Pasión Vega homenatja Pedro Almodóvar a ritme de jazz a Peralada

Pasión Vega va protagonitzar dissabte la segona vetllada del Festival de Peralada amb l’espectacle Pasión Almodóvar amb Pasión Vega, un repàs a les cançons més icòniques de les pel·lícules de Pedro Almodóvar –autor del cartell de l'edició d'enguany del festival– “que va recuperar tot un repertori que havia quedat abandonat", segons va presentar la cantant.

Acompanyada d'un excepcional quartet de músics, Pasión Vega va aparèixer per una boca d'escenari decorada amb llums de cabaret, sabates de taló i colors rosats i brillants, rememorant l'estètica almodovariana, i amb un vestit lila d'estètica festivalera dels anys 60, com fet de papiroflèxia, en una proposta escènica del dramaturg Joan Anton Rechi. Les primeres cançons van ser Quizás, quizás, quizás (que Almodóvar va incloure a la banda sonora de La mala educación) i Cucurrucucú Paloma (d'Hable con ella), dos temes que van mostrar per on aniria l'espectacle. Un concert intimista, amb Pasión Vega recorrent l'escenari del mirador, amb el públic a tocar a banda i banda acompanyada pels fantàstics arranjaments jazzístics del pianista Moisés P. Sánchez. 

Vega va cantar amb bon gust, entrega, a plena veu o com un xiuxiueig, a vegades amb aquell punt d'esgarip i arrossegament de Chavela Vargas, altres amb un to personal aflamencat i sempre posant atenció a les lletres que han configurat els personatges almodovarians.

Se succeïren cançons com la copla popularitzada per Miguel Molina La bien pagá (de Qué he hecho yo para merecer esto?!), Un año de amor (de Tacones lejanos) en un duo esplèndid amb el contrabaix de Toño Miguel, una Luz de luna (de Kika) a trio amb la guitarra portuguesa de Sergio Menem (que combinava amb el violoncel), i una jazzística Volver (de Volver) a duo amb l'extraordinari piano de Moisés P. Sánchez. Després d'un punt d'inflexió amb una versió jazzie de Nur nicht Aus Liebe Weinen (de La ley del deseo) a càrrec dels músics esmentats més Pablo Martín Jones (percussions i electrònica), hi va haver una baixada de to (cal dir que va destrossar el Ne me quitte pas de Jacques Brel, llàstima) que va remuntar amb l’expressiva Puro teatro (de Mujeres al borde de un ataque de nervios) que va presentar saludant Marisa Paredes, que es trobava entre el públic i que va ser calorosament aplaudida.

Piensa en mí, d'Agustín Lara i interpretada per Luz Casal a Tacones lejanos, va sonar íntima i fantàsticament bé, així com festiva En el último trago (de La flor de mi secreto), per acabar amb una apassionada Se nos rompió el amor que el públic va aplaudir a cor què vols. Va tancar la vetllada deixant el llistó ben alt amb Ay, amor i I’m so excited, fent-nos recordar la divertida escena de Los amantes pasajeros.