Xavier Moret: “La paraula 'paradís' s’ha devaluat”

PalmaDesprés d’escriure llibres sobre llocs tan llunyans com els Estats Units, Islàndia i el Japó, el periodista Xavier Moret s’ha centrat en les Balears. A l’obra Mallorca, obert tot l’any, publicada el 2022, l'ha seguit Menorca, l’illa somiada, que tot just acaba de sortir al carrer. En ella fa un recorregut històric, geogràfic i també sentimental per una illa travessada per nombrosos personatges que dialoguen amb el mateix autor al llarg del volum i que serveixen per reivindicar que el paradís pot ser més a prop del que pensam. I tot i que no descarta un futur llibre sobre les Pitiüses, assegura que té ganes de tornar a partir a l’altra punta del món, literàriament parlant. 

Abans de parlar de Menorca… Deis que “no sempre cal anar a cercar paradisos a l’altra punta del món”. És una afirmació que no sé com encaixa en un moment en què la turistificació treu desenes de milers de persones al carrer, com va passar fa només unes setmanes a Mallorca. Encara hi ha marge per recuperar el paradís o pensau que no l’hem perdut, en realitat?

— Ja deia Llorenç Villalonga, i abans ho va dir Marcel Proust, que els únics paradisos que hi ha són els perduts. En els últims temps, per altra banda, la paraula 'paradís' s'ha devaluat tant que sovint s'associa a les agències turístiques. Una foto d'una platja amb palmeres passa a ser automàticament 'un paradís'. I no és això, és clar. En aquests temps de massificació turística que estem vivint, penso que el paradís és una opció molt personal i cadascú té la seva llista particular. És veritat, de tota manera, que no cal que el paradís sigui com més lluny millor. A vegades el tenim molt a prop i, en aquest sentit, Menorca pot ser un paradís.

Què en queda, d’aquella Menorca que vàreu descobrir quan teníeu 20 anys, i què és el que més hi trobau a faltar a aquesta 'illa somiada' de l’actualitat?

— De la Menorca que vaig descobrir a 20 anys en queden, afortunadament, moltes coses: les cales, els monuments talaiòtics, les parets seques, les festes tradicionals, la gent... És cert que s'ha perdut aquella calma ancestral i que la massificació ha alterat la vida de l'illa, però és per això que més val anar-hi fora de temporada.

Al llibre s’hi recullen des d’anècdotes personals a dades històriques, passant per converses amb alguns dels residents, tant il·lustres com anònims, de l’illa… Des de quan l’estau escrivint o des de quan sabeu que en aquesta llarga llista de llocs que han protagonitzat els vostres llibres hi havia un espai reservat per Menorca? Què us va dur a escriure’l?

— Suposo que fa temps que ja sabia que acabaria escrivint un llibre sobre Menorca, una illa que m’agrada molt. Havia escrit sobre el Japó, Armènia, Islàndia, Austràlia..., però tenia ganes de fer un llibre de Menorca i el vaig començar fa uns tres anys partint de la mirada d'un viatger que arriba a l'illa i va mirant de respondre les preguntes que li desperta el que veu. Per això vaig recórrer a escriptors menorquins com Josep Maria Quintana, Ponç Pons, Maite Salord... i a personatges menys coneguts, com un paredador del Migjorn Gran o un pescador de Fornells. Es tractava d'escriure sobre l'illa des de la mirada d'un viatger que no es fixés tan sols en la simplificació del turisme.

I, com sempre, heu procurat anar més enllà dels estereotips, que tot lloc del món en té un grapat d’associats, en aquest cas com el formatge i els cavalls. De fet, heu titulat un dels capítols com 'Fornells, més enllà de la caldera de llagosta'. Per a un turista ocasional és possible descobrir qualsevol destinació, avui dia, sense caure en aquestes reduccions promocionals que ara mateix donen la volta al món?

— La simplificació és un dels grans mals del turisme. Molta gent va ara als llocs per veure el que ha anat a veure, però no per tenir la ment oberta i veure, com deia Chesterton, simplement el que veu. És la diferència entre el turista i el viatger. Si seus en un cafè d'una plaça de poble, passen coses que no estaven previstes, però que diuen molt sobre el lloc que visites.

Tot i que ja vàreu dedicar un volum a Mallorca, sembla que històricament Menorca és l’illa predilecta dels catalans… És així? Per quin motiu?

— Sembla que sí, que Menorca és l'illa predilecta dels catalans. O almenys ho era. Ara també ho és dels francesos i de molta gent més. En qualsevol cas, convé que la gent que la visita sigui respectuosa amb la identitat de Menorca, que és una illa amb una cultura molt viva i molt interessant.

Primer Mallorca, després Menorca… I de les Pitiüses teniu previst escriure’n res?

— Tinc previst fer un llibre d'Eivissa i Formentera, però penso que deixaré passar uns quants anys. Fins ara he escrit de Mallorca i de Menorca, però tinc ganes de fer un llibre d'algun país llunyà. Per canviar la mirada, suposo, i per marcar una pausa entre les dues primeres illes i el llibre de les Pitiüses.