La pandèmia no fa mal al mercat de l'art de Mallorca

PalmaLa pandèmia del coronavirus ha estat estimulant per als galeristes de l’illa. Els que encara no ho havien fet, s’han sumat a la creació de contingut digital i a un ús “sa i cuidat” –així ho defensa Bel Font de la galeria 6A– de les xarxes socials. Els que ja eren a l’esfera virtual, han vist que realment és un canal de venda que funciona i n’han obtingut bons resultats. De fet, gairebé totes les galeries que ha consultat l’ARA Balears asseguren –amb l’elegància i contenció que caracteritza aquests professionals– que la crisi derivada del coronavirus no ha afectat les seves vendes. Ho troben sorprenent, però (és clar) n’estan satisfets.

Que el món posàs el fre durant bona part del 2020 i que continuï a mig gas ha estat positiu per als galeristes perquè els col·leccionistes, i també altres compradors més puntuals, han pogut gaudir d’un element que, abans de la covid, escassejava durant el dia a dia: temps. “Si bé hi ha un tipus de compravenda més impulsiva, com la de les fires d’art, tenir temps implica poder triar, mirar, pensar. Això ha anat molt bé per a aquells interessats a adquirir una obra d’art”, apunta Maribel Bordoy, de la galeria Aba Art Lab. Frederic Pinya, de la Pelaires, atribueix les bones vendes al mateix fet. I afegeix que, després d’uns sis o set anys fent feina amb plataformes digitals, “ha estat durant la pandèmia que s’ha vist que donen resultats positius”.

El col·leccionista mallorquí Alejandro Villalba, que treballa sobretot amb galeries de l’Estat i de fora, diu que els galeristes també li han transmès aquesta sensació de “no haver perdut en vendes”. Personalment, Villalba diu que “ha pres decisions”: “Aquest temps de reflexió m’ha permès decidir quin camí seguir. Potser he comprat menys que si hi hagués hagut fires o s’hagués pogut anar a les galeries, però he fet adquisicions més potents”.

Mercat, art i artistes

L’artista del Llevant Amparo Sard també és del parer que, més que moltes vendes, se n’han fet de “més interessants”. Parla, a més, d’un altre tipus d’aposta pel que fa a la relació entre l’artista i el públic. “El mercat és una cosa, però l’art n’és una altra. Els artistes ens hem de cuidar, en el sentit de mostrar la nostra feina, com la feim, on, explicar què volem dir”, comenta. És una manera de reivindicar la professió més enllà del resultat.

Jero Martínez, de la Galeria Maior de Pollença, i Xavier Fiol apunten que aquest “canvi cap a la digitalització del mercat” ja s’intuïa de feia temps i que el context generat pel covid-19 l’ha “consolidat”. “La crisi del 2008 ens va fer pensar molt. Fent feina de manera virtual hi havia menys despeses. Necessites menys espai, per exemple”, recorda Martínez. Igualment, diu que tot aquest món “li costa”; prefereix el tracte proper, personalitzat, físic. “És una cosa que necessitam els galeristes, que necessiten els artistes i que volen els clients que realment s’interessen per l’art”, concreta.

La galerista pollencina no és l’única que defensa aquesta manera de fer, que potser és més romàntica. Ben al contrari: la majoria d’aquests professionals opinen igual. “No teníem xarxes socials i durant el confinament hi vàrem treballar. És cert que hem venut algunes peces a estrangers que no havien vist l’obra en directe, però aquest no és el model que volem per a la 6A”, diu Bel Font. “L’obra d’art necessita presència, diàleg amb el públic. És un punt de vista romàntic, però aquesta és justament la màgia que no es pot explicar de l’art. És l’energia. El gran col·leccionista vol estar devora l’obra i també veure com treballa l’artista”, diu Juan Antonio Horrach, de la galeria Horrach Moyà.

Les fires, una incertesa

Una cosa que va aturar en sec la pandèmia varen ser les fires d’art contemporani. “Abans de la covid-19 podies ésser cada setmana en una fira diferent, en una ciutat diferent”, assegura Xavier Fiol. Més que romàntic, es defineix com un “clàssic”: “Me n’he cansat un poc. Vull rebre la gent a casa”. Les fires són un bon lloc per fer contactes, establir llaços amb clients nous i obtenir transaccions ràpides. A molts, però, els cansa i, al final, els clients més fidels viatgen fins a la ciutat on hi ha la galeria. “Hem hagut de fer un procés de depuració. Al principi, fa 20 anys, anàvem pertot. Ara, ja no”, diu Bordoy.

Qui divergeix d’aquest “cansament” de les fires és la galeria Kewenig. Clara Garau, la responsable de l’espai, assegura que ells les “enyoren moltíssim”: “Allà és on ens trobam amb els nostres clients, que també van de fira en fira”, explica. Afegeix que hi ha “molt de moviment”, fins i tot “més que abans de la pandèmia”. Ara bé, en el seu cas, no té res a veure amb la digitalització, ja que no funcionen de manera virtual.

“Els canvis que hi ha en aquest àmbit són apassionants i cadascú fa que el pot”, conclou Fiol.