‘Fer parxe’ no és arreglar forats, sinó fer-los

PalmaImagina’t per un moment que, un dematí d’estiu, te’n vas a la platja amb cotxe i, de sobte, notes que el volant se’n va cap a un costat i que el vehicle no avança així com ho havia fet fins ara. T’atures a la carretera (posem per cas que sigui la que va de Campos a la Colònia de Sant Jordi o la que va de Muro a Can Picafort, per parlar de dues de les vies amb més trànsit estival) i en baixar del cotxe es confirmen els teus presagis: has foradat la roda. Ja s’han fet les dotze del migdia, i el teu cotxe, que encara no fa un any que el tens, no du roda de recanvi de tan modern que és. Et poses davall la mica d’ombra que fa un ullastre escarransit de la vorera i amb el telèfon crides al número de la teva companyia asseguradora. Després d’escoltar missatges gravats, marcar el teu DNI, marcar els dígits de la matrícula del teu cotxe i que la suor et regalimi per tot el cos, una veu a l’altre cap de món, que no sap on és el Trenc ni la platja del Comú de Muro, diu: “Buenos días, ¿en qué puedo ayudarle?”. I tu, que ja maleeixes el moment que et va passar pel cap d’anar a la mar en bon diumenge de juliol, dius: “He fet parxe per la carretera i, com que no duc roda de recanvi, necessit que vingui la grua”. I aquella veu d’una persona que t’atén des d’un call center d’un país de l’Amèrica Llatina, on la teva companyia té deslocalitzat aquest servei, perquè els sous són més barats que aquí, idò aquella veu diu: “Lo siento pero no le entiendo. ¿Podría hablarme en español?”. I tu dius: “He hecho parche con mi vehículo, y necesito asistencia en carretera!”. I tornem-hi torna-hi: “Lo siento pero sigo sin entenderle!”. I per a tu mateix penses, mentre desitjaries està assegut al sofà de ca teva amb l’aire condicionat en marxa: “Mem, com quedam? O parxe no era una paraula castellana?!”.

Francès, castellà, català. T’hi has vist reflectit, en la història inventada que acabes de llegir? Ets de les persones per qui la paraula ‘parxe’ forma part del teu vocabulari automobilístic habitual, perquè senzillament a ca teva, al mecànic i a tot arreu sempre ho has sentit a dir així? Idò si vols saber en quin moment aquest mot passà a ser habitual en llengua catalana, no t’aturis de llegir. I t’advertim que, contràriament a allò que penses, ‘parxe’ no passà al català –o millor dit, no només– a través del castellà. Als diccionaris normatius no hi ha entrades per a ‘parxe’, que es considera un barbarisme. Sí que n’hi ha, però, al DCVB, on s’especifica que ‘parxe’ o ‘parge’ és “la part de tela o de pell d’una corretja o cinturó”, i que té el seu origen en el francès ‘parche’ o ‘parge’. Bé, tots sabem que podríem definir ‘parxe’ com un tros de roba, pell o material sintètic que serveix per tapar un forat, sigui d’una peça de roba o d’un pneumàtic per on surt l’aire. Per conèixer les voltes que aquesta paraula ha fet pel món fins a arribar al significat d’avui, convé que consultem el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana.

Paraula cavalleresca. Més conegut com a ‘Diccionari Corominas’, aquesta obra diu que ‘parche’ va ser un “mot força usual, sobretot en coses d’indumentària cavalleresca i com a terme de comerç fins a mitjan segle XV”. El cèlebre lingüista Joan Corominas, però, suggereix que el sentit modern amb què ara s’utilitza la paraula té l’origen en el castellà i no en el francès. És a dir, ‘parxe’ és un manlleu del francès tant en català com en castellà. En temps antic, però, va fer fortuna en la llengua castellana. En canvi, en català, deixà d’utilitzar-se i el mot s’oblidà, com també la indumentària medieval desaparegué de la vida quotidiana. No degué ser fins a època relativament recent que tornà a comparèixer per referir-se a una peça de material per tapar o apedaçar un forat, sigui dels colzes d’un jersei com d’una roda de bicicleta. Els lingüistes, però, en desaconsellen l’ús, perquè per anomenar els objectes que serveixen per a aquesta funció, la llengua catalana disposa de paraules com ‘pedaç’, ‘pegat’, ‘botana’ i, si tant voleu, ‘colzeres’, en un cas molt específic.

‘Se ponen parches’. La llengua, però, és un munt de minúcies, d’anades i vingudes, i de girs inesperats. Si a Mallorca estant veim un rètol que diu “Se ponen parches”, allò més probable és que es tracti d’un taller mecànic. Vist en un establiment de la Península, el més probable és que faci referència al negoci d’una cosidora que es guanya la vida sargint roba usada. Però encara hi ha una altra peculiaritat: ‘Fer parxe’ és una expressió molt estesa a Mallorca, que vol dir ‘punxar’ o ‘foradar una roda de manera accidental’. I això no deixa de ser una curiositat, perquè ‘fer parxe’ no vol dir ‘arreglar una roda posant-hi un pedaç’, sinó que vol dir ‘foradar una roda que necessita d’un parxe perquè pugui tornar a tenir la funció per la qual va ser creada’. És a dir, que allò que habitualment deim els mallorquins en llenguatge col·loquial, literalment vol dir el contrari. Perquè ja sabeu que ‘fer parxe’ significa ‘foradar’, en cap cas no significa ‘adobar el forat’, cosa que seria ‘posar un parxe’. En conclusió: curiositats de la vida i de la llengua, i dels parxes.