Neus Català ja té un carrer a París: "Les deportades són les oblidades dels oblidats"

BarcelonaNeus Català, que va morir el passat abril amb 103 anys, ja té el seu carrer a París. Aquest divendres París li ha fet un homenatge i ha posat el seu nom a un passatge del districte onzè de la capital francesa. La seva filla, Margarita Català, ha reivindicat la tasca de la seva mare en la recuperació i preservació de les històries de les dones deportades. Quan l'escriptora Montserrat Roig estava escrivint Els catalans als camps nazis –era el 1975– li va preguntar a Català que com era que mai ningú li havia dit que també hi va haver dones deportades. La supervivent de Ravensbrück li va respondre: "Són les oblidades dels oblidats". Margarita Català ho ha volgut recordar, i ha emfatitzat que els reconeixements que ha rebut la seva mare són per a totes les persones que, com Català, van ser deportades pel feixisme. Neus Català també ha rebut a títol pòstum la medalla Grand Vermeil –la màxima distinció que dona la ciutat de París–, que ha estat recollida per la seva filla.

Margarita Català ha emfatitzat el compromís social de la seva mare des que era molt jove, així com la seva defensa de la memòria històrica com a "exigència" i "deure cívic", especialment la de les dones deportades. Segons Català, tant les dones deportades com les estrangeres que van lluitar a la Resistència són "les oblidades dels oblidats". Precisament, Català se sentia "representant" de totes aquestes dones, segons ha explicat la seva filla Margarita, que ha rememorat la lluita contra el franquisme que la seva mare va continuar des de França, així com els viatges a Barcelona per fer reunions clandestines quan era petita. "Has de dir que no saps ni on vas ni que hi vas a fer", ha recordat. Així, Margarita Català ha assenyalat que, tal com ho sentia la seva mare, tots els homenatges a Neus Català ho són també a totes les persones deportades, moltes de les quals no van sobreviure als camps nazis.

"Una dona lliure i republicana"

Catherine Vieu-Charier, encarregada de l'àmbit de la memòria històrica de l'Ajuntament de París, ha reivindicat Català com a "dona lliure i republicana" i ha destacat que la decisió de dedicar un passatge a la lluitadora antifeixista catalana es va prendre per unanimitat al plenari de París, cosa que ha apuntat que és poc habitual. Català va saber que rebria aquesta distinció perquè la decisió es va prendre el passat març, poques setmanes abans que morís.

Vieu-Charier, que ha criticat que França "deixés caure un país que estava agonitzant", en referència a la República Espanyola, ha posat en valor el "treball per la memòria" de Català, així com la seva "militància per la llibertat", i l'ha qualificada de "potent font d'inspiració". A més, ha reivindicat el paper dels republicans catalans i espanyols en l'alliberament de París. Una altra alcaldessa de la qual ha sonat la veu, malgrat no ser present a l'acte, ha estat Ada Colau. A través d'un discurs llegit per Margarita Català, Colau, que no ha pogut assistir-hi per motius d'agenda, ha dit rebre amb "emoció" l'homenatge de París a Català, a qui ha qualificat de dona "valenta" en "la defensa de la llibertat, els drets humans i la justícia", i de la qual ha reivindicat el llegat com a exemple per a les generacions més joves.