Passola reclama ajuts per rodar en català perquè la normalització lingüística "no ha arribat al cinema"
Josep Maria Pou alerta sobre el risc de caure en l'"autocomplaença": "Som professionals, no aficionats voluntaristes"
BarcelonaLa presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha aprofitat el tradicional discurs de la gala dels premis Gaudí per reclamar ajuts específics per al foment del rodatge en català. Passola ha demanat més diners per al cinema en català i TV3.
Segons Passola, la normalització lingüística "no ha arribat al cinema" i, per això, ha reclamat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, present a l'acte, incrementar els recursos per a la televisió pública perquè fomenti la ficció en català i eviti que el talent marxi a les televisions privades.
"No hem arribat a l’1% de públic per al cinema català", ha recordat Passola, que ha assenyalat que "les pel·lícules en català tenen molt talent, però poc pressupost" i ha posat com a exemple els films en català nominats aquesta edició.
"La riquesa d'Europa és al diversitat, la llengua d'Europa és la traducció. Volem ser europeus i volem rodar normalment en català", ha conclòs la presidenta.
L'altre discurs esperat de la gala era el del Gaudí d'Honor. L'actor i director teatral Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944), s'ha convertit en la novena personalitat que rep el premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter. El seu discurs ha seguit el to crític de la gala, pel que fa a la precarietat laboral que pateix el món artístic, malgrat l'enorme talent que hi ha al país. "He llegit en els darrers dies que, malgrat la misèria, som tan collonuts que fem un cinema fantàstic: Mentida", ha dit contundent. Per això, demana que "es pugui treballar amb les condicions necessàries". "Som professionals, no aficionats voluntaristes", ha assenyalat, i ha fet arrencar els aplaudiments del públic.
Pou també ha volgut dedicar el guardó a tots aquells homes i dones de la interpretació que han envellit sense l'oportunitat "de pujar a un escenari com aquest a recollir un premi", i als joves que comencen la seva carrera "amb ganes de menjar-s'ho tot", però que no tindran tampoc "oportunitat de pujar aquí mai".