Els 'papers de Salamanca' no es mouran, de moment, de Catalunya
El TSJC desestima un recurs perquè els documents tornin a la ciutat castellana
BarcelonaNo hi haurà, de moment, un segon cas Sixena. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs presentat pel president de l'associació Salvar el Archivo de Salamanca, Policarpo Sánchez, perquè tornin a la ciutat castellana els documents que no havien estat confiscats a Catalunya, que no van poder ser retornats als seus legítims titulars o successors, que van ser lliurats a persones que no guarden relació amb els seus propietaris originals i que no van ser digitalitzats en la seva integritat. Tots aquests documents actualment són a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Sánchez es va reunir el 5 de desembre amb l'alcalde de Salamanca, Fernández Mañueco, per aconseguir el retorn a Salamanca d'aquests documents. En un comunicat, Sánchez assegura que ell i l'alcalde van coincidir que "si es vol, es pot" i demana al govern espanyol que s'aprofiti el 155 per fer el que "la Generalitat no va voler fer". Sánchez va enviar també una carta a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè informi sobre la data exacta en què s'ordenarà la devolució dels documents a l'Arxiu de Salamanca.
Els arguments del TSJC
El TSJC ha desestimat aquesta demanda per qüestions tècniques de l'àmbit jurídic, en entendre que el recurs no encaixa en l'acció popular i que la petició es planteja davant la Generalitat, que no té competències per resoldre, ja que va ser el ministeri de Cultura qui va autoritzar la sortida d'aquests fons documentals a través d'ordres dictades entre el 2006 i el 2011. En la seva resolució, el TSJC imposa al demandant el pagament de les costes, per una quantia de 1.500 euros.
La sentència compta amb un vot particular, en el qual un dels cinc magistrats de la sala, malgrat compartir la decisió judicial en la seva integritat, aporta nous arguments, especialment que un particular no pot autoatribuir-se la competència per fiscalitzar procediments administratius vinculats a la llei de restitució a la Generalitat dels documents confiscats durant la Guerra Civil i custodiats.
El 5 de juliol del 1939 van sortir de Barcelona els tres últims vagons carregats amb els documents confiscats per l'exèrcit franquista i no va ser fins al 2005 que es va aprovar una llei que en preveia la restitució als legítims propietaris: la Generalitat, organitzacions sindicals i polítiques catalanes, i particulars. El seu retorn, però, s'ha convertit en una guerra oberta entre administracions i formacions polítiques.
La primera tramesa de documents requisats pels franquistes va arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya el 31 de gener del 2006 i el procés de retorn encara no s’ha acabat. La Comissió de la Dignitat reclama també els documents dels ajuntaments. D’altra banda, la tramesa que va arribar el 4 de desembre del 2014 no es corresponia amb el que la comissió mixta havia pactat.