Una divertida comèdia per a les nits d’estiu

Si Jean-Baptiste Poquelin, Molière, travessava França amb el seu carro de les meravelles per portar arreu el teatre, Parking Shakespeare travessa els jardins del Parc de l’Estació del Nord de Barcelona amb dos carros de supermercat fins a les grades de l’espiral sota els til·lers per acostar al públic la paraula i l’imaginari del gran bard. I ja són quinze anys de Shakespeare al parc.

Sobre la terra remullada s’aixeca una comèdia de títol molt encertat, Molt soroll per res, en la traducció de Salvador Oliva i en una versió del director Jaume Viñas. I els asseguro que quan la pregonera trepitja la pols del cercle màgic introduint l’obra, l’esperit del teatre popular amb Molière al capdavant abraça la representació.

Es tracta d'una adaptació que dona testimoni de l’eterna vitalitat de les obres de Shakespeare perquè, tot conservant el text original però introduint els anacronismes fruit del viatge de segles passats a una intemporal actualitat, la seva paraula i la frívola juguesca amorosa funcionen de meravella. En aquesta versió, la comèdia es desenvolupa al resort Il Palazzo del Retiro de Messina, on el propietari, Leonato, pare d'Hero i oncle de Beatrice, rep Don Pedro i els seus amics, que venen a fer negocis.

La proposta, ben dirigida per Jaume Viñas, s’enlaira des d’una admirable contenció que fa brillar el text amb uns excel·lents Adrià Díaz (Benedicte) i Ariadna Matas (Beatrice), ben amanit amb cançons populars italianes (Madonna della Grazia) i hits melòdics dels anys vuitanta com Tu vuó fa' l’americano o Picolissima serenata del gran Renato Carosone. Comèdia a la fi, que quan la troca s’embolica creix l’exageració i els personatges es desboquen cap al clown descarat (potser una mica massa) però amb un eficaç joc dels grups. La versió afegeix una escena de reivindicació sindical dels empleats del resort que al meu entendre no aporta res.

“Mai no estimem en el seu preu el bé que gaudim”, diu Shakespeare en aquesta obra. Una idea aplicable a una proposta tan fresca i popular com la de Parking Shakespeare a la qual cal donar més suport i conservar.