Un pare i una filla que ballen junts: "Nosaltres teníem fe i ells tenen por"

BarcelonaUn pare i una filla es presenten a l'escenari per interpretar Una bellissima giornata, una aproximació en clau de dansa-teatre a la clàssica qüestió de l'herència, l'empremta familiar, la cura dels fills fins que creixen i dels pares fins que moren. La singularitat, aquí, és que els intèrprets són de veritat pare i filla: Piero i Alma Steiner entrellacen realitat i ficció en un espectacle que conté nostàlgia, tristesa i és un cant a l'alegria de viure.

La companyia catalana Kernel Dance Theatre estrena l'espectacle al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet aquest cap de setmana, els dies 28 i 30 de març. Diumenge també es clausurarà el festival Dansa Metropolitana al parc de la Ciutadella, a partir de les dotze, amb la festa de Brodas Bros i Nación Funk All Stars.

"Partim de la nostra relació real, perquè és difícil no filtrar-ho des de la teva experiència, però volem que ressoni a tothom: al capdavall, tothom és fill", explica Alma Steiner, ballarina criada entre bambolines que admet que "el teatre és una mica com ser a casa". Tot i això, pare i filla mai no havien treballat junts. La noia es va obligar a anomenar-lo "Piero" i no "papa" mentre eren a escena "per treballar més fredament", perquè ella no és només la intèrpret, sinó també cocreadora d'Una bellissima giornata, juntament amb els altres creadors de la companyia, Junyi Sun i Marina Miguel. "La màgia de la seva relació pare-filla no és comuna, té moltes capes i ja es veia que era molt escenificable", diu Sun.

"Fa vertigen, exposar els nostres sentiments, parlar del llegat, deixarem alguna cosa?", es planteja Piero. "El pòsit és de veritat, perquè hi ha tota la nostra història, amb les seves contradiccions, pors, alegries i tots els miralls que reboten per tot arreu. Totes les famílies tenim un passat, un bagatge, sigui una càrrega o una joia". L'espectacle explica amb humor i emoció l'evolució de la relació paternofilial, des dels jocs infantils fins a la rebel·lia adolescent, i acaba més enllà del final inevitable que és la mort.

Un canvi generacional

Piero Steiner té una trajectòria de més de trenta anys al món del teatre de carrer, el clown i el teatre físic, que són gairebé els mateixos anys que té l'Alma. Ella ja en fa més de deu que va cofundar la companyia Kernel, amb la qual han creat deu espectacles en què aborden temàtiques socials amb una fusió de dansa, teatre i arts marcials (Lóng, I am Bruce Lee). "Potser estava escrit que seria intèrpret, però de vegades penso que he triat molt aquest camí. És veritat que no m'he hagut de barallar per explicar que això és una feina, i m'he sentit acompanyada i sostinguda", diu la jove.

El salt generacional ha estat molt evident per al pare: "Un dels reptes ha estat adaptar-me a una altra manera de funcionar, tant per com creen els artistes com per com funcionen els teatres", diu Steiner. "Ara som pluriocupats, ho hem de fer tot els artistes. En Junyi és com un pop, fa producció, escenografia, so, creació, direcció, escalfament... És tan precària aquesta feina que, o bé ho fas tot, o bé no aconsegueixes tirar endavant l'espectacle. La seva generació ha tingut la sort que en algun moment ha arribat i tenia el vestuari planxat, i només tenien la feina de crear", diu la filla. "El nostre moment era políticament dolç, perquè havia mort Franco. Preníem un risc quan actuàvem al carrer, a la plaça del Pi, però nosaltres teníem fe i ells ara tenen por. És molt diferent", admet el pare. Una bellissima giornata ha requerit un parell d'anys de feina, entre la concepció i les petites coproduccions que els han permès assajar i passar per llocs com el SAT! La falta d'espais d'assaig, exhibició i de gira per a espectacles de llenguatges híbrids els manté com a companyia emergent de forma perenne.

Només d'entrar a escena, els espectadors reben una rosa, un objecte ple de simbolisme: és el color de la cabellera de la filla, de la sang, de la celebració ritual, de la festa. "Quan em pregunto «quan ja no hi siguis, què faré» hi ha un plor real, l'emoció és alta, i em costa sortir a saludar", diu la filla. "Qui ha viscut com és desenganxar-se de la vida surt tocat, però també és un cant a aprofitar la vida", diu el pare. "L'obra celebra el cercle de la vida, la mort i l'amor", sentencia Junyi Sun.