Cultura29/07/2020

El Parlament balear compra quatre fotografies artístiques sobre la crisi del coronavirus a l'Arxipèlag

L'objectiu és incorporar-les al fons artístic de la cambra

Ara Balears
i Ara Balears

PalmaEl Parlament balear ha comprat quatre obres artístiques relacionades amb la crisi del coronavirus amb l'objectiu d'incorporar-les al fons artístic de la cambra balear. Les obres, totes fotografies, han estat elegides en un concurs al qual s'han presentat un total de 71 projectes.

Les fotografies il·lustren, des de diferents perspectives, els efectes i les conseqüències de la pandèmia a les Illes Balears. El parlament balear ha informat, a través d'una nota de premsa, que per al procés de selecció han comptat amb l'assessorament de la directora d'Es Baluard, Imma Prieto, i la directora del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, Elena Ruiz. A més, també han participat en la selecció, Jaume Reus, en representació de l'Associació d'artistes Visuals de les Illes Balears i el cap del Negociat de Divulgació Institucional del Parlament, Jaume Munar, que ha actuat com a secretari, sense dret a vot.

Cargando
No hay anuncios

De les 71 obres que s'han presentat a la convocatòria del Parlament, 65 procedien de Mallorca, 2 de Menorca, 2 d'Eivissa i 2 de Barcelona. Hi havia 34 pintures, 13 fotografies, 12 instal·lacions i composicions, 9 escultures i 3 vídeos. Del total, 45 propostes han estat presentades per homes i 26 per dones.

Les obres seleccionades són la fotografia Illa2020_25, de Toni Amengual, de la qual la comissió assessora ha valorat el contingut irònic, reflex de les contradiccions de la crisi "que es configuren com a valor icònic d'una època"; Muscari Comosum, d'Arantxa Boyero, de la qual destaquen que la sèrie fa un paral·lelisme entre el període de gestació de la flor que les protagonitza i el període de confinament; Stretching out, d'Aina Perelló, que aborda la sensació d'impotència pròpia del confinament i al mateix temps al·ludeix al caràcter universal de qualsevol pèrdua obligatòria de llibertat, i I miss how we were before, de Bartomeu Sastre, que "conté un sentiment de nostàlgia i pèrdua identitària que es concreta en la metàfora de la flor que domina la composició", segons la comissió assessora.