Una capbussada audiovisual per les obres més emblemàtiques de Dalí
El Carrières de Lumières, a França, acull la primera exposició immersiva dedicada al pintor
els BausSubmergir-se en obres de Salvador Dalí projectades en les galeries d’una antiga pedrera al ritme de Pink Floyd. És el que es proposa a Dalí, l’enigma sense fi, una exposició digital i immersiva que es podrà veure fins al gener del 2021 en un espai únic: al centre d’arts digitals Carrières de Lumières, una antiga pedrera situada el bell mig de la vall d’Enfer, a la localitat dels Baus (la Provença). “Fan una proposta completament diferent: és un com una invitació entre onírica i teatral, com un viatge per l’univers dalinià”, ha destacat la directora de la Fundació Gala - Salvador Dalí, Montse Aguer, que ha reconegut que la fundació va necessitar el seu temps abans d’aprovar aquesta proposta que els va fer fa quatre anys l’empresa Culturespaces, que gestiona el centre. “És una aposta nova i volíem estar convençuts que eren uns bons socis. I hem estat aquests anys treballant pegats”, ha admès.
Dalí deia que per conèixe’l s’havia d’entrar al seu cervell. I això és el que han intentat Gianfranco Iannuzzi i el seu equip: “Entrar al seu cervell per fer que el públic entri dins de les seves obres i visqui una experiència diferent”, ha ressaltat Iannuzzi, que també ha reconegut que és l’espectacle “més difícil” que han hagut de fer fins ara per la “complexitat de la seva figura”. Per realitzar-lo, van fer diverses visites al teatre-museu i van mantenir una relació molt estreta amb la Fundació Dalí per comprendre la profunditat i complexitat de la seva obra i de la seva trajectòria.
Passeig dalinià
El Carrières de Lumières era una antiga pedrera que va tancar el 1935 i que Jean Cocteau va redescobrir el 1959 amb el rodatge d'El testament d'Orfeu. El 2012 la fundació Culturaespaces la va reobrir com a sala d'exposicions digitals i cada any crea un espectacle dedicat a un artista diferent. Gràcies a un centenar de projectors, l'exposició, que dura uns 50 minuts, repassa les diferents facetes de l’artista: des de les investigacions impressionistes i cubistes fins a l’etapa surrealista i la seva relació amb les arts escèniques, la fotografia i el cinema. “Un dels trets més interessants és que no comencen amb el surrealisme, que seria el més evident, sinó que inicien el viatge a Cadaqués i a partir d’aquí conviden a fer una trajectòria pel món dalinià. No tant per interpretar les seves creacions, sinó per inculcar el desig d’acostar-nos a les seves obres”, ha apuntat Aguer.
Així, l’espectacle projecta al terra i a les parets de fins a 16 metres d’alçada més d’una vintena de pintures de Dalí com Paisatge de Cadaqués (1919), Vestigis atàvics després de la pluja (1934) o La temptació de Sant Antoni (1946), entre d’altres. Però, a més de pintures, la mostra audiovisual també repassa els dissenys de joies que va crear i que apareixen a la paret sobre un fons negre, així com el rostre de l’actriu Mae West, que l'artista va convertir en un apartament surrealista on cada part del seu rostre és un element del decorat.
Els creadors reserven per a la part final de la projecció la seva relació amb la fotografia i el cinema a través de performances de vídeo, fotografies i portades de revista. Sense oblidar les teles surrealistes més cèlebres de Dalí com El gran masturbador (1929), La persistència de la memòria (1931) i L’espectre del sex-appeal (1934), així com les obres en què surt la seva musa per excel·lència, Gala, a qui va conèixer el 1929 i de qui no es va separar mai.
És un espectacle visual en què les projeccions s’alternen al ritme dels temes de Pink Floyd, un grup que els creadors van triar perquè té punts en comú amb l’empordanès: “L’experimentació constant, el rebuig a qualsevol mecanisme racional i les visions obsessives que es barregen amb el virtuosisme tècnic”. La proposta trenca amb la concepció clàssica d’exposició pictòrica i la Fundació Gala - Salvador Dalí vol explorar-la en un futur: “És una manera d'acostar l’obra de Dalí a persones que potser mai vindran a Figueres i també és una manera d’apropar-nos a l’univers que ell volia transmetre”, ha conclòs Aguer.