La pandèmia impulsa l’humor illenc a internet

Enmig del confinament més absolut, cap a finals de març, el jove de Sineu Lluc Aparicio va recordar que tenia més de set hores de vídeos d’un viatge amb moto que havia fet amb un amic. Per avorriment, va començar a tallar-los i a doblar-los, a posar-hi veus diferents de les originals, per tal de donar un altre sentit a les imatges; cercava fer riure el seu entorn. Alguns d’aquests talls acabaren al seu perfil d’Instagram. I hi va dedicar tant d’esment que admet que un dia els seus amics li varen dir que ja bastava: “Fes-te un altre compte per penjar això, que aquí ja embosses”. I va obrir el perfil @ParisioProductions, que amb just 85 publicacions acumula 5.316 seguidors. 

El d'Aparicio no és un cas únic. Durant la pandèmia s'han obert i reactivat molts comptes a les xarxes socials que afronten la crisi a força d'humor. N'hi ha de mems localistes i folklòrics, amb administradors que solen ser anònims; i d'altres fan un humor més universal, amb noms i llinatges i que utilitzen la xarxa com a laboratori o com a feina. Però cada vegada hi ha més illencs que s’atreveixen a fer humor a la xarxa. L'ARA Balears s'ha posat en contacte amb alguns dels més destacats, com Clara Ingold, Maria Caldas, Lluc Aparicio i Àngel Aguiló, i també amb autors que s'amaguen darrere de l'anonimat, per explicar què pretenen i com ho aborden.   

Aparicio diu que no té gaires seguidors, però reconeix que ha tingut una bona rebuda: “Una part em segueixen per pur entreteniment. Altres s’hi impliquen més perquè ho entenen com una reivindicació d’un tipus de vida”. El sineuer fa feina en el món del turisme, però en el seu compte cerca promoure el comerç local. “Si et gastes els doblers amb els negocis d’aquí, aquestes persones també se’ls gastaran amb tu. És important donar visibilitat a la Mallorca que no es veu”, afirma. Aparicio és castellanoparlant per part de pare i catalanoparlant per part de mare, però fa els vídeos en català per comoditat: “Per a mi és més normal xerrar en mallorquí per referir-me a situacions, històries i coses que passen aquí, és molt més proper. A més, d’aquest tipus de doblatge no en conec res més enllà de Vaig fort i Sa comunitat d'en Panereta". 

El de Sineu no és l’únic que durant el confinament va decidir utilitzar les xarxes per animar la gent. A Eivissa hi va néixer @in.ibiza.we.dont.say, una versió local del recurs humorístic In Spain we don’t say, que consisteix a traduir expressions angleses, sempre amb un toc còmic. Qui du aquest compte, que vol mantenir l'anonimat, explica a l’ARA Balears que la idea va sorgir arran de passar “molt més temps del que és habitual” amb la família. “Vàrem començar a jugar a dir expressions típiques d’Eivissa, que se solien utilitzar durant el dia a dia i que cada vegada es diuen menys. Vaig connectar amb les arrels i, comentant-ho amb els amics, vaig fer l’Instagram". No s’esperava tenir tants seguidors (1.736) en tan poc temps, però creu que eivissencs i formenterencs s'hi han sentit identificats. I l’èxit no només té a veure amb el nombre de seguidors, ja que moltes de les expressions que publica són propostes de la gent que el segueix, que considera "una espècie de comunitat virtual". Altres comptes d’Eivissa, com @santraficapital i @eivissx, fan un contingut més satíric i desenfadat sobre prejudicis, idiosincràsia i parlars de l’illa. 

Crítica i folklore

Menorca també té el seu compte de mems. @Menorquinot, amb 3.181 seguidors, va néixer fa dos anys, però s'havia aturat de publicar. “Aquest Nadal soporífer, en un moment d’avorriment profund i després d’un any de poca activitat, vàrem decidir reactivar el compte amb contingut nou”, diuen els administradors, que prefereixen no fer pública la seva identitat. Aposten per l’activisme cultural. Varen crear un apartat per donar visibilitat al talent de joves de Menorca, “que moltes vegades tenen pocs mitjans per donar-se a conèixer”. Volien que l’illa tingués “un compte de mems normal i corrent sobre coses d’aquí”, per oferir un contingut diferent “de l’humor ranci per a cunyats” que diuen que predomina. De fet, expliquen que de vegades afegeixen certa crítica social a les seves publicacions: “L’humor té molta més gràcia si hi ha alguna cosa a dir i si es fa de baix cap a dalt”. Però fan de tot i si una cosa tenen clara, és que “el que més li agrada a la gent són els mems sobre temes locals, perquè s'hi sent identificada i entén les referències”. 

Uns altres que tenen clar quin tipus d’humor volen oferir són el grup d’amics que du @Mallorca_mitja. Varen començar l’octubre de 2020 i tenen més de 2.000 seguidors. “Volíem omplir un buit en l’humor mallorquí a la xarxa. Nosaltres polititzam molt les publicacions, són socialment molt compromeses, i ho feim a partir d’elements folklòrics de la nostra cultura que sabem que agradaran als mallorquins”, diu una de les del grup. Han convertit Miquel Montoro, José Ramón Bauzá, Francina Armengol i Tomeu Penya en protagonistes d'alguns dels seus mems, però també en fan sobre la sobrassada, la situació lingüística i les Quelys. 

Un dels comptes que acumula més seguidors és @mallorcastarterspacks: en té més de 19.000. Existeix des de fa poc més de dos anys. Pretén definir amb pocs elements visuals com és la gent segons d’on sigui o què faci. Així va començar, tot i que ara ja fa mems més generals, sempre dins el context illenc. “Als mallorquins no ens agrada que es riguin de nosaltres, però sí que ens podem riure de nosaltres mateixos”, diu l’administrador del perfil, un al·lot que també vol mantenir l'anonimat. “Intent estar connectat a l’actualitat. I la gent hi participa molt: m’escriu, fa propostes i envia els seus propis mems perquè els publiqui”, conta. 

Un dels fenòmens més recents a Twitter és Àngel Aguiló, periodista i director del programa Jo en sé més que tu d’IB3. Fa tuits i vídeos en què xerra de “mallorquinades”. Al principi es dirigia, sobretot, als mallorquins, però Aguiló s’ha atrevit a parlar directament als catalans i als valencians; i, una mica més enllà, als bascos. El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, li va retuitejar un vídeo, i algunes de les seves peces han depassat les 17.000 visualitzacions. “La gràcia que tenen els vídeos és que la gent s’hi senti identificada. Som de Palma i en vaig fer un en què deia com eren de pesats per Sant Antoni els habitants dels pobles on se celebra aquesta festa", explica. I no pateix per fer enfadar massa els mallorquins, perquè "la gent nota que està fet amb afecte". L’estructura sempre és la mateixa: "primer et peg una garrotada, llavors ve una ditada de mel i, al final, em peg una garrotada a mi mateix”, explica. Creu que aquesta és una manera de fer “caliu i comunitat”. De fet, un partforaner amb qui sempre discuteix per Twitter és l’usuari Joan Viudès, de Santanyí, l’antagonista del “llonguet n’Aguiló”. L’humor, diu el periodista, ha servit per “desembossar-nos” i “entretenir-nos” en uns temps en què gairebé tot són males notícies. L'acabat de néixer compte de Twitter @mallorquinsC, que penja vídeos descontextualitzats de gent mallorquina, va publicar per primer pic dia 21 de gener d'enguany; ja té gairebé 4.000 seguidors.

De les Illes al món

La mallorquina Clara Ingold i la menorquina Maria Caldas també han ajudat a alegrar la pandèmia, tot i que els seus perfils ja tenien uns anys i es basen en un humor més universal, menys autocentrat en el folklore i costums illencs. Ingold, que té més de 12.000 seguidors a Instagram, fa vídeos d’humor des del 2016, i Caldas, que n'acumula gairebé 85.000, s’hi va posar seriosament el 2017. Abans de començar a crear històries amb vídeos curts, Ingold no se sentia gaire atreta per les xarxes perquè no li agradava exposar-se. Tenia clar que, si hi feia res, havia de ser perquè li vingués de gust. A més, defensa que això no és la seva feina real. “Som actriu i les xarxes tenen un punt negatiu: estan fetes per fer-te un esclau. De vegades patesc, perquè no hi puig contingut. M’he de recordar a mi mateixa que això passa perquè estic escrivint una obra de teatre”, explica. Ha aconseguit que diferents entitats o institucions comptin amb ella i el seu compte d’Instagram per encarregar-li algunes feines. Va fer una campanya per a l’Associació d’Il·lustradors Professionals de Catalunya i ara n’està fent una altra per al servei d’Emergències 112 del Govern. 

@MeryCaldass és l'alter ego de Maria Caldas. Davant la pantalla és una al·lota extravertida, riallera i absolutament inquieta. Darrere, una menorquina de 21 anys interessada en el món de l’actuació que va provar sort amb els vídeos a la xarxa. Interpreta escenes quotidianes amb la intenció de “relativitzar els problemes”: “Vaig començar a representar situacions que a mi em semblaven un drama, i després veia que no n'hi havia per a tant. A poc a poc vaig anar trobant el personatge, el de na Mery: una tia a qui li agrada la festa i fer el gambirot. Sé que connect molt amb les al·lotes adolescents. Moltes m’escriuen i em diuen que els vídeos els ajuden a sentir-se millor", explica Caldas. A TikTok, la xarxa social que utilitzen els més joves, té 140.000 seguidors. “La gent se sent identificada amb aquestes peces perquè mostren la part més irracional del dia a dia, el que pensam i no deim, o el que voldríem fer”, precisa. Ara, és amb les promocions que fa a les xarxes que es guanya la vida. I, per a això, viure a Menorca no és cap problema: “Les xarxes no tenen límit. Des de la teva habitació pots arribar a qualsevol racó del món”, puntualitza.