Pascal Comelade pinta la història nord-catalana

IllaPrats de Molló va ser testimoni el 1926 de la conxorxa de Francesc Macià i els seus aliats per intentar envair militarment Catalunya, des de territori nord-català, amb dues columnes d’homes que havien d’ocupar Olot i proclamar la República Catalana. El govern espanyol del dictador Primo de Rivera va aconseguir frustrar la revolta gràcies a un agent secret de Mussolini. Tot plegat va acabar amb Macià condemnat a sis mesos de presó. Aquesta és una de les diverses fites històriques ocorregudes a la Catalunya Nord i que han servit a Pascal Comelade com a font d’inspiració per a molts dels quadres que es poden admirar a l’exposició Música invisible, que es pot visitar fins al 17 de gener a La Providence - Centre Català d’Art Viu d’Illa, al Rosselló.

“Els fets de Molló són molt importants per a mi. Hi ha una part molt seriosa en el marc de la història de Catalunya, però, d’altra banda, tu pots tenir una lectura dels fets com si fos un còmic de Corto Maltès”, narra Comelade. De fet, el quadre –que està “inacabat”: “hi falten alguns detalls”– conté la frase “It’s pànic?” i un home armat que respon: “Això no és pànic”. “És un joc de paraules, això no és Hispània, però no recordo qui és l’autor de la frase”, admet Comelade entre rialles.

Surrealisme i resistència

L’obra està situada a la segona planta amb dos quadres més dedicats a la seva muntanya predilecta: el Canigó. “És com una trilogia: amb el Canigó de Vernet, el Canigó global i un homenatge a Prats de Molló”. En el primer, reivindica que va ser al poble de Vernet on es van veure, per primera vegada, Salvador Dalí i Gala. L’empordanès va anar a recollir-los en cotxe, a ella i al seu marit de llavors, Paul Éluard, per anar a passar uns dies de vacances a Cadaqués. A més, en aquella època, a Vernet hi havia un hotel de luxe on es van allotjar, l’estiu del 1931, Gala, Dalí i el poeta surrealista René Crevel. Tres protagonistes que també surten a l’obra Can I go to Canigó, un collage amb tot d’elements que parlen de fets que ha presenciat la muntanya màgica: per exemple, recorda com, el 1944, l’escultor Aristides Maillol va tenir un accident de trànsit a l’últim revolt de la carretera i va morir vuit dies després. “Aquests quadres representen la identitat nord-catalana del Pascal i el seu esperit de resistència”, explica Christine Campadieu, que, juntament amb Dimitri Xato, són els comissaris de la mostra i els impulsors del Centre Català d’Art Viu.

Però, més enllà de fets històrics, els quadres de Comelade també toquen altres temes com el que l’ha fet reconegut internacionalment: la música. Una de les primeres peces que es mostren és un muntatge amb desenes de rostres d’alguns dels artistes amb qui ha col·laborat, a més d’un peculiar retrat que fa dels Beatles: les cares apareixen a dins de quatre caixes d’un conegut formatge francès.

La comissària defineix l’art de Comelade com a “pop cultura”: “Barreja tot el seu imaginari: fets històrics, grans artistes, personatges de còmic, jocs de paraules, i tot amb tocs de surrealisme i humor”. Un exemple de la seva ironia és la peça Baigneuse à Collioure, on es veu, a la platja, una dona nua, dos indis i un cowboy. “És una broma, seria com una merda d’hiperrealisme absolut, amb tres personetes ridícules”, diu somrient. La Christine i el Dimitri, que són vells amics del Pascal, feia més de tres anys que li anaven al darrere perquè fes una exposició, però ell no trobava temps per pintar. “Va ser durant el primer confinament que vaig fer la meitat dels quadres que s’exposen”, indica abans de puntualitzar la seva relació amb l’art. “Pinto de tota la vida, des que era petit, i he fet de tot: pintures, collages, il·lustracions. Per a mi és com un complement, però el principal és la música”, deixa clar.

Els impulsors de La Providence van començar fa tres anys a buscar un espai per crear un centre d’art i residència d’artistes. I, després de molt remenar, van trobar la Casa Descatllar, que amaga un gran relat rere les pedres. A les principals estances del mas, l’aristòcrata Manel Descatllar va planificar la Revolta dels Àngels i el Complot de Vilafranca de Conflent, al segle XVII, per lluitar contra el govern francès imposat al Tractat dels Pirineus. I qui sap si, algun dia, aquesta vella història reviurà en un dels quadres de Comelade.