París commemora els 80 anys des que els republicans espanyols van ajudar a alliberar-la

BarcelonaEl 24 d’agost del 1944, quan passaven pocs minuts de les nou del vespre, La Nueve, una unitat d’uns 160 homes, la gran majoria espanyols i integrats en la 2a Divisió Blindada del general Leclerc, va arribar a la plaça de l’Ajuntament d’un París ocupat pels nazis. Van ser els primers. Aquest dissabte i diumenge, la capital francesa els ret homenatge amb desfilades, concerts i actes institucionals amb la presència de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, i el president Emmanuel Macron.

Aquest dissabte es va descobrir una placa a la cantonada dels carrers Peupliers i Brillat-Savarin que recorda que, per aquest lloc, fa vuitanta anys va entrar la columna de combatents que va alliberar París. A la tarda se'ls va fer un homenatge amb l'assistència del ministre espanyol de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Al vespre, totes les campanes de les esglésies parisenques van tocar per recordar aquell dia de fa vuitanta anys.

Més de vuit anys combatent

Diumenge es retrà homenatge a José Manuel Barón Carreño, líder de la guerrilla espanyola, al cementiri parisenc de Pantin i es farà una cerimònia commemorativa de la rendició alemanya davant l'antiga estació de Montparnasse. La majoria d’homes de La Nueve tenien menys de vint anys quan van anar a lluitar per defensar la República. Després van passar per tot un calvari. Molts dels integrants de La Nueve havien sortit dels terribles camps de concentració que hi havia al nord de l’Àfrica.

Quan van arribar a París, els homes de La Nueve feia vuit anys que combatien. Aquell agost de 1945 van ser molts altres els espanyols republicans que van ajudar a alliberar París: van fer costat als parisencs per combatre als carrers i van organitzar barricades a la xarxa de metro i a les catacumbes de la capital francesa. El dia 25 va arribar la resta de la divisió comandada pel general Leclerc i es va desplegar per tota la ciutat ocupant els principals punts de resistència alemanya: l'Hotel Le Meurice, on es refugiava el general Dietrich Von Choltitz; l'Hotel Majestic, seu de la Gestapo; el Palais Bourbon; el Quai d’Orsay; la plaça de la República, els Jardins de Luxemburg, l'Arc de Triomf... Aquell mateix dia va arribar el general De Gaulle a l'estació de Montparnasse i l'endemà, acompanyat dels generals Leclerc i Koenig, va liderar la desfilada de la victòria acompanyat dels combatents i vehicles de La Nueve. No va ser un recorregut plàcid per la presència de franctiradors.

Per als combatents de La Nueve la guerra va continuar després. Van continuar lluitant a Alsàcia, van alliberar Estrasburg i van arribar fins al mateix búnquer de Hitler. Dels 144 espanyols registrats a La Nueve abans del desembarcament a Normandia, al final de la guerra només en quedaven setze de vius. No en va tornar gairebé cap a Espanya. L’escriptor Jorge Semprún denunciava que hi va haver la voluntat d’afrancesar la Resistència: “Els uns i els altres van marginar el paper dels estrangers que van lluitar amb ells. La participació estrangera es va anar esborrant de la memòria col·lectiva”. Els últims anys, però, sobretot d'ençà que l'alcaldessa és Anne Hidalgo, se’ls han anat fent petits homenatges. Hidalgo és filla d'espanyols. El seu avi va patir un consell de guerra i es va exiliar a França durant la dictadura perquè pertanyia a la UGT.