El malestar que ha suscitat a Olot el pla parcial municipal que preveu la construcció de 46 habitatges a la falda del volcà Montsacopa ha tingut ressò en l'estudi RCR, on el veuen amb inquietud. "Els plans parcials acostumen a promoure'ls privats, i quan ho fa un ajuntament, hauríem d'esperar que es faci amb voluntat de ciutat i comunitat", adverteix l'arquitecte Ramon Vilalta. "S'hauria de tenir en compte la densitat, el perquè de l'ordenació, l'impacte del construït i que hi hagi una fluïdesa en els límits entre la ciutat i el parc. La ciutat també ha de ser parc", subratlla. Per a Vilalta, la quarantena d'habitatges d'aquest pla no són suficients per resoldre el problema de l'habitatge a Olot i reclama que el projecte es revisi segons els valors actuals, ja que depèn del pla general del 2003. "Era un altre moment, amb unes maneres de veure la ciutat molt diferent, ara som més conscients del valor del natural, en aquests anys s'ha demostrat que el paisatge és valor molt actiu, i que s'han d'escoltar els veïns", diu.
La Parada, l'obra dels arquitectes RCR que també serà un paisatge
Avancen les obres de l'innovador edifici residencial de Manresa promogut per la fundació Ampans
ManresaLa fundació d'atenció i inserció de la discapacitat intel·lectual Ampans és un referent del seu camp a Catalunya. El 2023 va atendre 3.120 persones amb discapacitat, trastorns de salut mental i vulnerabilitat. Va acollir 397 persones als seus serveis residencials i les seves llars. La plantilla la formaven l'any passat 1.002 persones, un 27% de les quals pateixen algun tipus de discapacitat, i va comptar amb 733 donants compromesos amb els seus projectes. Tenir cura d'aquests milers de persones és essencial per als equips de l'entitat, que al mateix temps creuen que la bona arquitectura els pot ajudar a fer millor la seva feina. Per això quan Ampans va tenir damunt la taula el projecte d'un nou equipament a Manresa, va voler reclutar un dels millors estudis, l'RCR d'Olot, guanyador del premi Pritzker –considerat el Nobel dels arquitectes– el 2017, i ho van aconseguir. "Van ser els primers que van venir després que vam guanyar el Pritzker. Es van presentar a Olot per proposar-nos que els féssim un projecte", recorda l'arquitecte Rafel Aranda en una visita d'obres de l'edifici que tenen en construcció a Manresa, La Parada.
"Ens van rebre com si fóssim el client més important del món. Vam notar que estaven interessats en un projecte social", afirma el director general d'Ampans, Toni Espinal. "En els últims temps hem pensat que l'arquitectura és un component molt important. Nosaltres atenem persones, i l'àmbit residencial té un paper molt destacat, perquè et condiciona la vida", explica Janeta Camps, directora de serveis residencials d'Ampans.
Al llarg de la seva trajectòria de gairebé seixanta anys, els responsables de la fundació han treballat cada vegada més aquest aspecte, i ara han volgut fer un salt qualitatiu. "Hem volgut fer un projecte diferent, que porti uns altres elements. Sortir dels estereotips que envolten les persones que no poden viure a casa seva i ho han de fer en un equipament social. Volíem anar cap a una arquitectura que sigui social, i la covid ens va donar la raó absolutament en tot", diu Camps. "Volem que la gent visqui en cases, però que al mateix temps formi part d'una comunitat. No volíem muntar una residència, sinó un espai que també és de la ciutat: la gent hi entra i en surt, ens comuniquem, i el mateix ens serveix a nosaltres i a altres ciutadans: volíem cases dignes, que fomentin l'autonomia, que siguin segures i que es relacionin amb l'entorn", subratlla Camps. "Fins ara han fet projectes amb la part funcional molt treballada, i ens van dir que volien fer una passa endavant i dotar el projecte d'atmosfera", diu Aranda.
En l'arquitectura dels RCR el paisatge és un puntal. Per això han basat La Parada, que està ubicat en un solar cedit per l'Ajuntament, en aquest concepte. "Quan vam veure el lloc, vam entendre que els havíem d'oferir viure en un paisatge", explica Aranda. Així, el jardí no només es troba a la planta baixa, sinó que hi és present en totes, gràcies a una pell metàl·lica que sembla evocar, al mateix temps, un jardí i un hort. En aquest sentit, un dels lemes de l'edifici, que costarà 8,5 milions d'euros, és que la façana la formaran un centenar d'arbres. Pel que fa al conjunt de tot l'edifici, una part està sota rasant i va creixent esglaonadament cap a l'altre extrem. Inclourà 12 places de residència, 36 llars-residència, 12 places de cohabitatge intergeneracional, 60 places d’atenció diürna, 20 llocs de treball protegits, servei d'inserció laboral, formació sociosanitària i hostaleria i servei de restauració.
En aquest edifici, l'interior i l'exterior tenen la mateixa importància. "També vam entendre que havíem de fer un projecte que fes participar molt la ciutat. Els espais que s'estan creant són per a la ciutat, se sumen a les voreres perquè sigui un gran espai verd", diu Aranda. De fet, La Parada tindrà un jardí de 2.000 metres quadrats obert a tothom. Els arbres els començaran a plantar al setembre, i tenen previst tenir l'exterior molt avançat abans que acabi l'any i que els usuaris s'hi puguin instal·lar a l'abril.