Andrés Lima: "La paraula 'prostituta' s'ha d'erradicar"

PalmaExplorar la prostitució des de dins; plantejar més preguntes que donar respostes. Prostitución és una obra de teatre que va néixer al carrer i que duu a l'escenari la veu de dones que es prostitueixen. Elles són Ana María, Isabela, Lucía, Alexa, Alicia, Lukas i la Sra. Rius. Les varen entrevistar les actrius Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste, que són les encarregades de dir les seves paraules. La peça neix de la necessitat de comprendre, entendre. Si s'aconsegueix, ho dirà el públic. De moment, la peça ha tingut notable èxit a Madrid i Barcelona. Aquest cap de setmana, els dies 8 i 9 de desembre, arriba al teatre Principal de Palma. Andrés Lima i Albert Boronat s'han encarregat de la dramatúrgia. Lima, a més, l'ha dirigida i n'ha parlat amb l'ARA Balears.

D'on surt l'obra Prostitución?

— Vaig voler parlar de la prostitució, però a través de les dones que l'exerceixen, perquè crec que és un bon lloc des d'on mirar el món. És un lloc conflictiu perquè ens afecta a tots, i és una cosa que existeix des del principi dels temps. Hi ha molta hipocresia, molts secrets, molts silencis. Surts al carrer i saps on has d'anar si vols pagar per sexe, és un secret a crits.

Les actrius que participen en la peça varen participar en el treball de camp, a peu de carrer, que vàreu fer. Com va ser el procés d'investigació?

— Quan vàrem decidir fer l'obra, el primer era investigar i fer treball de camp: la veu havia de ser la de les prostitutes. No tant la dels clients, que també, però la intenció va ser des del principi veure el món des dels talons de la prostitució: els clients, la vida, les drogues, la immigració, la regulació... Hi ha molts llocs on mirar. Era interessant que les actrius veiessin i compartissin temps amb les dones que després havien de representar.

En aquest procés us ha ajudat la documentalista i reportera Carolina Cubillo. Com va sorgir aquesta col·laboració?

— Vaig posar-me en contacte amb Carolina Cubillo perquè és productora i treballa en l'àmbit del documental i el reportatge. Ha fet alguns temes sobre prostitució per a la televisió, i va ser ella i el seu equip els que ens van guiar per aquest món. Vam aconseguir parlar amb dones prostitutes, amb les considerades escorts [prostitutes de luxe]; vam anar a hotels i prostíbuls. Es van organitzar rondes d'entrevistes amb les actrius a partir de preguntes que havíem preparat juntament amb Albert Boronat. A més, la idea és que d'aquí a uns mesos també surti una proposta en format audiovisual, tot i que encara no està clar què serà.

La dramatúrgia, per tant, està feta a partir dels testimonis de les dones?

— Sí. I tot aquest material dels testimonis està combinat amb textos o conferències de prostitutes, com és el cas d'Amelia Tiganus, supervivent del tràfic de persones i referent de l'abolicionisme; Verónica Serrada, amb el text Violada, i Juan Cavestany, amb Natural. Amb tot, teníem un fresc de textos que vàrem organitzar per estructurar la dramatúrgia. Són escenes que plantegen dubtes, que susciten preguntes a l'espectador. No és una peça que parli del que està bé o malament, sinó que mostra una realitat.

Esteu satisfets amb el resultat?

— Estam satisfets perquè tocam tots els temes que se'ns varen plantejar durant la investigació, hi surt tots del que ens varen dir les prostitutes. Diria que l'obra va sobre com veu la realitat una dona que es prostitueix, com desenvolupa el seu ofici i en quines condicions. Els motius, les causes; les conseqüències, la repercussió sociopolítica... És un ofici que s'ha d'abolir o regular? El que està clar que existeix, i el que no podem fer és no mirar-ho. És evident que a l'estat espanyol el tràfic de persones i l'esclavitud sexual tenen moltíssima relació amb les rutes migratòries. Espanya és port i destinació del tràfic de dones, i hem de trobar una solució ja. No és admissible que passi això en aquest segle, i menys en una societat desenvolupada, és paradoxal.

La vostra visió sobre aquest ofici o les persones que l'exerceixen ha canviat durant el procés de creació d'aquesta obra de teatre?

— Sí. Tenia una idea molt superficial del tema. El pitjor prejudici és catalogar-les com a prostitutes quan són dones. En el meu cas, abans d'aquest projecte no era tan conscient de l'estigma de la paraula 'prostituta'. S'ha d'erradicar. Hem parlat amb moltíssimes dones extraordinàries. No ha estat difícil fer una obra de teatre d'interès. Durant les seves vides han hagut de batallar contra la moral, els judicis dels altres.