El Papa aprova el primer pas per santificar Antoni Gaudí

BarcelonaEl papa Francesc ha aprovat aquest dilluns el decret en el qual reconeix les "virtuts heroiques" de l'arquitecte Antoni Gaudí, conegut com "l’‘arquitecte de Déu" pel seu treball en el disseny de la Sagrada Família de Barcelona. Francesc, que encara està convalescent d'una infecció respiratòria, va rebre el prefecte del Dicasteri per a la Causa dels Sants, Marcello Semeraro, i va signar alguns decrets, entre els quals també hi ha els tres sacerdots Pietro Giuseppe Triest, Angelo Bughetti i Agostino Cozzolino.

El camí cap a la santedat té diverses etapes: la primera és ser declarat "venerable servent de Déu’", títol que es dona a una persona difunta a la qual es reconeix "haver viscut les virtuts de manera heroica". La segona etapa és la de beat, i la tercera, la de sant. "Quina alegria saber que el Papa ha signat el decret que declara Antoni Gaudí venerable", diu l'arquitecta i experta gaudiniana Chiara Curti. "Realment feia falta un protector per als arquitectes, però sobretot per a tots els que desitgen que la seva feina no sigui en va. La primera biografia d’Antoni Gaudí acaba amb aquestes paraules: «Gaudí, vist fora de la fe, sempre serà incomprensible». No només tenim un sant més al qual mirar, sinó també llocs on la bellesa no és una fi en si mateixa, sinó que està completament orientada a assenyalar-nos el Creador", diu Curti.

Així mateix, Curti recorda l'impacte dels edificis de Gaudí en el públic: "Qui hagi pogut admirar almenys una vegada l’obra de Gaudí s’adona de seguida que tot el que es contempla no és fruit d’un pensament conceptual, sinó d’una profunda i constant contemplació dels misteris de la natura a través dels ulls de la fe", subratlla.

Un creixent ascens espiritual

Segons la informació publicada pel Dicasteri per a les Causes dels Sants, és a dir, l'organisme de la Santa Seu responsable de gestionar els processos de beatificació i canonització dins de l'Església, el coneixement i adhesió de Gaudí als misteris de la fe cristiana es remunta al mateix any que va es va llicenciar, el 1878, i es va concretar en els textos que formen el Manuscrit de Reus. Més endavant, Gaudí va patir una greu malaltia durant la Quaresma de 1894, causada per un rigorós dejuni que, "tot i posar en perill la seva vida, va ser alhora una profunda experiència espiritual en la seva recerca de Déu".

Així mateix, la vida espiritual de Gaudí va fer un gir quan es va quedar sol l'any 1910 després de la mort del seu pare i la seva neboda, i va emprendre "un veritable ascens espiritual i, rebutjant nous encàrrecs, es va concentrar en la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família". "El Venerable Servent de Déu va considerar que la Sagrada Família era la missió que Déu li havia encomanat. Amb aquesta consciència, va transformar el projecte neogòtic original en quelcom diferent i original, inspirat en les formes de la natura i ric en simbolismes que expressaven la seva profunda fe i espiritualitat, influïda pels benedictins, franciscans i sant Felip Neri, a qui l’artista era especialment devot", es pot llegir en el document fet públic aquest dilluns.

Els autors de la justificació de la designació de Gaudí com a venerable recorden que les seves últimes paraules van ser “Déu meu, Déu meu!”, i que al seu seguici fúnebre hi van assistir unes 30.000 persones. "Gaudí va afrontar els obstacles i les dificultats amb coratge i confiança en Déu. Va suportar enveges i gelosies, així com l’amargor de la derrota per obres inacabades o no realitzades. Tot i continuar treballant com a arquitecte, es va anar retirant progressivament en si mateix, en la pregària, la lectura de la Bíblia, la vida litúrgica, i esdevenint també un admirador del cant gregorià promogut per sant Pius X", diu també el text.

El camí interior de Gaudí va arribar al cim en el seu últim període, "alimentat per una vida austera, casta, de tipus monàstic, centrada en la pregària, les penitències i rigorosos dejunis". "Mogut per l’anhel d’unió amb el Senyor, va conduir una vida espiritual i moral bona, per sobre del comú, amb alguns trets de vida mística. Va ser un cristià convençut i practicant [...] La fama de santedat es va desenvolupar sobretot en els darrers anys de la seva vida i ha perdurat viva i intensa en el temps, no només a Espanya, sinó també en altres països i continents, sovint unida a la fama artística i cultural", conclou la justificació.