Passeig triomfal de ‘La societat de la neu’ als Goya

BarcelonaVictòria contundent de La societat de la neu als Goya. El film de J.A. Bayona es va mostrar intractable en la gala del cinema espanyol i es va endur dotze premis dels tretze als quals estava nominada, inclosos els de millor pel·lícula i direcció. Amb aquesta collita, La societat de la neu es converteix en la tercera pel·lícula més premiada en la història dels Goya, només superada per Mar adentro (15) i ¡Ay Carmela! (13). El passeig va ser especialment triomfal en les categories tècniques, on cap altra pel·lícula va ser capaç de fer-li ombra. De fet, en poc més d’una hora de gala la pel·lícula de Bayona ja s’havia emportat una desena de premis, així que era fàcil endevinar com acabaria la nit.

L'edició dels Goya 2024 va ser, en bona part, un reconeixement dels acadèmics a Bayona, el director que amb més arguments ha defensat el potencial d'un cinema espanyol ambiciós i sense complexos. I és significatiu que a Bayona, molt emocionat durant tota la gala, només se li trenqués la veu al reivindicar la seva adhesió absoluta al cinema espanyol. "És la meva casa i estic molt orgullós de formar part d'aquesta família –va assegurar–. I estic molt content de veure que feu vostre el nostre èxit. Sempre he cregut en el cinema espanyol, i que junts podem aconseguir el que vulguem".

L'altra pel·lícula candidata als Oscars, Robot dreams, no va marxar de buit i es va endur el cantat premi a millor pel·lícula animada, però també el de millor guió adaptat. Pablo Berger, el seu director, ja ha guanyat dos Goya a millor guió adaptat, i tots dos per pel·lícules sense diàlegs: Robot dreams i Blancaneu. I també pot marxar satisfeta dels Goya 20.000 espècies d'abelles, tot i guanyar només tres dels quinze premis als quals estava nominat el debut d'Estibaliz Urresola: millor guió original, direcció novella i actriu secundària, que Ane Gabarain va rebre de mans de la nena protagonista del film, Sofia Otero, que no podia ser nominada perquè té menys de 16 anys.

Ahir va ser un gran dia per a David Verdaguer, que es va emportar el Goya a millor actor pel seu paper d'Eugenio al biopicSaben aquell. Ja havia guanyat el de millor secundari per Estiu 1993, així que els dos Goya que té són per interpretacions en català. Verdaguer va dedicar els premis "als humoristes d'aquest país, que fan una feina molt important". "Ignatius va dir una vegada que l'humor era el contrari que la por, però jo he descobert fent aquesta pel·lícula que l'Eugenio tenia molta por –va explicar Verdaguer–. Jo també tinc molta por, i la majoria de gent que fem pel·lícules també. I potser gràcies a les pel·lícules que fem la gent oblida una estona les seves pors".

Tot i les més de tres hores i mitja de durada, la gala va ser prou àgil en alguns moments. Els premis i les actuacions se succeïen durant la primera hora sense descans ni pauses; tanmateix, com sempre, l'acumulació de premis i minuts acabava pesant al final. El que no va arribar a funcionar van ser Ana Belén i els Javis com a presentadors, sobretot en el cas dels creadors de La mesías. Més que presentar una cerimònia, per moments semblava que les aparicions dels Javis eren un discurs d’agraïment etern, un egotrip narcisista que va tenir com a cims una selfie que imitava la d’Ellen DeGeneres als Oscars i una reunió a l'escenari amb Pedro Almodóvar i el repartiment de Todo sobre mi madre.

Però si alguna cosa va marcar els Goya d'aquesta edició va ser el neguit de fons per les acusacions de violència sexual al cineasta Carlos Vermut, el tema espinós que més va escalfar la catifa vermella i les reivindicacions posteriors de la gala. No ho semblava en els primers moments de la cerimònia, quan Ana Belén i els Javis van encetar la nit amb un esquetx de sofà que semblava més pensat per a una gala de Cap d'Any que per a uns premis de cinema, sensació que es va accentuar amb l’actuació de David Bisbal cantant Mi gran noche de Raphael. Però el rumb reivindicatiu de la gala va quedar definit de seguida amb una proclama d’Ana Belén: “És urgent que exigim certeses d’igualtat. I això passa per condemnar tots els abusos i les violències sexuals. I també per revisar profundament les estructures que ho permeten”. L'anècdota: el tema que van cantar Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral a l'In Memoriam formava part de la banda sonora de Quién te cantará, de Carlos Vermut.

La coherència de Sigourney Weaver

Un dels moments de la nit va ser el del Goya internacional a una Sigourney Weaver –presentada per l'omnipresent Bayona, el seu director a Un monstre em ve a veure– que semblava realment emocionada per rebre l'escalf del cinema espanyol. Fins i tot va semblar sincera quan va dir que era la millor gala de premis que havia vist mai: "De veritat. Us estimeu i encoratgeu tant els uns als altres... Vull tornar cada any!" I després de celebrar el cinema com "una gran col·laboració", va fer un exercici de coherència: reconèixer la gran tasca que fa la seva dobladora des de fa 30 anys, la barcelonina Maria Lluïsa Solà. "Maria, espero que ho estiguis veient", va dedicar-li Weaver.

I va ser emocionant també veure Claudia Pinto dedicar-li el Gaudí al millor documental de Mentre siguis tu a la seva protagonista, Carme Elias, que una setmana després de guanyar el Gaudí no va viatjar a Valladolid per rebre el Goya. "No sabia que es podia estar tan trist i tan feliç alhora –va dir Pinto–. Carme, sé que em veus des de casa, i aquests aplaudiments també són per a tu".

Un altre absent al seu propi homenatge va ser Joan Mariné, el director de fotografia i operador de càmera de 103 anys que rebia ahir el Goya d'Honor; però el seu amic José Sacristán va resoldre la situació amb un bonic discurs en defensa del cel·luloide amb què va reivindicar la professió de Mariné i la seva extraordinària tasca com a restaurador de pel·lícules. "El Joan es va deixar les retines en tenir cura, atendre i preservar les pel·lícules –va remarcar Sacristán–. Perquè hagin gaudit o no del favor del públic, totes les pel·lícules formen part del patrimoni cultural d'aquest país".

Va haver-hi més premis, com el solitari de Cerrar los ojos per a José Coronado com a millor secundari o el de la ballarina Janet Novas com a actriu revelació per la gallega O'corno. Malena Alterio va fer bons els pronòstics i es va endur el de millor actriu per Que nadie duerma. No va ser una bona nit per a Creatura, que després del seu triomf als Gaudí va marxar de buit. Sense discursos emocionants ni uns presentadors amb gràcia –Ana Belén va posar-hi ganes, però l'ego dels Javis ocupava massa espai–, què queda de la gala dels Goya? La felicitat de Sofía Otero, les llàgrimes de Bayona, les cares de Coixet, la classe de Sacristán, l'elegància de Weaver i la indignació d'Almodóvar amb el representant de Vox a la gala, el vicepresident de Castella i Lleó Juan García-Gallardo. Poca cosa més.

Tots els premis dels Goya 2024

Millor pel·lícula

La societat de la neu, de J.A. Bayona

Millor direcció

J.A. Bayona per La societat de la neu

Millor direcció novella

Estíbaliz Urresola per 20.000 espècies d'abelles

Millor guió original

Estíbaliz Urresola per 20.000 espècies d'abelles

Millor guió adaptat

Pablo Berger per Robot dreams

Millor actriu protagonista

Malena Alterio per Que nadie duerma

Millor actor protagonista

David Verdaguer per 'Saben aquell'

Millor actriu de repartiment

Ane Gabarain per 20.000 espècies d'abelles

Millor actor de repartiment

Jose Coronado per Cerrar los ojos

Millor actriu revelació

Janet Novas per O'corno

Millor actor revelació

Matías Recalt per La societat de la neu

Millor direcció de producció

Margarita Huguet per La societat de la neu

Millor direcció de fotografia

Pedro Luque per La societat de la neu

Millor so

Jorge Adrados, Oriol Tarragó i Marc Orts per La societat de la neu

Millor muntatge

Andrés Gil i Jaume Martí perLa societat de la neu

Millor direcció artística

Alain Bainée perLa societat de la neu

Millors efectes especials

Pau Costa, Félix Bergés i Laura Pedro per La societat de la neu

Millor disseny de vestuari

Julio Suárez per La societat de la neu

Millor maquillatge i perruqueria

Ana López-Puigcerver, Belén López-Puigcerver i Montse Ribé per La societat de la neu

Millor música original

Michael Giacchino per La societat de la neu

Millor cançó original

Yo solo quiero amor, de Rigobera Bandini, per Te estoy amando locamente.

Millor pel·ícula d’amnimació

Robot dreams

Millor pel·lícula documental

Mentre siguis tu, de Claudia Pinto

Millor pel·lícula iberoamericana

La memoria infinita (Xile)

Millor pel·lícula europea

Anatomía de una caída (França)

Millor curt de ficció

Aunque es de noche, de Guillermo García López

Millor curt d’animació

To bird or not to bird, de Martín Romero

Millor curt documental

Ava, de Mabel Lozano