Paqui Blanco: “No tan sols s’ha de fer feina amb el teixit cultural, sinó amb la ciutadania”

PalmaEl Centre d’Art i Creació de Palma, el CAC Ses Voltes, fa més d’un any que està tancat, inactiu a causa de la incompetència política. Per tal de posar-hi remei, l’Ajuntament de Palma organitza aquest cap de setmana unes jornades de cogestió i autogestió d’arts visuals amb l’objectiu d’obrir un treball consensuat per tal que el CAC esdevingui un generador de projectes creatius per a la ciutat. Participen en les trobades responsables de centres artístics d’arreu de l’Estat com Diego Garulod’Harinera de Saragossa, el mediador cultural Jordi Ribes, amb experiència al centre cívic Can Felipa de Barcelona, i també la mediadora cultural Paqui Blanco, d’Intermediae, del centre Matadero de Madrid. Hem parlat amb ella.

Perdonau que sigui tan directa, però creis que podreu trobar entre tots una solució per al CAC Ses Voltes?

Solucions, sempre se’n poden trobar, però òbviament no n’hi ha prou amb unes jornades de dos dies. Cal un treball continuat i compromès, que malauradament moltes vegades no depèn tant dels tècnics municipals com de la voluntat o les prioritats polítiques. En qualsevol cas, em sembla molt valuosa la passa que s’ha fet de convocar un espai de diàleg on imagín que es podran establir algunes bases per continuar articulant les possibles solucions.

Hi ha alguna fórmula per reactivar un espai en desús?

Hi ha moltes fórmules i generalment depenen del context en què calgui posar-les en funcionament, dels actors interpel·lats i dels objectius als quals es vulgui aspirar. Per exemple, si hi ha un teixit cultural molt actiu i compromès, pot ser una bona fórmula la cogestió o fins i tot l’autogestió, en cas que hi hagi una demanda d’iniciatives articulades en aquest sentit. Si no és així, generalment són necessàries fórmules més conservadores, amb una gestió directa des de les administracions públiques, o des d’iniciatives privades, però des de les quals també es poden explorar models més d’acord amb les demandes de la ciutadania. Les maneres de reactivar un espai són múltiples i hi ha tal diversitat d’experiències com a espais actius. Si es tracta de proposar algunes claus, podem pensar en termes com la flexibilitat o la capacitat de transformació a la mesura de les necessitats del context. En definitiva, que un espai en desús pugui convertir-se en un espai de possibilitat.

Que enteneu per centre autogestionat?

Sol ser un centre autònom tant en la gestió com en el finançament, i pel que fa a les decisions que l’articulen. També solen ser espais en què s’implementen eines de participació de la governança de les quals una diversitat de persones, no necessàriament professionals, es fan càrrec.

Quina és la vostra experiència a Matadero de Madrid?

La meva experiència se situa des de l’inici d’aquest projecte municipal com a part de l’equip d’Intermediae, que va ser la primera institució que es va posar en marxa a Matadero (actualment hi ha nou institucions més, inclosa AVAM, l’Associació d’Artistes Visuals de Madrid). Quan s’inaugurà Intermediae, el febrer de 2007, hi havia unes enormes expectatives (moltes vegades divergents) dipositades a Matadero, tant per part de l’Ajuntament com de la comunitat artística i, per descomptat, del teixit social del districte d’Arganzuela. Intermediae es trobava en la tessitura de respondre davant la nova política cultural de l’Ajuntament, que ja havia estat molt qüestionada, perquè semblava coincidir amb l’estratègia que s’havia seguit en altres ciutats, on grans centres d’art es convertien en espais per a una elit cultural com a forma de renovar ciutats o barris, però profundament desconnectats dels seus contextos. Des de llavors a Intermediae hem treballat en el sentit contrari, establint xarxes i espais de treball no només amb el teixit artístic, sinó també amb iniciatives ciutadanes, agents culturals, associacions de diferent índole, etc. generant projectes experimentals des dels quals promoure la implicació de la ciutadania en la producció cultural i des dels quals es produeixen espais de coneixement i aprenentatge compartits.

Com es finança Matadero?

Les institucions que componen Matadero són tant públiques com privades. En les que tenen un caràcter públic, la major part del finançament és municipal i una altra part prové de patrocinis, col·laboracions amb entitats privades, donacions o lloguers.

Quina és la implicació de l’Ajuntament de Madrid? Perquè Matadero és un centre municipal, no?

La implicació de l’Ajuntament de Madrid en el conjunt de Matadero és absoluta, ja que es tracta d’un espai de titularitat municipal, però que acull organitzacions de diferent caràcter, i en cada cas la implicació de l’Ajuntament en la gestió i programació és diferent.

Quines són les reclamacions dels artistes?

Les reclamacions clàssiques dels artistes, que encara continuen vigents, són espais i recursos per produir, exposar i difondre el seu treball. També condicions de treball i remuneracions dignes, visibilitat, espais en què compartir i reflexionar sobre els processos de creació, assessoria en gestió i marcs jurídics, possibilitats d’intercanvi amb altres països i contextos, etc. També pens que reclamen institucions amb les quals sigui possible establir un diàleg continu, respectuós i d’igual a igual.

Què creis que ofereix Matadero perquè sigui un centre cultural de referència, especialment en arts escèniques?

Ofereix una gran diversitat de recursos, programes i activitats, no només per als especialistes en creació contemporània, sinó per a una diversitat de públics. En arts escèniques, les Naves de Matadero han anat desenvolupant una programació molt potent, que actualment s’obre a llenguatges més contemporanis. Però també hi ha Cineteca, que és gairebé l’única sala d’Espanya especialitzada en cinema de no ficció i documentals; un centre de residències artístiques on es dona suport a la producció i la recerca, i es generen intercanvis internacionals, espais d’exposició, una plaça pública que alberga festivals de música, mercats agroecològics, etc. Matadero és gairebé com una ciutat de la cultura, que ha aconseguit ser una referència tant local com internacional.