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les peces digitalitzades hi ha la deessa Tanit, la “peça estrella”, apunta la directora, Maria Bofill. “És una assegurança de futur tenir-la en 3D perquè és delicada”.

Situació als arxius

El panorama als arxius és similar. En el del Consell de Menorca, tot just ara es comença a dissenyar un pla de digitalització. Pel que fa a l’Arxiu General de Mallorca, on hi ha tota la informació del Consell i de l’antiga Diputació, té 9 quilòmetres de documentació, mentre que digitalitzat només té el més antic: gairebé tot el segle XIX. A més, aquesta part no es pot consultar des de casa, sinó presencialment. En una situació similar es troba l’Arxiu de la Imatge i del So de Mallorca; té una part digitalitzada però se¡n pot consultar una part petita en línia. Per exemple, hi ha gairebé totes les col·leccions cinematogràfiques en digital, un 40% del fons fotogràfic, un 20% del videogràfics, un 70% del fonogràfic i un 50% del gràfic, entre d’altres.

L’Arxiu del Regne de Mallorca -que custodia 11 quilòmeres de documentació- fa dos anys que va començar a digitalitzar massivament i ha enllestit l’època medieval per començar l’època moderna. Tampoc s’hi pot accedir des d’internet. La web de l’Arxiu Municipal de Palma, amb seu a Can Bordils, està més nodrida. Han aprofitat aquest mes per pujar part del que tenien digitalitzat. Entre d’altres, hi ha les actes municipals (1718-1978); registres de la població (del segle XVIII fins a mitjan XX) i la memòria presentada pel personal de l’Arxiu de 1895, després de l’incendi de les cases consistorials.

Precisament per poder fer accessible el contingut arxivístic a internet i des de qualsevol lloc, tant el Consell de Mallorca com la Conselleria treballen per posar en marxa un gestor documental i arxivístic que ho permeti.